23 de maig 2006

El nou edifici de Correus...


Que l’actual tripartit municipal enderroqui l’antic edifici de Correus per edificar-hi altre de nou no té cap mena de sentit. Una pressa de pèl. Jo també estic d’acord en millorar la ubicació d’alguns serveis municipals, que és l’argument que ens donen per no fer-hi una plaça, però per aquesta finalitat cal decidir-se d’una vegada per totes per l’antic edifici del “Casinet” (de propietat municipal) a peu de la plaça de la Llibertat.

No serà que el TPT (Tripartit) al Masnou veu molt curta la seva volada ?

L’enderroc de l’antic edifici de correus hauria de donar pas a una plaça o espai públic a més d’una actuació de reurbanització de l’entorn del carrer Josep Llimona i la plaça Jaume Beltran, un dels indrets més característics del Masnou. Peró no companys, això ja no serà...

Si hi havia la voluntat d’esponjar el nucli antic es evident que, amb aquesta decisió, el TPT no hi aposta.

Una llàstima ja que el TPT ha deixat escapar una oportunitat única i treballada llargament en els anteriors mandats municipals per la gent de Convergència i Unió. Una oportunitat per millorar la qualitat de vida dels ciutadans del Masnou. Una llàstima.


Salut,

04 de maig 2006

Apropiació indeguda.


Diumenge, 23 d’abril, Sant Jordi, passejant pel camí ral.

La veritat és que la sorpresa, en aproximar-me a l’Ajuntament, i al veure la paradeta del Partit Socialista de Catalunya (PSC), al davant, i just a tocar de la porta d’entrada de la façana principal va ser majúscula. Davant de l’Ajuntament no hi ha cap plaça, ni res similar, solament el camí ral i la N-II.

Sorpresa en primer lloc no tant per la ubicació de la taula dels socialistes, que és legítim que ocupin qualsevol lloc de la via pública, - sempre que ho hagin sol·licitat i s’hagi concedit, cosa que, en principi, no en tinc cap dubte - sinó perquè em recordava aquelles taules “petitòries” de temps ençà, autoritats incloses i en blanc i negre, del dia de la bandereta, per exemple. Ja m’enteneu oi?

En aquest cas no estic qüestionant ni la legitimitat ni la ubicació. Si la idoneïtat i la oportunitat (oportunisme).

En segon lloc majúscula perquè repartien uns punts de llibre a on apart del logotip imprès que identifica al PSC del Masnou, hi figura, al costat, l’escut de l’Ajuntament del Masnou, que ens identifica a tots. Per tant, ja no és simplement una sorpresa, que entra en el terreny de la subjectivitat personal, sinó un clar sentiment d’indignació.

L’Ajuntament és la Institució que representa al municipi i conseqüentment a tots els ciutadans del Masnou, per sobre de partits polítics i de tendències. L’ús dels símbols que ens identifiquen a tots, en aquest cas l’escut municipal, per part del PSC, és, apart d’una apropiació indeguda de la institució, una greu mancança de sensibilitat i un menyspreu a tots plegats. Una irresponsabilitat. Confondre la institució amb el partit solament passa a altres indrets del globus terrestre ... i això apart de lleig és greu, molt greu.

Que els socialistes tenen determinades formes properes al sectarisme no és cap novetat per a molts de nosaltres.

Ara el que cal es una disculpa en tota regla al poble del Masnou.

Desitjo, sincerament, que així sigui.

Salut,

La olivera

Al Masnou hi ha un indret a on per a mi es especialment viva la memòria dels nostres avantpassats del 1714, gent que va creure fins la mort en aquest que és avui un país petit i rar anomenat Catalunya. Es tracta de la plaça de l’11 de setembre.

La plaça és situada al mig del que ha estat al llarg de molts anys la principal via de comunicació entre el Masnou centenari, el de la costa i aquell altre també Masnou, que es va fer en un no res, per aplegar als que es varen incorporar, fa relativament pocs anys, a casa nostra, cercant prosperitat, respecte i una qualitat de vida determinada.

En aquest indret fa molts anys s’hi va plantar una olivera, que va anar arrelant amb força any rera any. Aquesta olivera ha simbolitzat, entre d’altres coses, l’arrelament d’una gent, sense distincions, a un sentiment, a un passat col·lectiu i un futur prou esdevenidor que ens fa protagonistes.

Ara la olivera ja no hi és, es va morir, l’han deixat morir...

Una parella d’avis que viuen al llindar de la plaça em deien, amb amargor, que n’estaven farts d’advertir als serveis municipals sobre la qüestió. Ni la esporgaven, ni la regaven... i l’han deixat morir.

La olivera efectivament és un símil però a la fi una comparació, malgrat és real, que em serveix per evidenciar que ara tenim al govern tripartit del Masnou una sensibilitat determinada. Jo en diria una manca de sensibilitat més aviat. Una manera de fer que prioritza massa sovint les actuacions de bombo i plateret, les de rendiment més immediat, les d’esprintada, les de disseny per davant d’aquelles potser no tant rellevants però si més quotidianes i de proximitat, coses que realment interessen a la gent i passen inadvertides en l’espai mediàtic.

Per acabar aquest post, una idea: dur a terme la campanya “Arrela’t al Masnou”. Una acció d’integració tant dels nous ciutadans (la immigració ho deixo per altre dia) com els del Masnou de sempre, en el context del futur parc Vallmora mitjançant una plantada d’arbres.

Salut,

03 de maig 2006

El primer post


Ara mateix el Barça ha guanyat la lliga 2005-2006. Visca el Barça