El misteri de les 18 claus

(O com fer aparèixer 18 pisos del no res)

El passat dissabte vaig assistir a la inauguració de la plaça en memòria d’en Martí i Pol. Un acte entranyable que també va ser aprofitat per al lliurament de les claus dels 18 pisos per a joves llogaters de Can Jordana. Claus que dies abans s’havien sortejat en un altre acte i pisos que ja s’havien mostrat als joves també en un altre acte anterior… (Aquesta vegada escenificació a tres actes, com en els clàssics)

Un fet com aquest, a la gent de convergència i unió del Masnou ens omple de satisfacció. Doble satisfacció. En primer lloc perquè vàrem ser qui des del nostre grup municipal, mitjançant una moció, els qui vàrem proposar el digne reconeixement del poble del Masnou al poeta del poble.

I doble, perquè els 18 habitatges de lloguer per a joves, iniciats i liderats per CiU en el mandat anterior, eren finalment una realitat. Una realitat que malgrat els problemes d’execució i acabats en les obres, vàrem iniciar quan encara no era obligatori la dotació d’habitatge social en les promocions urbanístiques privades. Cosa que, reconeixeran, té el seu mèrit.

En els parlaments l’actual alcalde va evidenciar, una vegada més, l’actual espiral electoralista, agosarada i desacomplexada, en que l'actual govern municipal s’ha instal·lat en aquests darrers mesos. (I espera... perquè es palpa en l’actual majoria de govern municipal una mena de nerviosisme i d'atacs de pànic que traspua per tot arreu).

Electoralisme perquè segons l'alcalde fa tres anys i vuit mesos que han començat a treballar en la direcció. Quina direcció? La de l’actual obligatorietat de proveir sistemes de dotació d’habitatge social ?

Es vol donar a entendre a la gent, que els 18 habitatges han sorgit com un bolet després de la pluja fina de l’actual govern. Que com un llampec i solament amb 3 anys i vuit mesos (el de l’actual govern municipal) s’ha aprovat i desenvolupat urbanísticament el Pla Parcial de Can Jordana, s’ha aconseguit el solar, s’ha fet el conveni amb INCASÒL, s’ha fet la cessió, s’ha redactat els projecte, s’ha dut a concurs i adjudicat la obra, s’ha executat... i cada vegada la gent és més tipa d'aquest tipus d'actuacions de autobombo i plateret.

I per enllestir-ho, si l’alcalde Sr. Gisbert, que ja té per pràctica apropiar-se dels èxits d'altres, com en el cas del nou ambulatori, ens diu que és ara, amb l'actual govern que s’ha començat a treballar en aquesta direcció..., em pregunto quan ell governava en coalició amb la gent de CiU, en el mandat 95-99, a què carai es dedicava ?

Parc Vallmora: massa preguntes sense contestar…

Una carta en un butlletí d’una entitat del Masnou, signada per una persona a qui conec personalment, es preguntava, o més aviat no entenia la abstenció del grup de CiU en el projecte d’urbanització del parc Vallmora. Futur parc Vallmora, perquè en la sessió del ple, solament es van mostrar dibuixos d’un projecte de llarga tramitació urbanística. Si més no, dibuixos que varen captivar l’atenció d’alguns dels assistents al ple i que, en la recta final de l’actual govern municipal, no tenen més valor que això: dibuixos i paraules.

El grup municipal de convergència i unió és més impermeable a la manera de fer, o de vendre fum dels socialistes, i per tant en aquest aspecte, vàrem trobar a faltar “altres dibuixos” com per exemple quin és el cost de manteniment d’un projecte d’aquesta envergadura. Si hem de fer cas dels tècnics, que quantifiquen que la dotació de manteniment d’una inversió no pot situar-se per sota del 10 o 15% del cost inicial de la inversió, estaríem parlant a l'entorn 400.000 i 600.000 € anuals. El govern no va presentar cap dibuix en aquest sentit, i som nosaltres els que hem de platejar-nos si el poble del Masnou ho pot assumir en aquests termes...

Si tal i com es preveu en el dibuix del parc i “pulmó verd” -tal i com el govern l’anomena- (com si Masnou fos Manhattan) podrà acollir esdeveniments lúdics i festius a l’aire lliure amb més de 1500 persones, tampoc vàrem veure cap dibuix de previsió d’aparcaments o de instal·lació de serveis, ni d’impacte en la mobilitat.

També desconeixem quants treballadors entre policia municipal i vigilants cívics seran necessaris per tenir cura dels 50.000 m2. Perquè si amb l’actual plantilla (amb increments anuals de més del 10%) és evident que el Masnou s'ha anat endarrerint en qualitat i aspecte dels nostres carrers i platges (ja no tenim la bandera blava). Tampoc en aquest sentit va existir cap dibuix.

Ens imaginem que tal i com van les coses per aquest poble, el futur parc serà aviat una realitat ocupada un "kamping" amb "k"...

En definitiva tot un conjunt de dubtes més que raonables que, juntament amb la constatació de la manca d’interès del govern de fer partícips al conjunt dels grups polítics del consistori d’un projecte, que per la seva envergadura, necessita del consens polític i sobretot necessita reconciliar-se amb la realitat. El parc Vallmora reneix mancat de liderat i a les acaballes del mandat municipal, no és de rebut solament dibuixos.

La gent de convergència i unió ens vàrem abstenir, això sí els dibuixos molt macos...

Transversalitat

Si en Josep Pla deia allò que el què més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. També per analogia podria haver dit (utilitzant la mateixa terminologia) que allò que més s’assembla a un català de dretes és un català d’esquerres.

Hi ha gent a Catalunya que han decidit fer-se transversals i ho han interpretat d’aquesta altra manera:

“Allò que més s’assembla a una català d’esquerres és un espanyol d’esquerres...”

Subordinació lingüística

Les denúncies de la gent de CiU s’han complert i finalment el Govern tripartit ha decidit incrementar les hores de castellà a la primària tal i com volia el Govern espanyol. Amén. D’aquesta manera, l’executiu de Montilla ha decidit fer saltar pels aires el model d’immersió lingüística i obre les portes a un model educatiu bilingüe, cosa que suposa recular a principis dels anys 80.

Cal recordar que el Govern espanyol va aprovar el desembre passat un Reial Decret sobre els ensenyaments mínims a primària, el qual, a més de representar una clara invasió de les competències que recull el nou Estatut en matèria d’educació, obligava a impartir una hora més de castellà a la setmana.

Ara, el departament d’en Tete Maragall ha dit que el Govern presentarà un recurs d’inconstitucionalitat contra el Reial Decret, però alhora anuncia que a partir del curs vinent s’haurà d’impartir la tercera hora de castellà, tal i com deia la norma espanyola.

No és nou que un govern espanyol intenti qüestionar el model d’immersió lingüística, de fet, tots els governs que hi ha hagut ho han pretès, els del PSOE i els del PP. El que és nou és que un Govern de la Generalitat sigui el braç executor d’aquesta voluntat, un fet que no té precedents.

L’Ajuntament del Masnou (governat pel Tripartit), el passat 21 de desembre va rebutjar una moció presentada i defensada per Convergència i Unió que en la part dispositiva intentava possicionar-se d’aquesta manera:

1er. Denunciar des de l’Ajuntament del Masnou el contingut d’aquest Reial decret, el qual suposa un trencament de la immersió lingüística del nostre sistema educatiu.

2on. Instar el Govern de la Generalitat que requereixi al Govern de l’Estat per tal que derogui els preceptes del Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims en educació primària, que són contraris a les competències en matèria d’educació de la Generalitat, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya vigent.

3er. En cas de no ser atès el requeriment, s’insta, així mateix, el Govern de la Generalitat que plantegi el corresponent conflicte de competència positiu contra la normativa estatal esmentada davant del Tribunal Constitucional, per tal que declari la titularitat de la competència controvertida a favor de la Generalitat i anul·li els preceptes que rebaixen l’autogovern de Catalunya.

Curiosament (podeu repassar les actes) es van abstenir els grups d’ERC i del PP. Segur que per motius diferents, però el que passarà a la història no són els matisos, son els vots dels regidors. I la gent de CiU ens vàrem quedar sols defensant allò que pels catalans és vital: el nostre model educatiu. (El PSC i IC varen votar en contra).