En aquests moments que ens toca viure, de destrempera i frustració en l’àmbit nacional. Moment d’horitzons desdibuixats sota falses dicotomies entre dretes i esquerres o de qui marca més paquet. Amb més gestories que mai instal·lades arreu del país, la que més factura és la “gestoria Montilla” i al Masnou la que més gira és “Inauguracions Gisbert”. En aquest moment que si des del catalanisme estant no som capaços de reformular-lo amb noves bases, projectes i llenguatge, caldrà deixar la política per tornar a fer país. Totalment a l’inrevés d’allò que en Jordi Pujol va dir i va fer realitat en els anys 70 (Ara toca fer política per seguir fent país).
Una passada de mà a tota la classe política en general i als que tenen responsabilitats de govern en l’actualitat, o les han tingut recentment en particular, ens la va donar fa uns mesos l’acte de la societat civil i emprenedora per reivindicar l’aeroport. D’aquest fet ja fa alguns mesos.
Al Masnou, ha passat alguna cosa similar. A iniciativa de la societat civil, en aquest cas de la “Fundació La Calàndria”, s’ha editat un impecable llibre anomenat “Originalitat imaginativa”, amb textos d’en Josep Vendrell (el nostre jutge poeta) i fotografies de la desapareguda Teresa Torres. Aquest document vol ser un clar testimoniatge per a la memòria històrica d’un Masnou que poc a poc es va esmorteint. (Allò del rovell de l’ou d’en Joan C.)
En l’acte de presentació del esplèndid recull de textos i imatges, el passat dissabte 30 de juny a la seu de Gent del Masnou, quan un solista va interpretar al violí, en mig de la lectura dels poemes, el “Cant de la Senyera”, en Joan Muray no va dubtar i es va alçar, el primer, amb dignitat i fermesa. Ens volia dir, crec, que encara estem aquí i exigim respecte. Ni la grisor ni l’amorfisme instal·lats en aquests moments en el país ens han de fer perdre els nostres referents ni la nostra dignitat. Una vegada en Joan es va alçar amb determinació fet que tots vàrem copsar per la seva ubicació en l'acte, li varem seguir la totalitat dels presents a la sala, polítics inclosos (i jo m’incloc també).
Gràcies Joan pel teu missatge.
Una passada de mà a tota la classe política en general i als que tenen responsabilitats de govern en l’actualitat, o les han tingut recentment en particular, ens la va donar fa uns mesos l’acte de la societat civil i emprenedora per reivindicar l’aeroport. D’aquest fet ja fa alguns mesos.
Al Masnou, ha passat alguna cosa similar. A iniciativa de la societat civil, en aquest cas de la “Fundació La Calàndria”, s’ha editat un impecable llibre anomenat “Originalitat imaginativa”, amb textos d’en Josep Vendrell (el nostre jutge poeta) i fotografies de la desapareguda Teresa Torres. Aquest document vol ser un clar testimoniatge per a la memòria històrica d’un Masnou que poc a poc es va esmorteint. (Allò del rovell de l’ou d’en Joan C.)
En l’acte de presentació del esplèndid recull de textos i imatges, el passat dissabte 30 de juny a la seu de Gent del Masnou, quan un solista va interpretar al violí, en mig de la lectura dels poemes, el “Cant de la Senyera”, en Joan Muray no va dubtar i es va alçar, el primer, amb dignitat i fermesa. Ens volia dir, crec, que encara estem aquí i exigim respecte. Ni la grisor ni l’amorfisme instal·lats en aquests moments en el país ens han de fer perdre els nostres referents ni la nostra dignitat. Una vegada en Joan es va alçar amb determinació fet que tots vàrem copsar per la seva ubicació en l'acte, li varem seguir la totalitat dels presents a la sala, polítics inclosos (i jo m’incloc també).
Gràcies Joan pel teu missatge.