La dignitat d'un amic.

En aquests moments que ens toca viure, de destrempera i frustració en l’àmbit nacional. Moment d’horitzons desdibuixats sota falses dicotomies entre dretes i esquerres o de qui marca més paquet. Amb més gestories que mai instal·lades arreu del país, la que més factura és la “gestoria Montilla” i al Masnou la que més gira és “Inauguracions Gisbert”. En aquest moment que si des del catalanisme estant no som capaços de reformular-lo amb noves bases, projectes i llenguatge, caldrà deixar la política per tornar a fer país. Totalment a l’inrevés d’allò que en Jordi Pujol va dir i va fer realitat en els anys 70 (Ara toca fer política per seguir fent país).

Una passada de mà a tota la classe política en general i als que tenen responsabilitats de govern en l’actualitat, o les han tingut recentment en particular, ens la va donar fa uns mesos l’acte de la societat civil i emprenedora per reivindicar l’aeroport. D’aquest fet ja fa alguns mesos.

Al Masnou, ha passat alguna cosa similar. A iniciativa de la societat civil, en aquest cas de la “Fundació La Calàndria”, s’ha editat un impecable llibre anomenat “Originalitat imaginativa”, amb textos d’en Josep Vendrell (el nostre jutge poeta) i fotografies de la desapareguda Teresa Torres. Aquest document vol ser un clar testimoniatge per a la memòria històrica d’un Masnou que poc a poc es va esmorteint. (Allò del rovell de l’ou d’en Joan C.)

En l’acte de presentació del esplèndid recull de textos i imatges, el passat dissabte 30 de juny a la seu de Gent del Masnou, quan un solista va interpretar al violí, en mig de la lectura dels poemes, el “Cant de la Senyera”, en Joan Muray no va dubtar i es va alçar, el primer, amb dignitat i fermesa. Ens volia dir, crec, que encara estem aquí i exigim respecte. Ni la grisor ni l’amorfisme instal·lats en aquests moments en el país ens han de fer perdre els nostres referents ni la nostra dignitat. Una vegada en Joan es va alçar amb determinació fet que tots vàrem copsar per la seva ubicació en l'acte, li varem seguir la totalitat dels presents a la sala, polítics inclosos (i jo m’incloc també).

Gràcies Joan pel teu missatge.

Cada vegada que llegeixo o sento una informació com aquesta, ja tremolo. Us imagineu a on tenim molts números de què hi vinguin a parar...

Reflexions postelectorals (I): 13-3=10 ?

Potser va passar desapercebut en la sessió d’investidura, però l’alcalde no va assolir la majoria absoluta necessària per ser investit en primera votació i al Masnou, per extensió, tindrem un govern sense una majoria clara o còmoda per a governar. El PSC, malgrat el seu èxit electoral, no ha pogut o no ha sabut mantenir la cohesió dels seus antics socis de govern. A vegades cal humilitat i saviesa per administrar les victòries i no pas prepotència. Aquest fet ja és un primer símptoma del nou escenari municipal i s’obra una etapa a on, ara si, serà necessari el consens, a on caldrà, a diferència de l’anterior, no fer un ús excloent ni electoralista del poder ni que es governi contra ningú, perquè la gent de CiU tenim la sensació que som nosaltres mateixos el factor de cohesió i qui aglutina el govern. Caldrà també transparència perquè no es justifiqui el poder com a finalitat en sí mateix i paraules com prepotència i sectarisme tindrien que restar fora de l’acció municipal, a diferència també, de l’anterior mandat.

També caldrà veure quina és l’actitud real d’Esquerra que ha decidit restar en la oposició. En la sessió d’investidura el bipartit els hi va etzibar bastants retrets i també cants de sirena. El dia a dia ens demostrarà si hi ha interès en la defensa d’un model de poble i dels molts elements coincidents dels nostres respectius programes electorals o més aviat la seva posició (respectable) s’adiu més amb el tacticisme. Veurem si 13-3=10 ó =13. D’altra banda mai sabrem quina hagués estat la seva posició si CiU haguéssim estat la llista guanyadora.

En el que respecta a CiU no hem guanyat les eleccions. Aquest segueix sent el nostre repte i la nostra il·lusió. Han estat les primeres eleccions que hem afrontat des de la oposició, en un escenari abstencionista, competint amb més llistes que mai i altres consideracions que ja hi entraré més endavant. Jo crec que els nostres resultats són conseqüència de la frustració d’una gran part del nostre electorat, que porta tres eleccions seguides votant-nos en la primera volta i tot seguit, en la segona volta, la dels despatxos generen gran frustració. Malgrat tot, l’estret marge de vots que ens separa dels guanyadors ens il·lusiona a treballar amb més fermesa, energia i més proximitat que mai pel Masnou. Ens adrecem als qui han confiat en nosaltres: els hi agraïm el seu suport. Aquest no és en va perquè avui la gent de CiU mirem endavant. La nostra acció resta compromesa pel programa electoral i perquè seguim representant una part important dels masnovins i masnovines que s’ha de respectar. Volem posar-nos a disposició de tothom, tant dels que ens han votat com dels que no hem sabut motivar.

Diuen que una voluntat comença a construir un camí, nosaltres ens proposem començar-lo a construir amb entusiasme perquè el Masnou s’ho val.

Podeu llegir el discurs de la sessió d'investidura

"Lobito bueno, lobito malo"

Una de les anècdotes de la passada campanya electoral al Masnou va ésser, sens dubte, la “cantada” protagonitzada pels candidats. Apart de les ingenuïtats i candideses aportades per tots nosaltres (com a mínim jo) res en política passa per casualitat i tot té una intenció o una doble intencionalitat. Crida la atenció la cançó escollida per l’actual alcalde en funcions (que va actuar en darrer terme, “per sorteig”) es tracta del "Lobito" d’en Paco Ibáñez. La lletra es aquesta i com a mínim no em negareu la curiositat de la qüestió i si hi ha o no missatge encobert:

“Erase una vez

un lobito bueno

al que maltrataban

todos los corderos.

Y había también

un príncipe malo,

una bruja hermosa

y un pirata honrado.

Todas estas cosas

había una vez

cuando yo soñaba

un mundo al revés.”

Us suggereixo una possible interpretació: que el llobató de la cançó el segueixen maltractant, perquè no podrà formar una sòlida majoria de govern entre d'altres, la “bruja hermosa” ha decidit passar a la oposició i el “pirata honrado” s’ho està pensant...

El meu dubte és qui és el príncep dolent... Qui s’anima a fer més interpretacions ?

GRT (gràcies, reflexió i treballar...)

Les eleccions al Masnou no ens han anat prou bé. Ras i curt: les hem perdut. Ja tindré ocasió de compartir les meves reflexions sobre els resultats i el mandat municipal que ara començarà, que es preveu segons els indicis, diferent a l'anterior.

En primer lloc cal felicitar a l’actual alcalde Eduard Gisbert. Ja ho he fet personalment -tan aviat com l’escrutini es consolidava- i aprofito la ocasió per tornar-ho a fer.

Agrair a la gent que ha confiat en nosaltres i que han fet possible que solament ens separin 192 vots de la força guanyadora. No els decebérem. Jo, personalment, la candidatura i el futur grup municipal estem compromesos al servei de la gent i al servei de què el Masnou no esdevingui una ciutat més. Volem un poble PLE de MASNOU.

Hi esmerçaré tots els esforços possibles.

També toca reflexió. Molta reflexió. I crec que altres formacions del Masnou també ho han de fer. Desitjo, fermament, que arribin a les mateixes conclusions a les que jo estic arribant.

Ara a treballar de valent. Hi ha molta gent il.lussionada, jove i amb ganes.

La primera setmana de campanya

Ara feia temps que no actualitzava perquè vaig de bòlid. Avui fa una just una setmana que vàrem iniciar la campanya electoral. L’ambient de dijous passat en el nostre local del carrer Sant Pere era intens, engrescador i carregat d’il·lusió. Jo crec que l’ambient de la nostra gent convida a l’esperança. Amb el testimoni de professionals de la informació, en un moment donat vàrem comptabilitzar la presència de més d’una quarantena de persones ensobrant, plegant paperetes, plegant butlletins, preparant bosses, preparant els plafons. La nostra seu era plena d’il·lusió, PLENA DE MASNOU.

Per dir unes paraules de l’acte de diumenge amb el President PUJOL: excepcional, inigualable i irrepetible. La plaça d’Ocata de gom a gom. El President al 100%. La gent animada i amb ganes de donar-ho tot.

A part d’això en aquesta setmana hem fet molta feina i també si cerqueu per la xarxa i escolteu la gent del carrer, els nervis d’altres formacions polítiques ja es comencen a evidenciar: ja hi ha gent que comença a intoxicar.

Ens ataquen: senyal de que existim i senyal que seguim fent nosa.

A la imatge els engrescats que ens vàrem quedar a fer la primera enganxada de cartell a les 0 hores.

Presses i nervis...

En el passat ple de març de l'ajuntament va succeir un fet, que segur passarà desapercebut gràcies a la maquinària propagandística municipal, i que en el meu criteri ha estat una constant en aquest mandat que ja s’acaba, que és la manca de sensibilitat per la gent en contraposició al grans projectes de fum, projectes que ens volen conduir cap a un model de ciutat orbital i metropolitana. Un fet de calat i que evidència el concepte de governabilitat de l’actual majoria de govern municipal.

Es tracta de la nova ordenança de tinença d’animals, que no va quedar sobre la taula, malgrat la petició del grup de CiU, per incorporar-hi els punts de vista de l’associació del Masnou de defensa dels animals, que tot i la tasca que realitza no ha estat consultada i ara s’hauran d’esperar al període d’exposició pública. Una ordenança feta “talla i enganxa” pels tècnics de la diputació de Barcelona sense tenir en compte els interessos dels del Masnou. La omnipresent diputació al Masnou.

Presses que tenen com a conseqüència les coses mal fetes. Les presses son males conselleres i la falta de sensibilitat, també.

Més que un viatge.

He pogut participar junt amb una vintena de companys, també nous candidats de Convergència Democràtica de Catalunya, en un viatge a Brussel·les per conèixer de prop el Parlament Europeu i la Comissió. I fer això, tenir aquesta oportunitat, quan just fa 50 anys del procés d’unificació europea és d’una gran satisfacció personal. Malgrat tot, planegen avui una colla d’interrogants sobre el futur de la unió, al igual que a Catalunya, que hem de tenir ben presents. La manca d’un lideratge polític clar i de projecte de futur. El repte de l’ampliació (a Turquia i d’altres) i sobretot la distància, la llunyania abismal entre les institucions i la gent, ha fet que el sentit europeista sigui avui en dia més proporcional a allò de “que hay de lo mio”.

Jo personalment em sento més a prop de Brussel·les, Estrasburg... que no pas de Madrid. Catalunya i Europa van juntes, i ara Europa passa per un mal moment i Catalunya també.

PLE DE MASNOU

Descarregueu-vos una interessant entrevista que m'ha realitzat una persona, a qui conec personalment i amb qui he compartit moltes reflexions. Desconec (malgrat tenir-ne una idea) si la premsa comarcal la publicarà en aquests mateixos termes i extensió:

El misteri de les 18 claus

(O com fer aparèixer 18 pisos del no res)

El passat dissabte vaig assistir a la inauguració de la plaça en memòria d’en Martí i Pol. Un acte entranyable que també va ser aprofitat per al lliurament de les claus dels 18 pisos per a joves llogaters de Can Jordana. Claus que dies abans s’havien sortejat en un altre acte i pisos que ja s’havien mostrat als joves també en un altre acte anterior… (Aquesta vegada escenificació a tres actes, com en els clàssics)

Un fet com aquest, a la gent de convergència i unió del Masnou ens omple de satisfacció. Doble satisfacció. En primer lloc perquè vàrem ser qui des del nostre grup municipal, mitjançant una moció, els qui vàrem proposar el digne reconeixement del poble del Masnou al poeta del poble.

I doble, perquè els 18 habitatges de lloguer per a joves, iniciats i liderats per CiU en el mandat anterior, eren finalment una realitat. Una realitat que malgrat els problemes d’execució i acabats en les obres, vàrem iniciar quan encara no era obligatori la dotació d’habitatge social en les promocions urbanístiques privades. Cosa que, reconeixeran, té el seu mèrit.

En els parlaments l’actual alcalde va evidenciar, una vegada més, l’actual espiral electoralista, agosarada i desacomplexada, en que l'actual govern municipal s’ha instal·lat en aquests darrers mesos. (I espera... perquè es palpa en l’actual majoria de govern municipal una mena de nerviosisme i d'atacs de pànic que traspua per tot arreu).

Electoralisme perquè segons l'alcalde fa tres anys i vuit mesos que han començat a treballar en la direcció. Quina direcció? La de l’actual obligatorietat de proveir sistemes de dotació d’habitatge social ?

Es vol donar a entendre a la gent, que els 18 habitatges han sorgit com un bolet després de la pluja fina de l’actual govern. Que com un llampec i solament amb 3 anys i vuit mesos (el de l’actual govern municipal) s’ha aprovat i desenvolupat urbanísticament el Pla Parcial de Can Jordana, s’ha aconseguit el solar, s’ha fet el conveni amb INCASÒL, s’ha fet la cessió, s’ha redactat els projecte, s’ha dut a concurs i adjudicat la obra, s’ha executat... i cada vegada la gent és més tipa d'aquest tipus d'actuacions de autobombo i plateret.

I per enllestir-ho, si l’alcalde Sr. Gisbert, que ja té per pràctica apropiar-se dels èxits d'altres, com en el cas del nou ambulatori, ens diu que és ara, amb l'actual govern que s’ha començat a treballar en aquesta direcció..., em pregunto quan ell governava en coalició amb la gent de CiU, en el mandat 95-99, a què carai es dedicava ?

Parc Vallmora: massa preguntes sense contestar…

Una carta en un butlletí d’una entitat del Masnou, signada per una persona a qui conec personalment, es preguntava, o més aviat no entenia la abstenció del grup de CiU en el projecte d’urbanització del parc Vallmora. Futur parc Vallmora, perquè en la sessió del ple, solament es van mostrar dibuixos d’un projecte de llarga tramitació urbanística. Si més no, dibuixos que varen captivar l’atenció d’alguns dels assistents al ple i que, en la recta final de l’actual govern municipal, no tenen més valor que això: dibuixos i paraules.

El grup municipal de convergència i unió és més impermeable a la manera de fer, o de vendre fum dels socialistes, i per tant en aquest aspecte, vàrem trobar a faltar “altres dibuixos” com per exemple quin és el cost de manteniment d’un projecte d’aquesta envergadura. Si hem de fer cas dels tècnics, que quantifiquen que la dotació de manteniment d’una inversió no pot situar-se per sota del 10 o 15% del cost inicial de la inversió, estaríem parlant a l'entorn 400.000 i 600.000 € anuals. El govern no va presentar cap dibuix en aquest sentit, i som nosaltres els que hem de platejar-nos si el poble del Masnou ho pot assumir en aquests termes...

Si tal i com es preveu en el dibuix del parc i “pulmó verd” -tal i com el govern l’anomena- (com si Masnou fos Manhattan) podrà acollir esdeveniments lúdics i festius a l’aire lliure amb més de 1500 persones, tampoc vàrem veure cap dibuix de previsió d’aparcaments o de instal·lació de serveis, ni d’impacte en la mobilitat.

També desconeixem quants treballadors entre policia municipal i vigilants cívics seran necessaris per tenir cura dels 50.000 m2. Perquè si amb l’actual plantilla (amb increments anuals de més del 10%) és evident que el Masnou s'ha anat endarrerint en qualitat i aspecte dels nostres carrers i platges (ja no tenim la bandera blava). Tampoc en aquest sentit va existir cap dibuix.

Ens imaginem que tal i com van les coses per aquest poble, el futur parc serà aviat una realitat ocupada un "kamping" amb "k"...

En definitiva tot un conjunt de dubtes més que raonables que, juntament amb la constatació de la manca d’interès del govern de fer partícips al conjunt dels grups polítics del consistori d’un projecte, que per la seva envergadura, necessita del consens polític i sobretot necessita reconciliar-se amb la realitat. El parc Vallmora reneix mancat de liderat i a les acaballes del mandat municipal, no és de rebut solament dibuixos.

La gent de convergència i unió ens vàrem abstenir, això sí els dibuixos molt macos...

Transversalitat

Si en Josep Pla deia allò que el què més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. També per analogia podria haver dit (utilitzant la mateixa terminologia) que allò que més s’assembla a un català de dretes és un català d’esquerres.

Hi ha gent a Catalunya que han decidit fer-se transversals i ho han interpretat d’aquesta altra manera:

“Allò que més s’assembla a una català d’esquerres és un espanyol d’esquerres...”

Subordinació lingüística

Les denúncies de la gent de CiU s’han complert i finalment el Govern tripartit ha decidit incrementar les hores de castellà a la primària tal i com volia el Govern espanyol. Amén. D’aquesta manera, l’executiu de Montilla ha decidit fer saltar pels aires el model d’immersió lingüística i obre les portes a un model educatiu bilingüe, cosa que suposa recular a principis dels anys 80.

Cal recordar que el Govern espanyol va aprovar el desembre passat un Reial Decret sobre els ensenyaments mínims a primària, el qual, a més de representar una clara invasió de les competències que recull el nou Estatut en matèria d’educació, obligava a impartir una hora més de castellà a la setmana.

Ara, el departament d’en Tete Maragall ha dit que el Govern presentarà un recurs d’inconstitucionalitat contra el Reial Decret, però alhora anuncia que a partir del curs vinent s’haurà d’impartir la tercera hora de castellà, tal i com deia la norma espanyola.

No és nou que un govern espanyol intenti qüestionar el model d’immersió lingüística, de fet, tots els governs que hi ha hagut ho han pretès, els del PSOE i els del PP. El que és nou és que un Govern de la Generalitat sigui el braç executor d’aquesta voluntat, un fet que no té precedents.

L’Ajuntament del Masnou (governat pel Tripartit), el passat 21 de desembre va rebutjar una moció presentada i defensada per Convergència i Unió que en la part dispositiva intentava possicionar-se d’aquesta manera:

1er. Denunciar des de l’Ajuntament del Masnou el contingut d’aquest Reial decret, el qual suposa un trencament de la immersió lingüística del nostre sistema educatiu.

2on. Instar el Govern de la Generalitat que requereixi al Govern de l’Estat per tal que derogui els preceptes del Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims en educació primària, que són contraris a les competències en matèria d’educació de la Generalitat, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya vigent.

3er. En cas de no ser atès el requeriment, s’insta, així mateix, el Govern de la Generalitat que plantegi el corresponent conflicte de competència positiu contra la normativa estatal esmentada davant del Tribunal Constitucional, per tal que declari la titularitat de la competència controvertida a favor de la Generalitat i anul·li els preceptes que rebaixen l’autogovern de Catalunya.

Curiosament (podeu repassar les actes) es van abstenir els grups d’ERC i del PP. Segur que per motius diferents, però el que passarà a la història no són els matisos, son els vots dels regidors. I la gent de CiU ens vàrem quedar sols defensant allò que pels catalans és vital: el nostre model educatiu. (El PSC i IC varen votar en contra).