Ple del Masnou

Gràcies

2011-05-25T09:15:00.000+02:00

En primer lloc agraeixo en nom de la Federació local de CiU a tots aquells masnovins i masnovines que han anat a votar, fent-ho per alguna formació política o expressant en les urnes i de manera democràtica el seu sentiment mitjançant altres fórmules. Gràcies a tots.

Mereix reflexió, mes enllà de les bones paraules, l’índex de participació i els vots nuls i en blanc.

En segon lloc el meu agraïment personal i de tot cor a les persones que d’una manera més directa ens han fet confiança. Crec que hem pogut capitalitzar el desig de canvi d’una part prou important del Masnou. Avui CiU posa a disposició del Masnou la centralitat, el seny, l’energia tranquil•la i transformadora i la capacitat de construir voluntats a l’entorn d’allò que és essencial. La nostra prioritat son les persones i la creació d’un marc per a la generació d’activitat econòmica i oportunitats de futur.

Una formació política que ha estat en la oposició aquests darrers vuit anys, com és el nostre cas, no se sent guanyadora. Senzillament sentim ens ha estat donada una oportunitat per a incorporar nous valors i noves perspectives en l’acció de govern. Sentim responsabilitat, il•lusió, compromís i molta, molta humilitat. Si finalment podem assolir responsabilitats de govern -tal com desitgem- som conscients que ni tenim fórmules màgiques ni podrem fer-ho tot tant aviat com ens agradaria. L’ajuntament ha d’escoltar a la gent i la gent s’ha de sentir escoltada. Aquest és el nostre primer compromís, escoltar i escoltar.

En l’acció de govern segur que ens equivocarem i cometrem errors, però desitgem estar a l’alçada per aprendre, assumir responsabilitats quan toqui i demanar disculpes sempre.

Ja ens hem adreçat a totes i cada una de les altres cinc formacions que han obtingut representació municipal per establir-hi un diàleg amb sentit ampli, generós i amb voluntat de permanència. Ho hem fet respectant la seva representativitat i sense cap apriorisme inicial. En aquesta primera etapa estem establint, d’acord amb els programes, quines poden ser les coincidències per la creació d’espais de consens amples i sòlids. El nostre objectiu és establir ponts per una amplia complicitat i concertació política més enllà d’una investidura o un acord de govern.

Volem seguir fent del Masnou un indret on val la pena viure, sense que ningú se senti exclòs i que tots plegats siguem els protagonistes del nostre futur.

Moltes gràcies a tothom.

S'acosta el canvi

2011-05-19T13:46:00.001+02:00

Com ja sabeu, el proper 22 tenim una altra oportunitat de decidir com volem el Masnou del futur.

Jo mateix i tota la gent de Convergència i Unió ens posem de nou a la vostra disposició com la garantia d’una acció de govern sòlida, responsable i cohesionada, fonamentada en els valors de la proximitat, el diàleg i el rigor.

Volem un canvi per liderar un ajuntament que ha de reconciliar-se urgentment amb la realitat de les coses, sense renunciar a la nostra ambició de futur. Millorar tot el que funciona, que són moltes coses, i canviar per redreçar tot allò altre que no acaba d’anar prou bé. Un canvi per alliberar les energies creadores de la societat i potenciar els actius de tot tipus que hi ha en la nostra vila. Sabem que no hi ha solucions màgiques però si que podem obrir noves perspectives si aportem noves actituds i valors.

Tinc el convenciment que ara és més necessari que mai que tots plegats aportem el millor de nosaltres mateixos, i per aquesta raó, cal que des de la centralitat, la serenitat i la força tranquil•la i alhora transformadora que representa Convergència i Unió es pugui liderar el nou govern municipal per afrontar els reptes de la crisi econòmica, la pèrdua de la nostra identitat local i la manca de confiança en la política en general.

Volem sentir-nos de nou orgullosos d’arrelar en una comunitat sòlida, oberta, creativa, tolerant i amable, on la qualitat de vida sigui un dels nostres referents immediats.

Em sento il•lusionat perquè crec en el futur del Masnou i de la seva gent i perquè el canvi és possible.

M’agradaria comptar amb el vostre suport.

El nom i la cosa o a l'inrevès.

2011-03-15T22:21:00.003+01:00

Sóc d’aquells que quan parlo del Masnou tinc certa recança a referir-me com una “ciutat”. Paral·lelament observo com cada vegada més sovint, regidors i forces polítiques defineixen o es refereixen en els seus discursos i comunicats al Masnou com una ciutat. He constatat com, en més d’una ocasió que s’ha tingut que redactar alguna ordenança municipal o pla sectorial, els paràmetres que s’han utilitzat per a prendre referències han estat les ciutats del nostre entorn metropolità més immediat. Concretament, en algun cas, el "talla i enganxa" els hi ha fet una mala passada, i s’ha col·lat textualment algun districte sencer de Barcelona. Malauradament és més que una anècdota.

Em pregunto si és suficient el criteri demogràfic i la classificació convencional en unitats administratives per a definir la frontera entre un model de poble o vil·la i de ciutat, i com a conseqüència, aplicar-hi un model de governança local sense tenir en compte les especificats i el batec del territori. Molts de nosaltres neguitegem quan ens autoanomenem ciutat, és com si acabéssim de descobrir una realitat nova que abans no existia.

Parlar del terme ciutat com a referent per un model d’aplicació de gestió municipal, crec que és un debat buit si no va acompanyat de quelcom més plausible, com per exemple, quina és la ciutat de referència. Alguna cosa similar passa amb el debat del federalisme. De quin model federal estem parlant ? Del model mexicà o del alemany ? Perquè entre ambdós models hi ha un abisme de diferència i passa que de tanta ènfasi i llustre en el concepte tendim a perdre de vista la naturalesa real de les coses. Per tant, en el debat del model de ciutat cal deixar clar, com a premissa bàsica, quina és la nostra “ciutat” de referència. Tinc la sensació que la dels actuals governants municipals és Barcelona. Res a dir, perquè encetaríem en un altre debat i no és la meva intenció.

També hi ha altre qüestió paral·lela i no menys important, que és la corrent ideològica que sosté que la modernitat va de bracet amb la urbanitat, aquesta darrera centrada en les grans ciutats. Un moviment d’idees que, en un moment determinat, s’intensificà en l’entorn europeu, (recordem allò de l’Europa de les ciutats) quan es va contraposar a la idea de la Europa de les Nacions, per acabar el trajecte finalment reforçant l'actual paper dels estats en la Europa actual.

Però allò que per a mi el que és més important i més enllà de les denominacions, convencionalismes i de models administratius, és el nivell emocional i sentimental de tot plegat. L’ànima en podem dir... O de com els masnovins i les masnovines, col·lectivament, ens sentim arrelats a un entorn, a una comunitat determinada juntament a una personalitat col·lectiva, que la sento i la transmeto com a pròpia, i que la percebo com oberta, tolerant, creativa, emprenedora i dialogant. Un imaginari, -potser cada vegada més desdibuixat- en el que s’acumulen imatges, impressions i relacions teixides sobre l’espai immediat, en contraposició a un concepte més difús, eteri i anodí en el que es pot classificar la ciutat on les relacions amb l'entorn son més complexes i on no hi ha cabuda per la proximitat.

No per ser més sentimental aquest darrer, no és més vàlid que el criteri quantitatiu alhora de generar models de gestió municipal.

Particularment, em sento més a gust i còmode amb el sentit de pertinença i d’arrelament a un indret, i a aquells altres, més col·lectius, que són els que ens fan reaccionar com a comunitat més enllà de fets racionals i objectivables.

Crec que no cal una nova realitat per explicar allò que som, sinó reformular tot el que tenim per explicar-ne la nostra evolució. Fora bo, en aquest sentit, exercitar la memòria col·lectiva, i fer experimentar el sentit d’arrelament i d’identitat. Un sentiment transversal que ha d'èsser obert per la incorporació de nous valors, noves persones i generacions i que serveixi per a identificant-nos per igual. Del contrari no té sentit.

Triar entre un determinat model de gestió compromet el futur del Masnou en un o altre sentit, sense predeterminar, ara per ara, quin d’ells és millor.

Ja era hora

2011-03-08T12:46:00.005+01:00

Jo també dic que ja era hora... i més val tard que mai. El divendres passat constatàvem al Masnou com, el diari més llegit i amb més reputació de Catalunya, fa el salt, definitivament a la llengua catalana. No en serà una simple traducció perquè la nova edició en català tindrà ànima pròpia. Finalment una immensa majoria dels lectors de La Vanguardia ens podrem sentir totalment reflectits, identificats i acollits en un diari que ens parlarà en la nostra pròpia llengua. La Vanguardia en català “farà país” com va afirmar en la seva presentació la Presidenta del Casino, Eulàlia Villà, en un teatre ple de gom a gom, on es respirava il•lusió. Presentació a casa nostra d’un esdeveniment cultural que en el meu parer, és de primera magnitud i depassa àmpliament l’àmbit cultural, perquè subratlla de manera molt precisa en un moment molt adequat, la realitat, la potència cultural i el fet diferencial de Catalunya.

Ara era més necessari que mai que La Vanguardia ho fes possible, perquè necessitem fer passos endavant com a país per afirmar-nos. Som dels que ho necessitem... i aquest n’és un amb prou força i personalitat.

Fer-ho al Masnou i en el marc d’una entitat, també més que centenària, com és el Casino, ha estat un gran encert per part dels organitzadors a qui m’agradaria adreçar les meves felicitacions i reconeixement.

Jo crec que el Masnou no pot seguir vivint d’esquenes a una realitat nacional i una vegada més en aquests darrers anys, ha estat la societat civil qui ens ha donat una grata notícia en aquest sentit.

El canvi de La Vanguardia al català i el canvi al Masnou tenen futur.

Junts podem fer el canvi al Masnou

2011-03-01T08:43:00.002+01:00

Soc conscient que he trigat temps a fer-vos-en cinc cèntims, però el cas és que de nou, la Federació de Convergència i Unió del Masnou, m’ha fet confiança per a liderar el nostre projecte pel Masnou en valors, idees i persones. Aquesta no és una tasca fàcil i ho assumeixo amb un alt sentit de la responsabilitat, humilitat i també amb il•lusió, perquè crec en el futur del Masnou i de la seva gent.

Els ajuntaments que sorgiran de les properes eleccions de maig, hauran de respondre a un nou context mai vist en els darrers anys d’ajuntaments democràtics. Al Masnou aquest fet no és una excepció. En el nostre cas es tracta d’una cruïlla de la crisi econòmica, de pèrdua de la nostra identitat com a poble i de la manca de confiança i de credibilitat en la política en general i les institucions.

Malgrat tots aquests condicionants, tinc la sensació que Convergència i Unió és percebuda de nou com aquella força política transformadora, central i serena que ara pot fer possible els desitjos de canvi d’una part molt important de la gent del Masnou. Gràcies a la confiança, l’esforç i el treball de molts de vosaltres hem pogut fer el canvi a Catalunya i ara treballarem perquè el canvi sigui possible, també, a casa nostra.

Volem el canvi per a liderar un ajuntament que ha de reconciliar-se urgentment amb la realitat de les coses i anomenar-les pel seu nom, sense renunciar a l’ambició del nostre futur. Un canvi per a millorar tot el que funciona (que son moltes coses) i redreçar tot allò altre que no acaba d’anar prou bé. Un canvi, en definitiva, per a alliberar, no pas segrestar, les energies creadores de la societat i potenciar els actius de tot tipus que hi ha en la nostra Vil•la.

Sabem que no hi han ni solucions màgiques ni fórmules totpoderoses, però si que podem obrir noves perspectives si aportem noves actituds i valors. Som conscients que caldrà esmerçar molt d’esforços per tornar a equilibrar el dèficit pressupostari del deute acumulat en aquests darrers anys. S’hauran d’assumir criteris d’apropament al sector privat per a facilitar la implantació de negocis, inversions, generació de riquesa i treball i per la concertació de serveis públics. Haurem de canviar el concepte de “inversió” pel concepte del “manteniment” del què hi ha. Per sobre de totes les coses, saber gestionar amb proximitat, sentit comú, complicitat amb els vilatans i austeritat, abandonant l’estil de la superioritat moral, prepotència i improvisació que creiem s’ha caracteritzat en aquests darrers anys.

Us convido a que junts fem possible el Canvi.

Mirall Trencat

2010-02-09T20:33:00.002+01:00

Tots tenim els nostres referents, individuals o col·lectius. Al Masnou hi ha instal·lat un model de gestió metropolità per part del govern municipal. El referent ideològic és ben clar: la gran Barcelona de l’era Maragall. En l’aspecte urbanístic l’encaix és força preocupant i els nostres nous signes identitaris són o seran un pla urbanístic com el de La Estampadora, que ha pres com a referència el model de la vil·la olímpica. O la ferma intenció del nostre Ajuntament que ja ha planificat i facilitarà un complex emmirallat en el Diagonal Mar al sector de llevant del litoral masnoví, en paraules del nostre Alcalde. Si bé aquest dos grans projectes resten en dic sec a l’espera de que una marinada econòmica reactivi l’activitat immobiliària, altres ja hi són ben presents com l’edifici de correus; un mini MACBA encaixonat amb calçador en un entorn de construccions nobles i rellevants. També podem afegir els nous pisos del mercat vell i el pas soterrat que no tenen res a veure amb la llum i l’entorn mediterrani de vora mar. Sovint tenim la sensació que el Masnou d’avui és territori abonat per alguns arquitectes més ansiosos de currículum que no pas de fer plausible un urbanisme arrelat a les característiques de l’entorn, sense oblidar els riscos que suposa que un municipi de 22.000 habitants, s’emmiralli en una ciutat de 1.615.000 habitants, capital d’una nació.

El model que es reflecteix al Masnou d’avui és el mateix que el del preludi de l’actual Barcelona. Una Barcelona degradada, que ha perdut el respecte i l’autoestima. Les imatges aparegudes a les acaballes de l'estiu passat a El País (que no es caracteritza per manifestar-se en contra dels governs socialistes) de degradació de la convivència al carrer a un lloc tan emblemàtic com la Boqueria, han posat de manifest allò que les paletades del discurs modern i pseudoprogre no han pogut obviar. L’Alcalde Hereu manifesta que no té mitjans i el mateix president Zapatero –reblant-li el clau- li ha contestat que espera que prengui les mesures necessàries per a frenar la degradació de l’espai públic. El problema ja no rau en que si hi ha ordenances o no, la qüestió de fons és la voluntat per fer-les acomplir, el model de ciutat o poble i el pòsit ideològic que desdibuixa els límits entre l’autoritat i la tolerància. Definitivament Barcelona ha perdut el nord.

A casa nostra i salvant les distàncies comencen a haver-hi símptomes de la mutació barcelonina i l’obstacle principal és el d’un govern on el seu referent i el seu nord és el d’una ciutat que l’ha perdut. La proposta de CiU d’actualitzar l’ordenança de convivència i civisme, recolzada per totes les forces del consistori, dorm el son dels justos setze mesos després, juntament amb la clarificació dels fets de Ca n’Humet de l’estiu de 2008. No solament importem okupes. No és dons cap casualitat que el mirall torni a reproduir idèntica la imatge al Masnou del govern de la capital, és a dir, un Alcalde del PSC amb ICV en minoria i amb el recolzament extern i puntual d’ERC.

Congelar no és abaixar...

2009-10-20T22:00:00.005+02:00

En el passat ple municipal on es debatía la proposta de la fiscalitat local del govern del PSC, Convergència i Unió va ésser l'únic grup municipal que hi va votar en contra.

Perquè ?
Perquè en l’escenari econòmic actual i les darreres dades de l’IPC ho corroboren, quan el cost de la vida és negatiu (-1,0 %) la congelació de la fiscalitat local és en realitat més pressió fiscal i allò que creiem s’ha de fer en aquest moment és baixar els impostos locals. L’any 2010 les famílies del Masnou s’empobriran encara més.
En un context proper a la deflació econòmica i on creixen les llistes d’aturats - i al Masnou en setembre passat, amb augment superior en més de mig punt a la mitja de Catalunya- no pot seguir tot igual o “congelat” i s’ha de promoure l’estalvi en les economies domèstiques i en la despesa municipals.
Intentar presentar la congelació de l’IBI i la resta d’impostos i taxes com una mesura de sensibilitat amb la situació econòmica és al nostre criteri un exercici de maquillatge polític perquè rere aquest futur titular s’amaga el fet de que els masnovins seguirem pagant un any més pel damunt del cost de la vida i part tant hi haurà un augment encobert de la pressió fiscal que de cap manera compensa l’esforç fiscal, com a mínim del passat any 2009, de les famílies del Masnou. El nostre grup ha defensat una proposta en el sentit contrari del Govern municipal i conseqüentment no ens volem fer corresponsables de tal decisió. Per a nosaltres bou no és bestia grossa.
Si se’ns parla de congelació és relació a l’any passat, a la força ens hem de remetre a la obvietat de les dades del passat any, que en resum són: increment de la fiscalitat al Masnou del 4,1%, mentre que el cost de la vida va significar el 1,4%. Com a resultat de les anteriors l’augment de la pressió fiscal és del 2,7%.
L’Ajuntament amb aquesta mesura “de congelació” fiscal no renuncia a recaptar més diners, o aplica més austeritat en la despesa, s’ha d’explicar que hi ha una injecció addicional de 72.000 € mitjançant la taxa d’utilització privativa del domini públic de les empreses explotadores de telefonia mòbil.
Nosaltres ens preguntem si en el cas de que no existissin aquests més de 72 m € addicionals (12 milions de Ptes.) s’hagués produït el discurs de l’anomenada “congelació” d’impostos que no és més que, insistim, seguir obligant a les economies domèstiques a fer un esforç pel damunt del IPC, i les evidències ens duen a contestar-nos que NO.
I perquè no aplicar l’ ingrés de 72 m € addicionals a compensar la butxaca de les maltractades economies familiars no solament amb una “congelació” sinó amb una baixada de la prensió fiscal de com a mínim de la mateixa proporció?
Una proposta de menys càrrega impositiva i més austeritat en la despesa municipal.
CiU hem intentat anar més lluny, perquè els hi proposem una baixada d’un 2% en l’IBI equivalent al 1,2% del conjunt de l’esforç fiscal familiar en relació al passat 2009. Aquest fet implica:
1.- Compensar a les famílies del Masnou - en la conjuntura de crisi econòmica - l’esforç del darrer any (de gairebé 3 punts d’augment de pressió fiscal)
2.- Generar un estalvi de -161.000 € i alhora donar un missatge ben clar al conjunt de la societat del Masnou d’austeritat en la despesa municipal.
Davant d’una possible equació que és si congelem ingressos és per no incrementar despesa, els hi proposem d’altre: baixar ingressos per a reduir-ne les despeses.
Als -161.000 € d’estalvi que CiU proposa, 72.000 resten compensats en els mateixos ingressos per la taxa de telefonia mòbil abans esmentada i per arrodonir-ho podem enumerar tot un munt de partides de despeses que prèviament retallades compensen amb escreix els 89.000 € que ens falten per assegurar l’estalvi, entre elles els 74.000 de pagament de per un servei de televisió del que avui encara no podem gaudir o les de publicitat o despeses de protocol.

Govern feble per a temps difícils (i II)

2009-05-13T13:58:00.003+02:00

I perquè és un govern feble?

En primer lloc perquè aritmèticament així és atès que l’equip de govern actual no té la majoria en el ple. L’actual alcalde l’Eduard Gisbert ho és per una investidura en segona volta, fet que va passar totalment desapercebut per la hiperactivitat de la maquinària propagandística municipal.

En segon lloc perquè hi ha una renúncia expressa a plantejar nous escenaris de futur per part del govern o el que és el mateix l’absència de liderat. Al govern li és més còmode accentuar el mandat en l’acabament d’obres i projectes de l’anterior etapa perquè és en aquesta direcció on troba la majoria suficient i el recolzament d’Esquerra Republicana.

Tercer, per desorientació ideològica. L’actual govern ha pactat ordenances fiscals amb el PP, per exemple, després de d’omplir-se del discurs de què son un govern d’esquerres. El darrer exemple és va produir en la celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, quan l’actual alcalde va reivindicar el sentit de l’orientació ideològica d’esquerres del seu govern quan encara no fa un any va oferir un acord de govern a CiU (sense cap mena de contraprestació programàtica).
Quart, conviuen dos visions del municipi en un mateix govern. La posició d’ICV en contraposició a la del PSC en temes cabdals de futur com quin ha d’ésser el factor o pol econòmic que ha de generar activitat comercial en els terrenys de l’antiga DOGI. O quina ha d’ésser la fórmula per a gestionar un segon poliesportiu. O per exemple el tractament que ha de tenir el fenomen okupa o les més elementals actuacions municipals a l’entorn de les conductes d’incivisme. O si finalment el Parc Vallmora ha d’ésser un parc més urbà o metropolità en contraposició a altre de més “verd” i sostenible i amb menys ciment. O quin tractament o impuls ha de tenir les iniciatives empresarials com és el cas de la continuïtat DOGI. Dos visions per a qüestions que no són ni superficials ni baladines ni anecdòtiques. I això és citar només uns exemples.

Cinquè, en què hi ha acord ? Inqüestionablement en les cadires. Com pot ICV conviure amb un PSC que ha intentat expulsar-lo del govern municipal? Com poden remar en la mateixa direcció si no és mirant-se de reüll en vers de mirar endavant ? Mentre, els PSC es centra en un canvi d’estratègia, en convèncer a les seves bases i en cercar un substitut de l’actual Alcalde en vers d’entomar i formular el futur municipal del Masnou.

Sisè, la fortalesa del mandat anterior es va sustentar en la gestió del “panem et circenses” o de l’abundància econòmica i pressupostària. Ara ja poca broma perquè poc de circ queda i el pa arriba just. Facin l’exercici d’enumerar, per exemple, les festes que es van produir en l’any 2006...

Setè, els hi ho explico amb una anècdota real. En el passat acte de commemoració dels 30 anys d’Ajuntaments democràtics al Masnou hi varen intervenir amb parlaments l’actual Alcalde i l’anterior, en Josep Azuara que a més a més és el primer alcalde democràtic del 79. Dons bé, una persona del públic assistent i recent incorporada al Masnou em va preguntar qui dels dos era l’Alcalde del 79.

Queda palès, finalment, que hi ha un cansament i apatia en qui ostenta la màxima autoritat local.

Adéu Jordi

2009-05-11T09:57:00.003+02:00

En comptades ocasions en la vida coincideixes amb persones de les que has après més que d’un munt de mestres o professors en una trajectòria acadèmica determinada. En Jordi era una d’aquestes persones i conèixer-lo no m’ha deixat indiferent. Podria dir, ara, que hem compartit moltes coses bones i també moments difícils. Podria dir moltes coses de tot allò que hem viscut conjuntament ... Però en aquests moments crec que queden molt presents en tots nosaltres les darreres paraules de comiat pronunciades amb gran serenitat per la Teresa ahir en un acte religiós ple de gom a gom i en certa manera ple de Masnou. La Teresa el va descriure tal i com l’hem conegut, tal i com era.

Pel damunt de tot em quedo amb la seva valentia, optimisme i la seva tossuderia. En Jordi podia renunciar a moltes coses però mai va renunciar a la seva estima apassionada pel Masnou. Com va dir la Teresa per ell “el Masnou era el millor poble del món”. També em quedo amb això.

Adéu Jordi i no et càpiga dubte que seguirem “discutint” amb tu, estiguis on estiguis, perquè seguiràs sent el nostre “pepito grillo”.

En Jordi era ple de Masnou i ara, sense ell, el Masnou és una mica més buit.

Cal assumir responsabilitats !!!

2009-05-04T16:18:00.000+02:00

Quan sembla ser que el projecte executiu de les obres del Parc Vallmora és erroni i molt probablement amb l’advertiment dels serveis tècnics municipals en el moment de licitar la obra cal assumir responsabilitats. Quan arrel d’aquest fet la empresa guanyadora del concurs no pot iniciar el seu treball amb tot el que aquest greu fet comporta per la marxa de la mateixa empresa i els seus treballadors calen explicacions, siguin quines siguin les compensacions. Si el projecte ja redactat s’ha de modificar cal transparència i no l'opacitat actual. Si hi ha costos econòmics que ha d’assumir el poble del Masnou arreu de tot aquest enrenou cal assumir políticament un mea culpa. Si el govern no ha contestat a cap de les preguntes que els grups de la oposició han formulat i les de CiU, concretament, ja duen un retard de més de quatre mesos.. hem de pensar que hi ha alguna cosa per amagar.

Si en les obres del Mercat Vell hi ha una desviació de 200 milions de pessetes ó d’un 38% sobre allò que es va pressupostar calen explicacions coherents. No val a dir que si RENFE o si Fomento volien que la perforació fos d’una manera o altre... quan un fa un projecte primer de tot pregunta a les altres administracions implicades com s’ha de fer o com ho volen, oi ? Com es pot presentar el mes d’abril la rectificació del projecte inicial d’obres quan estem acabant de perforar la carretera i la via del tren i aquest fet encara s’ha de modificar en una nova rectificació del projecte inicial ? O com el mes d’abril es pot posar per escrit que els pisos s’han d’acabar el 31 de març (els convido a veure’ls) i pretendre que una força política com CiU li doni el seu vist-i-plau...

Què li dirien al seu director o arquitecte si, donat el cas, vostè es fes un habitatge nou i aquest li presentés unes factures, a punt d’entrega de claus, d’un 38% més d’encariment? Li donarien copets a l’esquena ?

En el manual de supervivència del govern municipal del Masnou el capítol d’assumpció de responsabilitats no hi és.

Govern feble per a temps difícils (I)

2009-04-30T17:18:00.003+02:00

Ja no és una qüestió de que si els pressupostos municipals són o no adequats al moment actual i la realitat, el tema és altre i per desgràcia més profund. La qüestió és que el propi govern municipal i la seva incapacitat on rau la feblesa del moment en el Masnou. Perquè quan un govern tira endavant amb més de tres mesos de retard el pressupost municipal i sense el recolzament èxplicit de la majoria del consistori vol dir que malgrat el cofoisme oficial hi ha alguna cosa que no rutlla correctament. En el nostre criteri no hi trobem ni capacitat de liderat ni disposició per a sumar esforços per fer front a uns moments molt adversos per a tota la població en general. És en fets com aquest que es posa de manifest la altura de mires dels governants i s’evidencia l’autisme del govern del Masnou en particular. Tenim un pressupost mancat de perspectiva i sense fortalesa real, pràcticament igual que el del 2008 en les xifres globals (any teòric de bonança), que preveiem problemàtic en la seva aplicació. La taxa d’atur al Masnou segons dades del propi Ajuntament i altres administracions indiquen un ritme dramàtic de destrucció dels llocs de treball a casa nostra mentre la resposta del govern municipal és l’increment de la pressió fiscal en gairebé 3 punts pel damunt de l’IPC real del 2008, arraconant propostes de CiU que haguessin suposat una situació molt més equilibrada en l’esforç dels masnovins i masnovines i en la mateixa línia que ha fet que molts altres ajuntaments hagin optat per congelar els impostos pel 2009.

Què dirien si al desencís provocat pel desplegament de la Llei de Dependència hi afegim que l’aportació de la Generalitat pel funcionament dels serveis socials del Masnou suposa una disminució d’un 36% ó 147.500 € i que deixa al llindar del col·lapse l’assistència als més necessitats, mentre que les campanyes de sensibilització a la cooperació internacional o les partides de la regidoria de participació mantenen la seva dotació econòmica. Què hem de pensar mentre la partida d’ajuts socials disminueix un 6% i el servei d’inserció laboral ho fa en -36% mentre s’entesten en pagar per un canal de la TDT que al Masnou no es pot veure? Son aquestes les polítiques socials hem de preguntar-nos? D’acceptar les propostes de CiU s’haguessin reforçat el conjunt de partides socials en un 22% i les de promoció laboral i econòmica en 20%. La despesa de personal creix (440.000 €) i és el fruït dels excessos dels darrers anys. Aquest fet suposa gairebé el 49% o la meitat de la despesa corrent, fet que deixa a l’Ajuntament mancat de capacitat per generar estalvi. Per assolir el ritme més baix d’inversió per habitant dels darrers anys (amb la Caserna i Correus inclosos) és necessari pressionar amb un 14% l’augment del deute municipal (que ja serà de 15 milions d’€) mentre que la capacitat de retornar-lo resta greument compromesa al ritme d’un increment del 7% anual la qual cosa implica que el Masnou difícilment podrà fer front a nous reptes si no hi ha un canvi en la gestió política i econòmica municipal.

Finalment ja no es tracta de fer un pressupost d’una o altra manera sinó que governs com l’actual, que han gestionat alegrement l’abundància, ara no tenen capacitat ni experiència ni generen confiança per a gestionar els contextos restrictius i donar el tomb a la situació.

Feil

2009-04-07T13:54:00.001+02:00

Check out this SlideShare Presentation:

Feil

View more presentations from pere30.

Pressupostos febles per a temps difícils

2009-03-30T17:12:00.001+02:00

La primera sensació després del Ple de pressupostos és que malgrat ho neguin el tripartit al Masnou segueix existint, perquè gràcies a l’auxili d’ERC els socialistes segueixen tirant endavant les ordenances, la plantilla i els pressupostos. Les llenties es segueixen servint i hi ha gent que te gana tot i que acostumen a ser indigestes.
Quan l’actual Govern solament pot arrossegar el recolzament explícit de menys de la meitat del consistori (10 vots de 21 possibles) vol dir que el pressupost te grans mancances i son l’evidència de la feblesa del lideratge del Govern municipal en uns moments econòmicament adversos. Son uns pressupostos febles per a temps difícils i fins ara els socialistes i els seus socis han gestionat un model basat en la desmesura de l’abundància i la negació de la realitat. Ara hauran d’espavilar-se amb les retallades i demostrar-nos que gestionaran mínimament les restriccions. Nosaltres tenim dubtes perquè la situació pressupostària de l’Ajuntament és fruit d’anys d’excessos i els excessos d’una o altre manera es paguen.

2009-03-05T09:12:00.002+01:00

Més sobre el FEIL

2009-03-04T16:01:00.002+01:00

Reprodueixo un apunt del passat 9 de febrer del bloc d’en Saül Gordillo a rel del Fons d’Inversió Local que crec que complementa i millora les consideracions pròpies:

FONS ZAPATERO: TEMPESTA O PLUJA FINA?

El fons Zapatero que aquest any finança obra pública als municipis per evitar que es dispari l'atur té virtuts i defectes. Virtuts? La pluja de 8.000 milions arreu de l'Estat. Defectes? Que és una tempesta, res de pluja fina. El fons Zapatero pretén frenar la caiguda lliure del sector de la construcció i reactivar l'obra pública. Un altre tema és com es vehiculen aquests ajuts i fins a quin punt passaran a la història com una pluja de milions que no hauran arribat als aqüífers i s'hauran anat en superfície pel formigó impermeabilitzador. Els ajuntaments que tenien projectes a mà, hauran aplaudit la iniciativa del president espanyol. Els que no en tenien, de disponibles, i que solen ser els més petits, han hagut d'anar a corre-cuita per justificar obres imprevistes o no prou pensades. Algú haurà d'estudiar en el futur l'impacte d'aquest fons en l'espai públic i a les arques municipals. Entén la ciutadania que es faci obra perquè el govern estatal, que encara no ha resolt el dèficit del finançament de l'administració local, té ganes o necessitat d'ocupar empreses de la construcció? Entén la ciutadania que es facin obres no prou necessàries ni prioritàries en temps de crisi, quan el funcionament ordinari i els serveis bàsics dels ajuntaments pateixen una retallada espectacular? Entén la ciutadania que la pluja de milions no vagi destinada a obres importants i sí a petites actuacions, sovint disperses i capricioses? Si no ho entén, ho haurà d'entendre, deuen pensar.La política del cop d'efecte, del gest mediàtic, està de moda. No afrontar dèficits estructurals com el finançament del món local i fer una mena de sorteig de la Grossa de Nadal grinyola amb l'austeritat i rigors que serien necessaris en temps d'escassedat i problemàtiques ben tangibles. La tempesta cau al marge de les administracions més acostumades al diàleg amb el municipalisme, ja siguin governs com el de la Generalitat o institucions de segon nivell com les diputacions o els consells comarcals, que algun paper haurien pogut jugar. Però la política del cop d'efecte i del gest mediàtic reclama, indefectiblement, de la medalla. A l'estil del màgic Andreu.(A Calella, per exemple, el fons Zapatero posa en tensió el ritme habitualment lent d'un projecte complicat com el cobriment i urbanització de la Riera Capaspre. El govern municipal ha hagut d'apretar a córrer per fer dibuixos de la urbanització d'un calaix de formigó que té finançament estatal, però el disseny urbà del qual encara no estava en fase de discussió i debat ciutadà. L'oposició nacionalista lamenta que una eix vital com el de la Riera Capaspre acabi urbanitzat de pressa i corrents, i sense haver-ho discutit amb els veïns. Té raó. Però també és cert que la tempesta d'euros -quina ironia, parlant d'una riera que fa poc es va endur un munt de cotxes - servirà per resoldre el parèntesi agònic que caracteritzava l'acabament del calaix de formigó i la retardada i mal finançada urbanització posterior. Això el pla de rieres dels governs espanyol i català no ho havia resolt, i en el cas de Calella hi haurà continuïtat temporal entre la canalització i la urbanització de la riera. Per pura casualitat, i forçant la màquina. Només el temps dirà si ha estat o no un encert.

Allò que el tarannà s’endugué...

2009-02-24T16:37:00.005+01:00

El passat 5 de febrer a primera hora del matí apareix com informació en el web municipal el desenvolupament d’un acte de partit organitzat pel PSC el dia anterior. La notícia tenia més extensió que, per exemple, la de la primera jornada d’educació, organitzada per la Regidoria d’educació... (m’agradaria saber que en pensa el regidor d'educació i soci de govern amb el PSC)

Perquè no dir-ho, al llarg del mateix matí l’anomenada informació desapareix de manera misteriosa i amb aquest fet es constata en primer lloc que hi ha una rectificació per part dels responsables i segon, que algú s’ha adonat compte de la ficada de pota. Malgrat tot, no és la primera vegada que passa un fet similar i considero que la utilització indeguda de mitjans públics locals de comunicació i la usurpació dels símbols municipals de forma partidista és un fet greu o molt greu.

Es tindria que saber si s’han donat instruccions a treballadors municipals per cobrir l’anomena’t acte del PSC o bé en el cas de que hagi estat una iniciativa pròpia del Dep. de comunicació de l’Ajuntament, quin criteri es segueix en quant a la cobertura d’actes organitzats per partits polítics? En el cas de que la informació no hagués estat responsabilitat del departament corresponent qui va donar les instruccions perquè s’inclogués en l’espai web el recull de l’acte ?

A rel d’aquest fet han de quedar clarificades aquestes qüestions de manera clara, expressa i precisa per tal de restaurar la credibilitat i transparència que puguin tenir els mitjans de comunicació municipals i l’ús correcte dels mateixos per tal d’informar d’allò que és i cito textualment un escrit de l’alcalde “estrictament la relació entre el consistori i els veïns”

Dos llibres, dos reflexions

2009-02-05T12:31:00.006+01:00

Un. Torno a apropiar-me de la reflexió d’en Pere Torres de la percepció i/o distanciament de la política i dels seus actors en relació de la gent: “La transició que viu la nostra societat des d'unes formes de fer política que sentíem pròximes, recognoscibles, palpables fins i tot, cap a unes altres que encara ens són ignorades. No és, doncs, una problema amb la política sinó amb les formes actuals de fer política”

Dos. En els darrers 20 dies ha tingut lloc al Masnou la presentació de dos llibres amb la educació com a temàtica central. El primer “l’Escola contra el món” d’en Gregorio Luri (professor Luri) en el marc del teatre del Casino i el darrer “Quantes coses van bé !” del col·lectiu “Fills” en l’entitat Gent del Masnou. Ambdós esdeveniments molt concorreguts.

Tres. En el col·loqui posterior a la presentació del segon llibre algú del públic va preguntar del perquè no s’abordava la política com a una més de les temàtiques del llibre que vol reflexionar a l’entorn de la formació i la salut dels infants i joves. Dit sigui de pas que el llibre va tocant les tecles d’un instrument que podem anomenar educació amb notes de tonalitats diverses. M’imagino que l’autor de la pregunta volia veure altres connotacions en el grup d’autors del llibre... Un dels membres del col·lectiu va contestar que els polítics son els nostres representants i aquesta és la seva funció (i punt ?) D’aquesta manera justificava de que si es parlava temàticament de sexualitat, d’amistat, de valors de tolerància, de respecte pel medi ambient, la la inmigració, de la joventut, del sentit col·lectiu i del bé, de la vellesa i altres, la política no hi cabia, no hi encaixava o no era com a mínim prioritària. O dit d’altre manera: nosaltres parlem de coses importants i la política i els polítics no formen part d’aquesta escala de valors. D’allò que nosaltres considerem important ja ens ocupem nosaltres mateixos perquè creiem que la política ho distorsiona tot plegat. Com a mínim jo mateix i altres persones ho vàrem interpretar d’aquesta forma, potser ens equivoquem.

Quatre. Malgrat tot encara hi ha gent que pensem que precisament és la política i la seva praxi qui fa possible incidir de manera positiva gran part de les qüestions que plateja el segon llibre. Digueu-me romàntic o idealista.

Cinc. Un dels atractius de la presentació del primer llibre al que he fet referència era la talla de les persones que protagonitzaren l’esdeveniment junt amb el Gregorio Luri. Això diu molt de l’autor. Crec que a favor. Com a mostra gent a peu dret en la platea del Teatre ple de gom a gom. Persones com en Ferran Sáez, en Josep. Mª Espinàs i el President Pujol. La dissertació del President Pujol, plena d’anècdotes, va ésser una autèntica lliçó de proximitat, profunditat, vivència, coneixement, connexió amb l’entorn i el públic. Lliçó de valors, de praxi política i pel damunt de tot de dignitat i complicitat.

Sis. Torno al punt primer i em permeto identificar-ho amb aquestes dues experiències.

Parc Vallmora: dos anys d'un paisatge desolador

2009-01-23T08:22:00.019+01:00

No hi poden haver-hi paraules. Aquesta és la imatge desoladora, amarga, colpidora, deplorable... gairebé dos anys més tard del que era un dels projectes emblemàtics de l’anterior tripartit municipal del Masnou. La gent de CiU vàrem fer palesa la nostra convicció, ja fa dos anys , de que el projecte del parc no eren més que dibuixos i bones intencions. Un projecte totalment allunyat de la realitat i aprovat a corre cuita en les acaballes de l’anterior mandat amb una clara intenció electoral. Se’ns va dir de tot des del govern municipal... ara sobren les paraules.

Ara, com diu el president Montilla, fets. FETS.

Peró la realitat és tossuda i aquesta no és manipulable. Ahir l’Alcalde del Masnou reconeixia, de manera angustiada, a rel de les preguntes del grup de CIU, les dificultats per tirar endavant el projecte, i que abans de l’estiu es reuniria amb els grups municipals que composen el consistori masnoví per analitzar i solucionar la situació (?) Tot apunta a que hi han errors importants en la redacció del projecte i que tot plegat pot tenir un cost en les butxaques dels masnovins.

El Parc Vallmora, dos anys més tard, segueix sent un malaguanyat dibuix.

Invasió de territoris (i no parlo de l'orient mitjà)

2009-01-14T22:46:00.002+01:00

Com no podia ser d’altra manera ICV ha entrat una moció a l’Ajuntament en relació als fets de Gaza. Crec que aquest fet no és gens sorprenent i de fet, jo mateix ha anat comptant els dies que anaven passant des de l’inici de la resposta israeliana sense que ICV-EUA no entrés una moció d’elaboració industrial, amb els ingredients típics d’aquest tipus de mocions destinades al gran consum de la clientela mediàtica al registre municipal. Resto esperant encara una moció de condemna a la recent invasió de Txetxena per part de l’antiga unió soviètica o els fets de la repressió en el Tibet per part de la Xina comunista, per citar solament dos exemples.

No entraré a debatre el fons de la qüestió de l’orient mitjà, no és la meva intenció, perquè hi han veus força autoritzades que ja en parlen, malgrat les amenaces i els intents de silenciar-ho. Però si les formes i allò que resulta més sorprenent per a mi son dos fets que traspúen en el rerefons de la moció.

Primer: l’enfrontament que es professen ICV cap a ERC (i a l’inrevés) que, entre d’altres, ha dut a gent militant d’ICV a encadenar-se a conselleries gestionades per ERC en aquest cas concret pe l'escalada del conflicte. Aquest odi profund ve donat, al meu entendre, perquè IC i la ERC d’ara competeixen pel mateix sector electoral. Es com una baralla de cantonades i cadires, que qui en surt beneficiat i recull la recaptació és el PSC. L’enfrontament d’aquestes dues formacions ha dut a que ERC no assumís formalment el segon tripartit al Masnou, això és sabut i compartit.

Segon: la cortina de fum que la denúncia d'aquests fets suposen per intentar amagar la realitat, que és que la gent és fins al capdamunt de la gestió d’ICV al govern de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona i també al del Masnou. En aquest darrer cas començant pels seus actuals socis de govern del PSC.

Punt final: es una vergonya que s’utilitzi l’Ajuntament del Masnou i el conflicte palestí per a palesar, entre d'altres, el malestar entre les dues formacions.

El Fons d’Inversió Local: altre tren que passa de llarg pel Masnou.

2009-01-08T09:19:00.006+01:00

Amb el desplegament a bombo i plateret fet de l’anunci de la mesura urgent del president Zapatero sobre el Fons Estatal d’Inversió Local -els famosos 8.000 milions d’euros- cal llegir atentament la lletra petita del Decret Llei per adonar-se que la mesura no deixa de ser un pedaç i quasi inassolible si tenim en compte l’escassetat del termini perquè les administracions locals puguin presentar els seus projectes. L’arribada de diners sempre és ben rebuda per les malmeses arques de l’Ajuntament del Masnou, però aquestes ajudes són merament conjunturals, puntuals, superficials i d’una precipitació digna d’aquells que fins fa poc, (passades les eleccions generals) s’entestaven en negar la greu crisi econòmica que malauradament esta duent a molts convilatans a engruixir les llistes de l’atur i a la destrucció del ja deteriorat teixit industrial i comercial al Masnou.

El finançament local que ja fa anys és al damunt de la taula del govern i no forma part de l’agenda d’en ZP com es demostra.

Cal assenyalar que aquesta és una mesura feta a cuita corrents i la prova és que l’anomena’t fons és amb càrrec als pressupostos generals de l’estat del passat any 2008 i va destinat a aquells ajuntaments que contràriament han fet bé els deures atès que els projectes a finançar no han d’estar contemplats ni pressupostats per al 2009. El president Zapatero va treure el conill del barret, fent honor al seu tacticisme de curt recorregut, quan la gran majoria dels ajuntaments tenien el pressupost d’aquest 2009 quasi bé tancat. No és el nostre cas perquè alhora d’escriure aquest apunt el govern no ha presentat ni una coma del seu projecte per enguany. Aquest fet ens indueix a pensar en una actitud picaresca de l’equip de govern per “desplaçar” i finançar obres corrents que haguessin estat planificades per als pressupostos del 2009 a càrrec d’una gran part dels 3.882.000 que és la xifra que ens correspon al Masnou.

La arribada d’aquest fons te un caràcter excepcional i cal contraposar-hi aquelles inversions, també excepcionals i que difícilment son econòmicament viables en un futur immediat a causa del deteriorament de la capacitat d’endeutament del nostre Ajuntament per la gestió del primer tripartit i de l’actual pseudotripartit ara.

Per citar uns exemples, perquè no la l’adequació d’un patrimoni municipal de primer ordre com la Casa del Marques per a destinar-ho a equipament cívic i cultural, ens hem de preguntar. O perquè no entomem d’una vegada la construcció d’una pista poliesportiva en el solar municipal de la Bòvila, com des de CiU hem proposat en diverses ocasions i sense engrescar la més mínima sensibilitat del govern municipal, per pal·liar les necessitats urgents i inajornables del club de patinatge del Masnou i que per les característiques del terreny el projecte es assumible pels serveis tècnics municipals. O perquè no la rehabilitació de l’edifici del Casinet per a dependències o equipaments municipals i que el mateix Ajuntament va estimar en uns 3.400.000 € ara fa un any ? En aquest darrer cas fer-ho possible seria reconèixer per part del govern municipal que la edificació de Correus és un error i per aquest fet llastimosament no reeixirà. A vegades cal empassar-se la dignitat.

Desgraciadament son massa projectes que ni tant sols han sortit d’un calaix quan en més d'alguna ocasió els de CiU al Masnou ens hem sentit acusats de deixar l'Ajuntament sense projectes quan els fets ens demostren tot el contrari.

A les portes del 30è aniversari de la constitució del nostre darrer ajuntament democràtic, torna a planejar pel Masnou l’ombra d’una altra oportunitat perduda per l’actual govern municipal.

Governabilitat al Masnou ?

2008-10-31T16:58:00.003+01:00

Soc ben conscient que d’ençà l’estiu i atesa la precarietat de l’actual govern bipartit en minoria, es comenta i es remoreja sobre possibles pactes de govern que el PSC ha ofert a CiU i també del PSC amb ERC i CiU alhora. Aquestes notícies ara han tingut continuïtat i cert rang en l’espai dedicat als grups municipals en la revista municipal del Masnou Viu en un article d’opinió del regidor del Partit Popular.
El passat mes de juny del 2007, amb els resultats de les darreres eleccions municipals al damunt de la taula, la gent de CiU vàrem fer saber, en més d’una ocasió, a la formació que tenia que liderar el mandat actual (el PSC) quins eren els nostres quatre punts irrenunciables per a una entesa amb caràcter permanent. Ho recalco per fer memòria a més d’un. Aquests eren i segueixen sent: la no edificació del solar de correus, l’antiga caserna de guàrdia civil tenia que retornar al poble sense pagar ni un cèntim, l’aturament de l’anomena’t pla urbanístic de “La estampadora” i en quart lloc la redefinició del pla comercial del Masnou. A més d’aquestes condicions va haver-hi l’advertiment de que, si fos el cas, se’ns necessitava més endavant el llistat seria més extens i intens...
L’actual govern va començar a funcionar i en només cinc mesos de mandat, cinc, es van dilapidar tons els ponts possibles d’entesa amb CiU. Es varen tancar de cop, amb estridència i la prepotència que caracteritza als socialistes, les quatre portes quan, es va adjudicar la construcció de l’edifici de correus. Cop de porta al signar el contracte de compra amb el ministeri de l’antiga caserna. Cop de porta al aprovar definitivament el pla urbanístic de la estampadora i cop de porta al revisar quasi amb els mateixos criteris d’abans el mal anomenat pla comercial del Masnou.
Estem d’acord que en política sempre cal deixar espais oberts a l’entesa, perquè les circumstàncies poden canviar de manera molt diversa i sobtada. Jo sóc del parer que un govern previsor i intel·ligent, que a més constata que és en minoria formal, no tenia que haver donat cops de porta a tort i a dret. Si més no podia haver deixat alguna porta oberta, algun espai de comunicació i de diàleg...
Un govern intel·ligent i que tingui el mateix concepte ètic que tenim a CiU de compromís amb els nostres principis i del respecte que ens mereixen els nostres electors no s’hauria de dirigir a la gent de CiU.
Jo tinc en consideració la responsabilitat dels socialistes del Masnou i com no podia ser d’altra manera els segueixo considerant intel·ligents...

La dignitat d'un amic.

2007-07-04T19:33:00.000+02:00

En aquests moments que ens toca viure, de destrempera i frustració en l’àmbit nacional. Moment d’horitzons desdibuixats sota falses dicotomies entre dretes i esquerres o de qui marca més paquet. Amb més gestories que mai instal·lades arreu del país, la que més factura és la “gestoria Montilla” i al Masnou la que més gira és “Inauguracions Gisbert”. En aquest moment que si des del catalanisme estant no som capaços de reformular-lo amb noves bases, projectes i llenguatge, caldrà deixar la política per tornar a fer país. Totalment a l’inrevés d’allò que en Jordi Pujol va dir i va fer realitat en els anys 70 (Ara toca fer política per seguir fent país).

Una passada de mà a tota la classe política en general i als que tenen responsabilitats de govern en l’actualitat, o les han tingut recentment en particular, ens la va donar fa uns mesos l’acte de la societat civil i emprenedora per reivindicar l’aeroport. D’aquest fet ja fa alguns mesos.

Al Masnou, ha passat alguna cosa similar. A iniciativa de la societat civil, en aquest cas de la “Fundació La Calàndria”, s’ha editat un impecable llibre anomenat “Originalitat imaginativa”, amb textos d’en Josep Vendrell (el nostre jutge poeta) i fotografies de la desapareguda Teresa Torres. Aquest document vol ser un clar testimoniatge per a la memòria històrica d’un Masnou que poc a poc es va esmorteint. (Allò del rovell de l’ou d’en Joan C.)

En l’acte de presentació del esplèndid recull de textos i imatges, el passat dissabte 30 de juny a la seu de Gent del Masnou, quan un solista va interpretar al violí, en mig de la lectura dels poemes, el “Cant de la Senyera”, en Joan Muray no va dubtar i es va alçar, el primer, amb dignitat i fermesa. Ens volia dir, crec, que encara estem aquí i exigim respecte. Ni la grisor ni l’amorfisme instal·lats en aquests moments en el país ens han de fer perdre els nostres referents ni la nostra dignitat. Una vegada en Joan es va alçar amb determinació fet que tots vàrem copsar per la seva ubicació en l'acte, li varem seguir la totalitat dels presents a la sala, polítics inclosos (i jo m’incloc també).

Gràcies Joan pel teu missatge.

2007-07-04T14:15:00.000+02:00

Cada vegada que llegeixo o sento una informació com aquesta, ja tremolo. Us imagineu a on tenim molts números de què hi vinguin a parar...

Reflexions postelectorals (I): 13-3=10 ?

2007-06-22T14:12:00.000+02:00

Potser va passar desapercebut en la sessió d’investidura, però l’alcalde no va assolir la majoria absoluta necessària per ser investit en primera votació i al Masnou, per extensió, tindrem un govern sense una majoria clara o còmoda per a governar. El PSC, malgrat el seu èxit electoral, no ha pogut o no ha sabut mantenir la cohesió dels seus antics socis de govern. A vegades cal humilitat i saviesa per administrar les victòries i no pas prepotència. Aquest fet ja és un primer símptoma del nou escenari municipal i s’obra una etapa a on, ara si, serà necessari el consens, a on caldrà, a diferència de l’anterior, no fer un ús excloent ni electoralista del poder ni que es governi contra ningú, perquè la gent de CiU tenim la sensació que som nosaltres mateixos el factor de cohesió i qui aglutina el govern. Caldrà també transparència perquè no es justifiqui el poder com a finalitat en sí mateix i paraules com prepotència i sectarisme tindrien que restar fora de l’acció municipal, a diferència també, de l’anterior mandat.

També caldrà veure quina és l’actitud real d’Esquerra que ha decidit restar en la oposició. En la sessió d’investidura el bipartit els hi va etzibar bastants retrets i també cants de sirena. El dia a dia ens demostrarà si hi ha interès en la defensa d’un model de poble i dels molts elements coincidents dels nostres respectius programes electorals o més aviat la seva posició (respectable) s’adiu més amb el tacticisme. Veurem si 13-3=10 ó =13. D’altra banda mai sabrem quina hagués estat la seva posició si CiU haguéssim estat la llista guanyadora.

En el que respecta a CiU no hem guanyat les eleccions. Aquest segueix sent el nostre repte i la nostra il·lusió. Han estat les primeres eleccions que hem afrontat des de la oposició, en un escenari abstencionista, competint amb més llistes que mai i altres consideracions que ja hi entraré més endavant. Jo crec que els nostres resultats són conseqüència de la frustració d’una gran part del nostre electorat, que porta tres eleccions seguides votant-nos en la primera volta i tot seguit, en la segona volta, la dels despatxos generen gran frustració. Malgrat tot, l’estret marge de vots que ens separa dels guanyadors ens il·lusiona a treballar amb més fermesa, energia i més proximitat que mai pel Masnou. Ens adrecem als qui han confiat en nosaltres: els hi agraïm el seu suport. Aquest no és en va perquè avui la gent de CiU mirem endavant. La nostra acció resta compromesa pel programa electoral i perquè seguim representant una part important dels masnovins i masnovines que s’ha de respectar. Volem posar-nos a disposició de tothom, tant dels que ens han votat com dels que no hem sabut motivar.

Diuen que una voluntat comença a construir un camí, nosaltres ens proposem començar-lo a construir amb entusiasme perquè el Masnou s’ho val.

Podeu llegir el discurs de la sessió d'investidura

"Lobito bueno, lobito malo"

2007-06-11T13:04:00.000+02:00

Una de les anècdotes de la passada campanya electoral al Masnou va ésser, sens dubte, la “cantada” protagonitzada pels candidats. Apart de les ingenuïtats i candideses aportades per tots nosaltres (com a mínim jo) res en política passa per casualitat i tot té una intenció o una doble intencionalitat. Crida la atenció la cançó escollida per l’actual alcalde en funcions (que va actuar en darrer terme, “per sorteig”) es tracta del "Lobito" d’en Paco Ibáñez. La lletra es aquesta i com a mínim no em negareu la curiositat de la qüestió i si hi ha o no missatge encobert:

“Erase una vez

un lobito bueno

al que maltrataban

todos los corderos.

Y había también

un príncipe malo,

una bruja hermosa

y un pirata honrado.

Todas estas cosas

había una vez

cuando yo soñaba

un mundo al revés.”

Us suggereixo una possible interpretació: que el llobató de la cançó el segueixen maltractant, perquè no podrà formar una sòlida majoria de govern entre d'altres, la “bruja hermosa” ha decidit passar a la oposició i el “pirata honrado” s’ho està pensant...

El meu dubte és qui és el príncep dolent... Qui s’anima a fer més interpretacions ?

GRT (gràcies, reflexió i treballar...)

2007-05-29T19:18:00.000+02:00

Les eleccions al Masnou no ens han anat prou bé. Ras i curt: les hem perdut. Ja tindré ocasió de compartir les meves reflexions sobre els resultats i el mandat municipal que ara començarà, que es preveu segons els indicis, diferent a l'anterior.

En primer lloc cal felicitar a l’actual alcalde Eduard Gisbert. Ja ho he fet personalment -tan aviat com l’escrutini es consolidava- i aprofito la ocasió per tornar-ho a fer.

Agrair a la gent que ha confiat en nosaltres i que han fet possible que solament ens separin 192 vots de la força guanyadora. No els decebérem. Jo, personalment, la candidatura i el futur grup municipal estem compromesos al servei de la gent i al servei de què el Masnou no esdevingui una ciutat més. Volem un poble PLE de MASNOU.

Hi esmerçaré tots els esforços possibles.

També toca reflexió. Molta reflexió. I crec que altres formacions del Masnou també ho han de fer. Desitjo, fermament, que arribin a les mateixes conclusions a les que jo estic arribant.

Ara a treballar de valent. Hi ha molta gent il.lussionada, jove i amb ganes.

La primera setmana de campanya

2007-05-17T14:29:00.000+02:00

Ara feia temps que no actualitzava perquè vaig de bòlid. Avui fa una just una setmana que vàrem iniciar la campanya electoral. L’ambient de dijous passat en el nostre local del carrer Sant Pere era intens, engrescador i carregat d’il·lusió. Jo crec que l’ambient de la nostra gent convida a l’esperança. Amb el testimoni de professionals de la informació, en un moment donat vàrem comptabilitzar la presència de més d’una quarantena de persones ensobrant, plegant paperetes, plegant butlletins, preparant bosses, preparant els plafons. La nostra seu era plena d’il·lusió, PLENA DE MASNOU.

Per dir unes paraules de l’acte de diumenge amb el President PUJOL: excepcional, inigualable i irrepetible. La plaça d’Ocata de gom a gom. El President al 100%. La gent animada i amb ganes de donar-ho tot.

A part d’això en aquesta setmana hem fet molta feina i també si cerqueu per la xarxa i escolteu la gent del carrer, els nervis d’altres formacions polítiques ja es comencen a evidenciar: ja hi ha gent que comença a intoxicar.

Ens ataquen: senyal de que existim i senyal que seguim fent nosa.

A la imatge els engrescats que ens vàrem quedar a fer la primera enganxada de cartell a les 0 hores.

Presses i nervis...

2007-04-04T15:40:00.000+02:00

En el passat ple de març de l'ajuntament va succeir un fet, que segur passarà desapercebut gràcies a la maquinària propagandística municipal, i que en el meu criteri ha estat una constant en aquest mandat que ja s’acaba, que és la manca de sensibilitat per la gent en contraposició al grans projectes de fum, projectes que ens volen conduir cap a un model de ciutat orbital i metropolitana. Un fet de calat i que evidència el concepte de governabilitat de l’actual majoria de govern municipal.

Es tracta de la nova ordenança de tinença d’animals, que no va quedar sobre la taula, malgrat la petició del grup de CiU, per incorporar-hi els punts de vista de l’associació del Masnou de defensa dels animals, que tot i la tasca que realitza no ha estat consultada i ara s’hauran d’esperar al període d’exposició pública. Una ordenança feta “talla i enganxa” pels tècnics de la diputació de Barcelona sense tenir en compte els interessos dels del Masnou. La omnipresent diputació al Masnou.

Presses que tenen com a conseqüència les coses mal fetes. Les presses son males conselleres i la falta de sensibilitat, també.

Més que un viatge.

2007-03-22T13:23:00.000+01:00

He pogut participar junt amb una vintena de companys, també nous candidats de Convergència Democràtica de Catalunya, en un viatge a Brussel·les per conèixer de prop el Parlament Europeu i la Comissió. I fer això, tenir aquesta oportunitat, quan just fa 50 anys del procés d’unificació europea és d’una gran satisfacció personal. Malgrat tot, planegen avui una colla d’interrogants sobre el futur de la unió, al igual que a Catalunya, que hem de tenir ben presents. La manca d’un lideratge polític clar i de projecte de futur. El repte de l’ampliació (a Turquia i d’altres) i sobretot la distància, la llunyania abismal entre les institucions i la gent, ha fet que el sentit europeista sigui avui en dia més proporcional a allò de “que hay de lo mio”.

Jo personalment em sento més a prop de Brussel·les, Estrasburg... que no pas de Madrid. Catalunya i Europa van juntes, i ara Europa passa per un mal moment i Catalunya també.

PLE DE MASNOU

2007-03-15T12:11:00.000+01:00

Descarregueu-vos una interessant entrevista que m'ha realitzat una persona, a qui conec personalment i amb qui he compartit moltes reflexions. Desconec (malgrat tenir-ne una idea) si la premsa comarcal la publicarà en aquests mateixos termes i extensió:

El misteri de les 18 claus

2007-02-28T23:43:00.000+01:00

(O com fer aparèixer 18 pisos del no res)

El passat dissabte vaig assistir a la inauguració de la plaça en memòria d’en Martí i Pol. Un acte entranyable que també va ser aprofitat per al lliurament de les claus dels 18 pisos per a joves llogaters de Can Jordana. Claus que dies abans s’havien sortejat en un altre acte i pisos que ja s’havien mostrat als joves també en un altre acte anterior… (Aquesta vegada escenificació a tres actes, com en els clàssics)

Un fet com aquest, a la gent de convergència i unió del Masnou ens omple de satisfacció. Doble satisfacció. En primer lloc perquè vàrem ser qui des del nostre grup municipal, mitjançant una moció, els qui vàrem proposar el digne reconeixement del poble del Masnou al poeta del poble.

I doble, perquè els 18 habitatges de lloguer per a joves, iniciats i liderats per CiU en el mandat anterior, eren finalment una realitat. Una realitat que malgrat els problemes d’execució i acabats en les obres, vàrem iniciar quan encara no era obligatori la dotació d’habitatge social en les promocions urbanístiques privades. Cosa que, reconeixeran, té el seu mèrit.

En els parlaments l’actual alcalde va evidenciar, una vegada més, l’actual espiral electoralista, agosarada i desacomplexada, en que l'actual govern municipal s’ha instal·lat en aquests darrers mesos. (I espera... perquè es palpa en l’actual majoria de govern municipal una mena de nerviosisme i d'atacs de pànic que traspua per tot arreu).

Electoralisme perquè segons l'alcalde fa tres anys i vuit mesos que han començat a treballar en la direcció. Quina direcció? La de l’actual obligatorietat de proveir sistemes de dotació d’habitatge social ?

Es vol donar a entendre a la gent, que els 18 habitatges han sorgit com un bolet després de la pluja fina de l’actual govern. Que com un llampec i solament amb 3 anys i vuit mesos (el de l’actual govern municipal) s’ha aprovat i desenvolupat urbanísticament el Pla Parcial de Can Jordana, s’ha aconseguit el solar, s’ha fet el conveni amb INCASÒL, s’ha fet la cessió, s’ha redactat els projecte, s’ha dut a concurs i adjudicat la obra, s’ha executat... i cada vegada la gent és més tipa d'aquest tipus d'actuacions de autobombo i plateret.

I per enllestir-ho, si l’alcalde Sr. Gisbert, que ja té per pràctica apropiar-se dels èxits d'altres, com en el cas del nou ambulatori, ens diu que és ara, amb l'actual govern que s’ha començat a treballar en aquesta direcció..., em pregunto quan ell governava en coalició amb la gent de CiU, en el mandat 95-99, a què carai es dedicava ?

Parc Vallmora: massa preguntes sense contestar…

2007-02-19T22:42:00.000+01:00

Una carta en un butlletí d’una entitat del Masnou, signada per una persona a qui conec personalment, es preguntava, o més aviat no entenia la abstenció del grup de CiU en el projecte d’urbanització del parc Vallmora. Futur parc Vallmora, perquè en la sessió del ple, solament es van mostrar dibuixos d’un projecte de llarga tramitació urbanística. Si més no, dibuixos que varen captivar l’atenció d’alguns dels assistents al ple i que, en la recta final de l’actual govern municipal, no tenen més valor que això: dibuixos i paraules.

El grup municipal de convergència i unió és més impermeable a la manera de fer, o de vendre fum dels socialistes, i per tant en aquest aspecte, vàrem trobar a faltar “altres dibuixos” com per exemple quin és el cost de manteniment d’un projecte d’aquesta envergadura. Si hem de fer cas dels tècnics, que quantifiquen que la dotació de manteniment d’una inversió no pot situar-se per sota del 10 o 15% del cost inicial de la inversió, estaríem parlant a l'entorn 400.000 i 600.000 € anuals. El govern no va presentar cap dibuix en aquest sentit, i som nosaltres els que hem de platejar-nos si el poble del Masnou ho pot assumir en aquests termes...

Si tal i com es preveu en el dibuix del parc i “pulmó verd” -tal i com el govern l’anomena- (com si Masnou fos Manhattan) podrà acollir esdeveniments lúdics i festius a l’aire lliure amb més de 1500 persones, tampoc vàrem veure cap dibuix de previsió d’aparcaments o de instal·lació de serveis, ni d’impacte en la mobilitat.

També desconeixem quants treballadors entre policia municipal i vigilants cívics seran necessaris per tenir cura dels 50.000 m2. Perquè si amb l’actual plantilla (amb increments anuals de més del 10%) és evident que el Masnou s'ha anat endarrerint en qualitat i aspecte dels nostres carrers i platges (ja no tenim la bandera blava). Tampoc en aquest sentit va existir cap dibuix.

Ens imaginem que tal i com van les coses per aquest poble, el futur parc serà aviat una realitat ocupada un "kamping" amb "k"...

En definitiva tot un conjunt de dubtes més que raonables que, juntament amb la constatació de la manca d’interès del govern de fer partícips al conjunt dels grups polítics del consistori d’un projecte, que per la seva envergadura, necessita del consens polític i sobretot necessita reconciliar-se amb la realitat. El parc Vallmora reneix mancat de liderat i a les acaballes del mandat municipal, no és de rebut solament dibuixos.

La gent de convergència i unió ens vàrem abstenir, això sí els dibuixos molt macos...

Transversalitat

2007-02-07T19:25:00.000+01:00

Si en Josep Pla deia allò que el què més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. També per analogia podria haver dit (utilitzant la mateixa terminologia) que allò que més s’assembla a un català de dretes és un català d’esquerres.

Hi ha gent a Catalunya que han decidit fer-se transversals i ho han interpretat d’aquesta altra manera:

“Allò que més s’assembla a una català d’esquerres és un espanyol d’esquerres...”

Subordinació lingüística

2007-02-01T22:48:00.000+01:00

Les denúncies de la gent de CiU s’han complert i finalment el Govern tripartit ha decidit incrementar les hores de castellà a la primària tal i com volia el Govern espanyol. Amén. D’aquesta manera, l’executiu de Montilla ha decidit fer saltar pels aires el model d’immersió lingüística i obre les portes a un model educatiu bilingüe, cosa que suposa recular a principis dels anys 80.

Cal recordar que el Govern espanyol va aprovar el desembre passat un Reial Decret sobre els ensenyaments mínims a primària, el qual, a més de representar una clara invasió de les competències que recull el nou Estatut en matèria d’educació, obligava a impartir una hora més de castellà a la setmana.

Ara, el departament d’en Tete Maragall ha dit que el Govern presentarà un recurs d’inconstitucionalitat contra el Reial Decret, però alhora anuncia que a partir del curs vinent s’haurà d’impartir la tercera hora de castellà, tal i com deia la norma espanyola.

No és nou que un govern espanyol intenti qüestionar el model d’immersió lingüística, de fet, tots els governs que hi ha hagut ho han pretès, els del PSOE i els del PP. El que és nou és que un Govern de la Generalitat sigui el braç executor d’aquesta voluntat, un fet que no té precedents.

L’Ajuntament del Masnou (governat pel Tripartit), el passat 21 de desembre va rebutjar una moció presentada i defensada per Convergència i Unió que en la part dispositiva intentava possicionar-se d’aquesta manera:

1er. Denunciar des de l’Ajuntament del Masnou el contingut d’aquest Reial decret, el qual suposa un trencament de la immersió lingüística del nostre sistema educatiu.

2on. Instar el Govern de la Generalitat que requereixi al Govern de l’Estat per tal que derogui els preceptes del Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims en educació primària, que són contraris a les competències en matèria d’educació de la Generalitat, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya vigent.

3er. En cas de no ser atès el requeriment, s’insta, així mateix, el Govern de la Generalitat que plantegi el corresponent conflicte de competència positiu contra la normativa estatal esmentada davant del Tribunal Constitucional, per tal que declari la titularitat de la competència controvertida a favor de la Generalitat i anul·li els preceptes que rebaixen l’autogovern de Catalunya.

Curiosament (podeu repassar les actes) es van abstenir els grups d’ERC i del PP. Segur que per motius diferents, però el que passarà a la història no són els matisos, son els vots dels regidors. I la gent de CiU ens vàrem quedar sols defensant allò que pels catalans és vital: el nostre model educatiu. (El PSC i IC varen votar en contra).

El meu avi no va anar a Cuba, va anar a Amèrica...

2006-11-30T22:34:00.000+01:00

Un masnoví, d’aquests de soca-rel, m’ha facilitat aquesta fotografia del meu avi “quela”, el seu germà Joan i el pare d’ambdós, el besavi Ragarço. Els de casa, són els que duen barret. Del meu besavi, es la primera vegada que tinc constància gràfica. També hi figura el pare d’aquest conegut meu. Es tracta de la Florida, concretament a Pensacola, a l’entorn de l’any 1920. No ho sabem concretament. Al darrera la casa de fusta que construïren tots plegats amb les seves mans. El meu avi va retornar a catalunya (reclamat per la família) sobre el 1925-1927.

I us preguntareu perquè ho explico, oi? Dons perquè ho desconeixia o millor dit, no fins aquest punt. He redescobert una història apassionant al darrera d’aquesta imatge. D’aquelles que escruixeixen, digne d’escriure-la, de fer-la palès i a l’alçada de qualsevol relat d’aventures. Quins homenots !

Un era pròfug de la guerra del Marroc i l’altre l’ajudà a travessar d’amagat mitja Europa per a embarcar-se (també d’amagat) en un vaixell de càrrega de carbó i fer la travessa de l’atlàntic. Hi ha més, molt més. No eren temps per fer el turista.

A Pensacola encara hi ha Rosés. La fonètica és la mateixa que la de “Guns & Roses” o la del “Four Roses”. Un d’ells és en Vincent William Roses (no hi ha accent) i té, en l’actualitat, 84 anys.

Gràcies Joan.

Vols dir que això comença bé?

2006-11-30T14:09:00.000+01:00

Malgrat segurament algú ens dirà que els convergents encara no ho hem paït

1. La primera conclusió que cal destacar de la constitució és el TRIPARTIT RETURNS, ja que vuit dels 14 consellers repeteixen, i tres més ja ocupaven càrrecs d’alta responsabilitat en el primer tripartit. D’aquesta manera, José Montilla pretén seguir una fórmula de Govern que s’ha demostrat ser un fracàs de forma palpable. A més a més, el responsable del fracàs de l’enfonsament del Carmel, Joaquim Nadal, i la responsable de la primera vaga de metges a la sanitat pública en 25 anys, Marina Geli, repeteixen en el càrrec.

2. José Montilla incompleix una de les seves promeses electorals: la paritat del nou Govern. Dels 14 consellers, només 4 són dones. El President de la Generalitat ha demostrat ser incapaç de fer complir a ERC i ICV la igualtat home/dona en el Govern. Així, cal destacar que de les 5 conselleries ocupades per ERC, només una estarà dirigida per una dona. El cas més flagrant és el d’Iniciativa: igual que va passar en el primer tripartit, els dos consellers d’aquest partit són homes. Així doncs, el mite de la defensa de la paritat s’esmicola en mans dels partits d’esquerres.

3. El nou tripartit neix també amb un incompliment formal. Montilla ha decidit crear una vicepresidència a mida de Carod-Rovira, una figura institucional il·legal, no contemplada en el nou Estatut. CiU considera que la vicepresidència que ara es crea és una espanyolització de la política catalana. L’Estatut contempla la figura del conseller primer, però no la vicepresidència, pròpia dels governs espanyols o dels governs autonòmics. És evident que ERC va imposar a Montilla que Carod-Rovira tingués un tractament diferent a la resta de consellers, però alhora el President de la Generalitat es va negar de manera taxativa a convertir-lo de nou en conseller primer, cosa que li hagués permès coordinar l’acció del Govern.

4. Així mateix, el nou tripartit comet ja d’entrada un altre incompliment programàtic: la no recuperació del departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. CiU considera que l’existència d’aquest departament és neuràlgic per a una societat que aspira a guanyar-se un en el món. Cal tenir present que la totalitat de rectors de les universitats públiques catalanes han reclamat aquestes últimes setmanes la creació d’aquesta conselleria.

5. CiU lamenta que un pilar bàsic de la societat com és la política educativa hagi estat utilitzat per José Montilla com a moneda de canvi per compensar els sacrificis polítics de la nissaga Maragall, amb el nomenament d’Ernest Maragall com a conseller d’Educació.

6. Un altre dels errors del nou tripartit és el nomenament de Montserrat Tura al capdavant de la conselleria de Justícia, trencant així la tradició de col·locar al front d’aquest departament un jurista. Cal tenir present que la conselleria de Justícia és molt singular i estratègica, i on el coneixement del món jurídic és essencial.

7. CiU denuncia que ERC ha incomplert per segona vegada la promesa de crear un departament d’Afers Exteriors. A més a més, la política exterior del Govern estarà partida entre diferents departaments, cosa que demostra que no hi ha una veritable aposta nacional per aquest tema. Presidència: Delegació de la Generalitat a Brussel·les i Delegació de la Generalitat a Madrid. Vicepresidència: Patronat Català pro Europa, Oficina del Govern de la Generalitat a París, la Casa de Perpinyà i l’Institut Ramon Llull.
Governació: Institut Europeu de la Mediterrània

8. Cal fer evident també que José Montilla ha decidit separar del departament d’Indústria les competències d’energia, i per tant, impedir que quedessin en mans d’ERC. D’aquesta manera, el President de la Generalitat tindrà més facilitats per tirar endavant la interconnexió elèctrica amb la Catalunya nord, cosa que hauria estat impossible si Esquerra s’hagués ocupat d’aquesta qüestió.

9. Una altra competència que el President de la Generalitat ha decidit retirar a ERC és el consum –passarà a ser competència d’Economia-, ja que d’aquesta manera la decisió sobre les sancions a comerços que no compleixin amb retolació en català dependrà del PSC-PSOE.

10. CiU denuncia que el traspàs de la competència sobre la coordinació i gestió de la xarxa d’equipaments cívics i socials des del departament de Benestar al departament de Governació suposa el primer pas per traspassar-los posteriorment als municipis. D’aquesta manera, el Govern incompliria la resolució del Parlament que recull que aquests equipaments han de continuar en mans de la Generalitat (votada per CiU i per ERC).

11. CiU considera una mala notícia que el departament d’Interior passi a mans de Joan Saura. El líder ja va anunciar fa uns dies que faria una política de seguretat a favor dels dèbils i l’aplicaria d’una forma diferent. Així mateix, cal recordar, sense anar més lluny, que Saura s’ha posicionat diverses vegades a favor dels okupes i fins i tot l’any 1998 va proposar al Congrés una llei per despenalitzar l’ocupació.

12. Resulta també preocupant que Joan Boada es perfili com a secretari general d’Interior. Una persona que ha demostrat ser incapaç de guardar un secret de la Sindicatura de Comptes (informació confidencial sobre els plans de pensions de FGC) està clar que no és la més indicada per ser el número dos del departament d’Interior.

13. Cal destacar també que polítiques que per la seva importància fins ara eren transversals per incidir en tota acció de Govern (Institut Català de les Dones i Secretaria General de Joventut), i per tant, depenien de Presidència, ara passaran ser només polítiques sectorials (depenent de Benestar).

14. CiU denuncia que l’acumulació i diversitat de temes que tindrà el departament d’Innovació, Universitats i Empresa (comerç, turisme, indústria, innovació, internacionalització, universitats i recerca) provocarà un evident descontrol en aquestes matèries, cosa que és una mala notícia tenint en compte la seva importància estratègica.

15. Així mateix, cal destacar l’oblit, un cop més, del sector pesquer i del sector ramader, que fins i tot ara desapareixen del nom del Departament (ara, Agricultura, Alimentació i Acció Rural).

16. Un altre dels errors del nou tripartit és el desequilibri territorial en l’origen dels seus consellers. Així, dels 14 consellers, només n’hi ha un de les comarques de Tarragona i un de l’Alt Pirineu, i no n’hi ha cap ni de les Terres de l’Ebre ni de les comarques de Lleida.

17. El nou tripartit té un perfil baix, pla, per evitar el soroll i donar l’aparença que hi ha unitatinterna. Aquesta manera de fer, però, implicarà un alentiment en el desenvolupament de les polítiques cabdals com són les infraestructures o l’acció cultural. Les prioritats del nou Govern no van en la direcció de les necessitats del país, sinó dels equilibris interns entre els socis de govern i del propi PSC-PSOE. En definitiva, el gran objectiu nacional del tripartit II és no barallar-se.

18. CiU considera que ahir es va iniciar una etapa d’hivernació en la construcció nacional de Catalunya, tenint en compte les prioritats que va anunciar José Montilla al Parlament la setmana passada i la subordinació del President de la Generalitat a la disciplina del PSOE, tot plegat amb l’aprovació entusiasta d’ERC. Una de les qüestions que pot patir més l’espanyolització de la Generalitat és el desplegament del nou Estatut, que es farà a un ritme lent i una intensitat baixa.

El pla de nova ciutadania (i II)

2006-10-11T14:30:00.000+02:00

El pla local de nova ciutadania que l’ajuntament va aprovar el passat 21 de setembre, es pot dividir en dues parts ben diferenciades, una part analítica de la realitat al Masnou i que ocupa més de la meitat de la seixantena de planes de que consta i l’altre part més descriptiva de les accions a emprendre en el futur.

No podem dir que sigui un bon pla basant-nos en l’experiència de com han fracassat altres plans elaborats en aquest mandat: com el de joventut, el de la dona o el de mobilitat, ja que el resultat dels mateixos, avui per avui, ens ha demostrat que son fum i paper mullat. Si que és en canvi, un tast d’intencions, però a un govern no solament els hi hem d’exigir intencions. També val la pena valorar-lo com un bon instrument per conèixer la realitat al Masnou, com per exemple que la taxa de població d’origen estranger i censada al municipi és del 7,7% en relació al total de la població, quan ara fa sis anys, era solament del 3,2%. Aquesta és una dada prou clarificadora de perquè s’ha fet ara un pla.

Jo crec que l’anomenat pla es mereix una oportunitat i no podem dir NO.

Per cert, les paraules “dret/drets” surten vint i cinc vegades i les “deure/deures” vuit.

Immigració i pla local de nova ciutadania (I)

2006-10-06T15:55:00.000+02:00

Unes reflexions.

Els immigrants no van a països on no hi ha futur. Per tant si avui ens trobem davant d’aquest fenomen és perquè es compleixen (o s’han complert fins ara) les condicions que son necessàries. Per exemple, si els països del centre d’Europa, a mitjans del segle passat, com el cas d’Alemanya, Suïssa, França... no haguessin estat societats potents, avançades i amb capacitat de generar riquesa –i expectatives- i no s’haguessin desenvolupat mecanismes d’integració, no s’haguessin produït els fenòmens migratoris que van afectar a molts ciutadans d’aquest país.

La immigració d’avui és un fet global i una realitat local.

La política del govern socialista és o ha estat un gran error, una irresponsabilitat brutal. El procés de regularització, l’efecte crida com a conseqüència de l'anterior -sense fer cas a les recomanacions de la UE-, els globus sonda d’estiu amb el dret a vot dels nouvinguts, etc... evidencien la superficialitat dels plantejaments. Han passat en menys de tres anys de demanar “papers per a tothom” a dir allò de què “estem al límit de la capacitat integració” quan han tingut responsabilitats de govern. Es d’una gran hipocresia i cinisme el de la intel·lectualitat autoanomenada “progressista” dir allò que és políticament correcte en públic i reconèixer en privat tot el contrari. En aquesta qüestió fer-se el progre també és molt fàcil.

El fenomen es produeix en un moment que es comencen a estendre i solidificar, sobre bases ben fonamentades, les polítiques de benestar de les administracions, amb el desplegament d’un sistema que en poc temps ha quedat saturat. Aquest fet, alimenta la sensació de molts ciutadans de que ara son ells els que estan a la cua, els nouvinguts els hi han passat al davant. Aquesta realitat és incerta -en part-, però la percepció de la gent no.

Les polítiques segurament passen per establir el contingent i la participació de Catalunya en la determinació d’aquest, de la contractació en origen (con ja s’havia fet abans en les oficines exteriors de la Generalitat), en el reforç dels recursos que els poders locals disposen sobre el territori, en la transversalitat i cooperació entre les diferents administracions, en la rigurossitat i l'ampliació en l’aplicació dels mecanismes de control de la contractació irregular, en l’increment del control fronterer... Però passa, sobretot, en bastir el discurs del deures al mateix nivell del dels drets i el de la igualtat.

Son positius els esforços per conèixer i aproximar-nos a la realitat, cadascuna de les realitats, dels nouvinguts. Però també hem de fer esforços per a donar a conèixer la nostra identitat. Jo mateix he anat a actes amb motiu de “la setmana de la solidaritat” o similars, però mai he vist a ningú d’aquests col·lectius a algun dels actes més emblemàtics de la festa major del Masnou o a la commemoració oficial de la diada nacional, per citar-ne alguns exemples. Una sola vegada he vist a algú, en nom d'una comunitat, en un ple de l’ajuntament, però per demanar la paraula i tot seguit sol·licitar un local.

Com deia al principi, si hem estat capaços de generar riquesa primer i mecanismes de redistribució després, de generar expectatives i de fer tantes coses, malgrat les que ens queden per fer, ara toca, urgentment, generar mecanismes d’integració però des de l’assumpció de deures, des del reforç del sentit de pertinença i de la vinculació amb una comunitat nacional. També des de la responsabilitat de la classe política. Hem d’evitar el mar de fons que es comença a instal·lar en una part de la nostra societat. Però tot això sense necessitat de fer el discurs fàcil, perquè per més polítiques de cooperació internacional que puguem establir, per més que lluitem per la desigualtat al mon, les pateres seguiran arribant en molt de temps i seguirem tenint una realitat al carrer.

La lògica del tripartit

2006-09-28T14:18:00.000+02:00

Premissa 1: L’Alcalde (PSC) cessa l’interventor per manca de confiança.
Premissa 2: El Regidor d’Hisenda (ICV) (delegat per l’Alcalde) manifesta que no li ha perdut la confiança a l'interventor cessat

Conclusió: L’Alcalde cessa al Regidor d’Hisenda.

Això es la lògica normal.

Lògica del Tripartit del Masnou: No passa res...

Memorino Complex® per l'alcalde

2006-09-27T13:18:00.000+02:00

En l’escrit tramès per l’Ajuntament a finals del passat mes d’agost a la població del Masnou, per a convidar als masnovins i masnovines a l’acte de col·locació de la primera pedra del nou ambulatori d’Ocata, signat pel Sr. Alcalde del Masnou, s’hi pot llegir que “el treball i els esforços fets durant el nostre mandat es faran realitat amb la col·locació de la primera pedra ...”, donant a entendre que si el nou ambulatori serà aviat una realitat, és gràcies als treballs (solament) de l’actual govern municipal.

Cal tenir present que és en el mandat 1995-1999, quan s’estableixen les primeres negociacions amb el Servei Català de la Salut pel desdoblament de l’antiga ABS del Masnou, Alella i Teià. En la revisió efectuada del Pla General d’Ordenació Urbana, en el següent mandat (1999-2003), es continuen les gestions amb la Generalitat per a la definició, ubicació, idoneïtat i cessió d’una parcel·la a Can Barrera i és finalment a l’any 2002 quan el Diari Oficial en publica el desdoblament de l'àrea bàsica de salut en: el Masnou-Alella i Ocata-Teià. No cal comentar quina força política ha governat i liderat el poble i el país al llarg d’aquests anys.

Aquest no és solament el nostre criteri, perquè cal reconèixer que l’actual Sr. Alcalde s’ha disculpat, per escrit, amb el grup de Convergència i Unió, malgrat tot, les disculpes han arribat tard i quan l’esmentada carta ja era tramesa a tots els ciutadans del Masnou amb les mitges veritats escrites.

Companys, tinc la impressió que ja ha començat la encara llunyana campanya electoral de les municipals, i que malauradament, assistirem a altres apropiacions indegudes. O potser es tracta d'una pèrdua de memòria.

La llagrimeta d'Iniciativa

2006-08-01T15:59:00.000+02:00

La gestió i ampliació de les zones blaves ha provocat un ambient enrarit no solament al carrer sinó també dintre el propi TPT del Masnou. Es respira tensió i mala baba a l’Ajuntament. A la vista de tothom està el darrer butlletí del grup municipal d’Iniciativa (ICV-EA), núm. 23 de juliol, a on es manifesten clara i públicament en contra de la decisió de l’ampliació de les zones blaves, que estic convençut ha estat arbitraria i mancada de transparència.

Anem a les perles i cito textualment l’anomenat butlletí d’ICV: “quan vàrem descobrir aquest fet els regidors vàrem manifestar la nostra sorpresa”, “el nostre rebuig a aquesta decisió” i segons el butlletí, perquè “incompleix un acord de govern”.

Ostres, quina sorpresaaaa més graaan, - m’imagino que deuen haver dit -, perquè uns regidors, amb responsabilitats de govern, no poden manifestar simplement la seva estranyesa públicament i quedar-se tan panxos de braços creuats, esbombar-ho i mentre l’ambient segueix enrarint-se per moments i les ampliacions segueixen endavant.

Jo crec que els rebuigs a decisions es manifesten d’altre manera quan es tenen, insisteixo, responsabilitats de govern. En les actes de la Junta de Govern Local, (que són els acords de govern d’un Ajuntament normal) fins al 21 de juliol no hi ha cap acord en el sentit que cita el butlletí. Segurament es deuen referir, potser estic equivocat, a un “altre tipus" d’acord de govern, i en aquest cas, crec que es pura rebequeria fer esment a uns acords que ni son del govern , ni son públics, ni per tant, es poden demostrar. De la mateixa manera que mai ha vist la llum pública l'anomenat acord de "progrés municipal", tal i com es va coprometre en la sessió d'investidura a l’inici de l’actual mandat. Tampoc mai s'ha vist el pla de mandat, si és que n'hi ha.

Passem de la transparència que tant han fet bandera a la opacitat...

Què ens està dient el grup municipal d’ ICV-EA, cal preguntar-se. Potser ens diu que no tenen capacitat d’influència ? Haig de pensar que el grup que controla la clau i el duro (Hisenda i Urbanisme) de l’Ajuntament del Masnou solament te capacitat per encaixar sorpreses i no pot fer aturar (ara que han vist que l’han vessada) l’ampliació de les zones blaves ? Ens diuen que el PSC ha actuat de forma autoritària ?

- Clar, d'això s'en diu la "cultura de coalició", no hi he atinat...

També caldría preguntar-se que opina ERC de tot plegat.

Senyors del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya, no ens prenguin als ciutadans per alló que no som...

Creu i cara, molta cara...

2006-07-31T16:04:00.000+02:00

El passat divendres 28 de juliol, mentre el Delegat del Govern a Catalunya, Sr. Joan Rangel, visitava el Masnou, en una “gira” organitzada pel TPT municipal, per la inauguració d’un nou semàfor a la N-II. A la mateixa hora en l’aeroport del Prat, passava el que passava...

Qui es pregunti a on eren les autoritats amb competència (amb responsabilitats), el divendres al matí, la resposta ja la sabeu...

Companys, sobren les paraules...

En blau

2006-07-03T16:48:00.000+02:00

En les darreres setmanes anteriors a la Festa Major, hi ha hagut una autèntica cridòria en contra de la instal·lació i ampliació de noves zones blaves d’aparcament en el poble.

Apart de l’afany i presses del TPT municipal, el què si no hi ha hagut és informació als veïns. Quan s’ha tractat de projectes, (que per ara solament són projectes) han fet tot el desplegament publicitari i logístic que ha calgut per a informar a la gent d’allò que els hi afectarà de més aprop. “Mireu que n’és de maco això que farem aquí o allò que farem allà...”, però en aquest cas no hi ha hagut el bombo i plateret que acostumen a fer... no hi ha hagut la suficient informació. Les places d’aparcament, tal i com s’evidencia a l’enquesta de la Diputació de Barcelona, és un dels problemes que més preocupen als ciutadans del Masnou, no pas crear més zones blaves.

Més blau: Per primera vegada en uns quants anys les platges del Masnou han perdut la bandera blava. El Masnou ha estat l’únic municipi del Maresme que ha vist la retirada i la davallada del reconeixement de la qualitat ambiental de les platges. Sembla que això ha passat també desapercebut entre els mitjans d’informació municipals, no pas quan es va revalidar com podeu veure.

Salut,

El nou edifici de Correus...

2006-05-23T15:48:00.000+02:00

Que l’actual tripartit municipal enderroqui l’antic edifici de Correus per edificar-hi altre de nou no té cap mena de sentit. Una pressa de pèl. Jo també estic d’acord en millorar la ubicació d’alguns serveis municipals, que és l’argument que ens donen per no fer-hi una plaça, però per aquesta finalitat cal decidir-se d’una vegada per totes per l’antic edifici del “Casinet” (de propietat municipal) a peu de la plaça de la Llibertat.

No serà que el TPT (Tripartit) al Masnou veu molt curta la seva volada ?

L’enderroc de l’antic edifici de correus hauria de donar pas a una plaça o espai públic a més d’una actuació de reurbanització de l’entorn del carrer Josep Llimona i la plaça Jaume Beltran, un dels indrets més característics del Masnou. Peró no companys, això ja no serà...

Si hi havia la voluntat d’esponjar el nucli antic es evident que, amb aquesta decisió, el TPT no hi aposta.

Una llàstima ja que el TPT ha deixat escapar una oportunitat única i treballada llargament en els anteriors mandats municipals per la gent de Convergència i Unió. Una oportunitat per millorar la qualitat de vida dels ciutadans del Masnou. Una llàstima.

Salut,

Apropiació indeguda.

2006-05-04T22:00:00.000+02:00

Diumenge, 23 d’abril, Sant Jordi, passejant pel camí ral.

La veritat és que la sorpresa, en aproximar-me a l’Ajuntament, i al veure la paradeta del Partit Socialista de Catalunya (PSC), al davant, i just a tocar de la porta d’entrada de la façana principal va ser majúscula. Davant de l’Ajuntament no hi ha cap plaça, ni res similar, solament el camí ral i la N-II.

Sorpresa en primer lloc no tant per la ubicació de la taula dels socialistes, que és legítim que ocupin qualsevol lloc de la via pública, - sempre que ho hagin sol·licitat i s’hagi concedit, cosa que, en principi, no en tinc cap dubte - sinó perquè em recordava aquelles taules “petitòries” de temps ençà, autoritats incloses i en blanc i negre, del dia de la bandereta, per exemple. Ja m’enteneu oi?

En aquest cas no estic qüestionant ni la legitimitat ni la ubicació. Si la idoneïtat i la oportunitat (oportunisme).

En segon lloc majúscula perquè repartien uns punts de llibre a on apart del logotip imprès que identifica al PSC del Masnou, hi figura, al costat, l’escut de l’Ajuntament del Masnou, que ens identifica a tots. Per tant, ja no és simplement una sorpresa, que entra en el terreny de la subjectivitat personal, sinó un clar sentiment d’indignació.

L’Ajuntament és la Institució que representa al municipi i conseqüentment a tots els ciutadans del Masnou, per sobre de partits polítics i de tendències. L’ús dels símbols que ens identifiquen a tots, en aquest cas l’escut municipal, per part del PSC, és, apart d’una apropiació indeguda de la institució, una greu mancança de sensibilitat i un menyspreu a tots plegats. Una irresponsabilitat. Confondre la institució amb el partit solament passa a altres indrets del globus terrestre ... i això apart de lleig és greu, molt greu.

Que els socialistes tenen determinades formes properes al sectarisme no és cap novetat per a molts de nosaltres.

Ara el que cal es una disculpa en tota regla al poble del Masnou.

Desitjo, sincerament, que així sigui.

Salut,

La olivera

2006-05-04T13:03:00.000+02:00

Al Masnou hi ha un indret a on per a mi es especialment viva la memòria dels nostres avantpassats del 1714, gent que va creure fins la mort en aquest que és avui un país petit i rar anomenat Catalunya. Es tracta de la plaça de l’11 de setembre.

La plaça és situada al mig del que ha estat al llarg de molts anys la principal via de comunicació entre el Masnou centenari, el de la costa i aquell altre també Masnou, que es va fer en un no res, per aplegar als que es varen incorporar, fa relativament pocs anys, a casa nostra, cercant prosperitat, respecte i una qualitat de vida determinada.

En aquest indret fa molts anys s’hi va plantar una olivera, que va anar arrelant amb força any rera any. Aquesta olivera ha simbolitzat, entre d’altres coses, l’arrelament d’una gent, sense distincions, a un sentiment, a un passat col·lectiu i un futur prou esdevenidor que ens fa protagonistes.

Ara la olivera ja no hi és, es va morir, l’han deixat morir...

Una parella d’avis que viuen al llindar de la plaça em deien, amb amargor, que n’estaven farts d’advertir als serveis municipals sobre la qüestió. Ni la esporgaven, ni la regaven... i l’han deixat morir.

La olivera efectivament és un símil però a la fi una comparació, malgrat és real, que em serveix per evidenciar que ara tenim al govern tripartit del Masnou una sensibilitat determinada. Jo en diria una manca de sensibilitat més aviat. Una manera de fer que prioritza massa sovint les actuacions de bombo i plateret, les de rendiment més immediat, les d’esprintada, les de disseny per davant d’aquelles potser no tant rellevants però si més quotidianes i de proximitat, coses que realment interessen a la gent i passen inadvertides en l’espai mediàtic.

Per acabar aquest post, una idea: dur a terme la campanya “Arrela’t al Masnou”. Una acció d’integració tant dels nous ciutadans (la immigració ho deixo per altre dia) com els del Masnou de sempre, en el context del futur parc Vallmora mitjançant una plantada d’arbres.

Salut,

El primer post

2006-05-03T22:25:00.000+02:00

Ara mateix el Barça ha guanyat la lliga 2005-2006. Visca el Barça

2006-04-29T11:39:00.000+02:00