Congelar no és abaixar...

En el passat ple municipal on es debatía la proposta de la fiscalitat local del govern del PSC, Convergència i Unió va ésser l'únic grup municipal que hi va votar en contra.

Perquè ?
Perquè en l’escenari econòmic actual i les darreres dades de l’IPC ho corroboren, quan el cost de la vida és negatiu (-1,0 %) la congelació de la fiscalitat local és en realitat més pressió fiscal i allò que creiem s’ha de fer en aquest moment és baixar els impostos locals. L’any 2010 les famílies del Masnou s’empobriran encara més.
En un context proper a la deflació econòmica i on creixen les llistes d’aturats - i al Masnou en setembre passat, amb augment superior en més de mig punt a la mitja de Catalunya- no pot seguir tot igual o “congelat” i s’ha de promoure l’estalvi en les economies domèstiques i en la despesa municipals.
Intentar presentar la congelació de l’IBI i la resta d’impostos i taxes com una mesura de sensibilitat amb la situació econòmica és al nostre criteri un exercici de maquillatge polític perquè rere aquest futur titular s’amaga el fet de que els masnovins seguirem pagant un any més pel damunt del cost de la vida i part tant hi haurà un augment encobert de la pressió fiscal que de cap manera compensa l’esforç fiscal, com a mínim del passat any 2009, de les famílies del Masnou. El nostre grup ha defensat una proposta en el sentit contrari del Govern municipal i conseqüentment no ens volem fer corresponsables de tal decisió. Per a nosaltres bou no és bestia grossa.
Si se’ns parla de congelació és relació a l’any passat, a la força ens hem de remetre a la obvietat de les dades del passat any, que en resum són: increment de la fiscalitat al Masnou del 4,1%, mentre que el cost de la vida va significar el 1,4%. Com a resultat de les anteriors l’augment de la pressió fiscal és del 2,7%.
L’Ajuntament amb aquesta mesura “de congelació” fiscal no renuncia a recaptar més diners, o aplica més austeritat en la despesa, s’ha d’explicar que hi ha una injecció addicional de 72.000 € mitjançant la taxa d’utilització privativa del domini públic de les empreses explotadores de telefonia mòbil.
Nosaltres ens preguntem si en el cas de que no existissin aquests més de 72 m € addicionals (12 milions de Ptes.) s’hagués produït el discurs de l’anomenada “congelació” d’impostos que no és més que, insistim, seguir obligant a les economies domèstiques a fer un esforç pel damunt del IPC, i les evidències ens duen a contestar-nos que NO.
I perquè no aplicar l’ ingrés de 72 m € addicionals a compensar la butxaca de les maltractades economies familiars no solament amb una “congelació” sinó amb una baixada de la prensió fiscal de com a mínim de la mateixa proporció?
Una proposta de menys càrrega impositiva i més austeritat en la despesa municipal.
CiU hem intentat anar més lluny, perquè els hi proposem una baixada d’un 2% en l’IBI equivalent al 1,2% del conjunt de l’esforç fiscal familiar en relació al passat 2009. Aquest fet implica:
1.- Compensar a les famílies del Masnou - en la conjuntura de crisi econòmica - l’esforç del darrer any (de gairebé 3 punts d’augment de pressió fiscal)
2.- Generar un estalvi de -161.000 € i alhora donar un missatge ben clar al conjunt de la societat del Masnou d’austeritat en la despesa municipal.
Davant d’una possible equació que és si congelem ingressos és per no incrementar despesa, els hi proposem d’altre: baixar ingressos per a reduir-ne les despeses.
Als -161.000 € d’estalvi que CiU proposa, 72.000 resten compensats en els mateixos ingressos per la taxa de telefonia mòbil abans esmentada i per arrodonir-ho podem enumerar tot un munt de partides de despeses que prèviament retallades compensen amb escreix els 89.000 € que ens falten per assegurar l’estalvi, entre elles els 74.000 de pagament de per un servei de televisió del que avui encara no podem gaudir o les de publicitat o despeses de protocol.

Govern feble per a temps difícils (i II)

I perquè és un govern feble?

En primer lloc perquè aritmèticament així és atès que l’equip de govern actual no té la majoria en el ple. L’actual alcalde l’Eduard Gisbert ho és per una investidura en segona volta, fet que va passar totalment desapercebut per la hiperactivitat de la maquinària propagandística municipal.

En segon lloc perquè hi ha una renúncia expressa a plantejar nous escenaris de futur per part del govern o el que és el mateix l’absència de liderat. Al govern li és més còmode accentuar el mandat en l’acabament d’obres i projectes de l’anterior etapa perquè és en aquesta direcció on troba la majoria suficient i el recolzament d’Esquerra Republicana.

Tercer, per desorientació ideològica. L’actual govern ha pactat ordenances fiscals amb el PP, per exemple, després de d’omplir-se del discurs de què son un govern d’esquerres. El darrer exemple és va produir en la celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, quan l’actual alcalde va reivindicar el sentit de l’orientació ideològica d’esquerres del seu govern quan encara no fa un any va oferir un acord de govern a CiU (sense cap mena de contraprestació programàtica).
Quart, conviuen dos visions del municipi en un mateix govern. La posició d’ICV en contraposició a la del PSC en temes cabdals de futur com quin ha d’ésser el factor o pol econòmic que ha de generar activitat comercial en els terrenys de l’antiga DOGI. O quina ha d’ésser la fórmula per a gestionar un segon poliesportiu. O per exemple el tractament que ha de tenir el fenomen okupa o les més elementals actuacions municipals a l’entorn de les conductes d’incivisme. O si finalment el Parc Vallmora ha d’ésser un parc més urbà o metropolità en contraposició a altre de més “verd” i sostenible i amb menys ciment. O quin tractament o impuls ha de tenir les iniciatives empresarials com és el cas de la continuïtat DOGI. Dos visions per a qüestions que no són ni superficials ni baladines ni anecdòtiques. I això és citar només uns exemples.

Cinquè, en què hi ha acord ? Inqüestionablement en les cadires. Com pot ICV conviure amb un PSC que ha intentat expulsar-lo del govern municipal? Com poden remar en la mateixa direcció si no és mirant-se de reüll en vers de mirar endavant ? Mentre, els PSC es centra en un canvi d’estratègia, en convèncer a les seves bases i en cercar un substitut de l’actual Alcalde en vers d’entomar i formular el futur municipal del Masnou.

Sisè, la fortalesa del mandat anterior es va sustentar en la gestió del “panem et circenses” o de l’abundància econòmica i pressupostària. Ara ja poca broma perquè poc de circ queda i el pa arriba just. Facin l’exercici d’enumerar, per exemple, les festes que es van produir en l’any 2006...

Setè, els hi ho explico amb una anècdota real. En el passat acte de commemoració dels 30 anys d’Ajuntaments democràtics al Masnou hi varen intervenir amb parlaments l’actual Alcalde i l’anterior, en Josep Azuara que a més a més és el primer alcalde democràtic del 79. Dons bé, una persona del públic assistent i recent incorporada al Masnou em va preguntar qui dels dos era l’Alcalde del 79.

Queda palès, finalment, que hi ha un cansament i apatia en qui ostenta la màxima autoritat local.

Adéu Jordi

En comptades ocasions en la vida coincideixes amb persones de les que has après més que d’un munt de mestres o professors en una trajectòria acadèmica determinada. En Jordi era una d’aquestes persones i conèixer-lo no m’ha deixat indiferent. Podria dir, ara, que hem compartit moltes coses bones i també moments difícils. Podria dir moltes coses de tot allò que hem viscut conjuntament ... Però en aquests moments crec que queden molt presents en tots nosaltres les darreres paraules de comiat pronunciades amb gran serenitat per la Teresa ahir en un acte religiós ple de gom a gom i en certa manera ple de Masnou. La Teresa el va descriure tal i com l’hem conegut, tal i com era.

Pel damunt de tot em quedo amb la seva valentia, optimisme i la seva tossuderia. En Jordi podia renunciar a moltes coses però mai va renunciar a la seva estima apassionada pel Masnou. Com va dir la Teresa per ell “el Masnou era el millor poble del món”. També em quedo amb això.

Adéu Jordi i no et càpiga dubte que seguirem “discutint” amb tu, estiguis on estiguis, perquè seguiràs sent el nostre “pepito grillo”.

En Jordi era ple de Masnou i ara, sense ell, el Masnou és una mica més buit.

Cal assumir responsabilitats !!!

Quan sembla ser que el projecte executiu de les obres del Parc Vallmora és erroni i molt probablement amb l’advertiment dels serveis tècnics municipals en el moment de licitar la obra cal assumir responsabilitats. Quan arrel d’aquest fet la empresa guanyadora del concurs no pot iniciar el seu treball amb tot el que aquest greu fet comporta per la marxa de la mateixa empresa i els seus treballadors calen explicacions, siguin quines siguin les compensacions. Si el projecte ja redactat s’ha de modificar cal transparència i no l'opacitat actual. Si hi ha costos econòmics que ha d’assumir el poble del Masnou arreu de tot aquest enrenou cal assumir políticament un mea culpa. Si el govern no ha contestat a cap de les preguntes que els grups de la oposició han formulat i les de CiU, concretament, ja duen un retard de més de quatre mesos.. hem de pensar que hi ha alguna cosa per amagar.

Si en les obres del Mercat Vell hi ha una desviació de 200 milions de pessetes ó d’un 38% sobre allò que es va pressupostar calen explicacions coherents. No val a dir que si RENFE o si Fomento volien que la perforació fos d’una manera o altre... quan un fa un projecte primer de tot pregunta a les altres administracions implicades com s’ha de fer o com ho volen, oi ? Com es pot presentar el mes d’abril la rectificació del projecte inicial d’obres quan estem acabant de perforar la carretera i la via del tren i aquest fet encara s’ha de modificar en una nova rectificació del projecte inicial ? O com el mes d’abril es pot posar per escrit que els pisos s’han d’acabar el 31 de març (els convido a veure’ls) i pretendre que una força política com CiU li doni el seu vist-i-plau...

Què li dirien al seu director o arquitecte si, donat el cas, vostè es fes un habitatge nou i aquest li presentés unes factures, a punt d’entrega de claus, d’un 38% més d’encariment? Li donarien copets a l’esquena ?

En el manual de supervivència del govern municipal del Masnou el capítol d’assumpció de responsabilitats no hi és.

Govern feble per a temps difícils (I)

Ja no és una qüestió de que si els pressupostos municipals són o no adequats al moment actual i la realitat, el tema és altre i per desgràcia més profund. La qüestió és que el propi govern municipal i la seva incapacitat on rau la feblesa del moment en el Masnou. Perquè quan un govern tira endavant amb més de tres mesos de retard el pressupost municipal i sense el recolzament èxplicit de la majoria del consistori vol dir que malgrat el cofoisme oficial hi ha alguna cosa que no rutlla correctament. En el nostre criteri no hi trobem ni capacitat de liderat ni disposició per a sumar esforços per fer front a uns moments molt adversos per a tota la població en general. És en fets com aquest que es posa de manifest la altura de mires dels governants i s’evidencia l’autisme del govern del Masnou en particular. Tenim un pressupost mancat de perspectiva i sense fortalesa real, pràcticament igual que el del 2008 en les xifres globals (any teòric de bonança), que preveiem problemàtic en la seva aplicació. La taxa d’atur al Masnou segons dades del propi Ajuntament i altres administracions indiquen un ritme dramàtic de destrucció dels llocs de treball a casa nostra mentre la resposta del govern municipal és l’increment de la pressió fiscal en gairebé 3 punts pel damunt de l’IPC real del 2008, arraconant propostes de CiU que haguessin suposat una situació molt més equilibrada en l’esforç dels masnovins i masnovines i en la mateixa línia que ha fet que molts altres ajuntaments hagin optat per congelar els impostos pel 2009.

Què dirien si al desencís provocat pel desplegament de la Llei de Dependència hi afegim que l’aportació de la Generalitat pel funcionament dels serveis socials del Masnou suposa una disminució d’un 36% ó 147.500 € i que deixa al llindar del col·lapse l’assistència als més necessitats, mentre que les campanyes de sensibilització a la cooperació internacional o les partides de la regidoria de participació mantenen la seva dotació econòmica. Què hem de pensar mentre la partida d’ajuts socials disminueix un 6% i el servei d’inserció laboral ho fa en -36% mentre s’entesten en pagar per un canal de la TDT que al Masnou no es pot veure? Son aquestes les polítiques socials hem de preguntar-nos? D’acceptar les propostes de CiU s’haguessin reforçat el conjunt de partides socials en un 22% i les de promoció laboral i econòmica en 20%. La despesa de personal creix (440.000 €) i és el fruït dels excessos dels darrers anys. Aquest fet suposa gairebé el 49% o la meitat de la despesa corrent, fet que deixa a l’Ajuntament mancat de capacitat per generar estalvi. Per assolir el ritme més baix d’inversió per habitant dels darrers anys (amb la Caserna i Correus inclosos) és necessari pressionar amb un 14% l’augment del deute municipal (que ja serà de 15 milions d’€) mentre que la capacitat de retornar-lo resta greument compromesa al ritme d’un increment del 7% anual la qual cosa implica que el Masnou difícilment podrà fer front a nous reptes si no hi ha un canvi en la gestió política i econòmica municipal.

Finalment ja no es tracta de fer un pressupost d’una o altra manera sinó que governs com l’actual, que han gestionat alegrement l’abundància, ara no tenen capacitat ni experiència ni generen confiança per a gestionar els contextos restrictius i donar el tomb a la situació.

Feil

Check out this SlideShare Presentation:

Feil

View more presentations from pere30.

Pressupostos febles per a temps difícils

La primera sensació després del Ple de pressupostos és que malgrat ho neguin el tripartit al Masnou segueix existint, perquè gràcies a l’auxili d’ERC els socialistes segueixen tirant endavant les ordenances, la plantilla i els pressupostos. Les llenties es segueixen servint i hi ha gent que te gana tot i que acostumen a ser indigestes.
Quan l’actual Govern solament pot arrossegar el recolzament explícit de menys de la meitat del consistori (10 vots de 21 possibles) vol dir que el pressupost te grans mancances i son l’evidència de la feblesa del lideratge del Govern municipal en uns moments econòmicament adversos. Son uns pressupostos febles per a temps difícils i fins ara els socialistes i els seus socis han gestionat un model basat en la desmesura de l’abundància i la negació de la realitat. Ara hauran d’espavilar-se amb les retallades i demostrar-nos que gestionaran mínimament les restriccions. Nosaltres tenim dubtes perquè la situació pressupostària de l’Ajuntament és fruit d’anys d’excessos i els excessos d’una o altre manera es paguen.