Pressupostos febles per a temps difícils

La primera sensació després del Ple de pressupostos és que malgrat ho neguin el tripartit al Masnou segueix existint, perquè gràcies a l’auxili d’ERC els socialistes segueixen tirant endavant les ordenances, la plantilla i els pressupostos. Les llenties es segueixen servint i hi ha gent que te gana tot i que acostumen a ser indigestes.
Quan l’actual Govern solament pot arrossegar el recolzament explícit de menys de la meitat del consistori (10 vots de 21 possibles) vol dir que el pressupost te grans mancances i son l’evidència de la feblesa del lideratge del Govern municipal en uns moments econòmicament adversos. Son uns pressupostos febles per a temps difícils i fins ara els socialistes i els seus socis han gestionat un model basat en la desmesura de l’abundància i la negació de la realitat. Ara hauran d’espavilar-se amb les retallades i demostrar-nos que gestionaran mínimament les restriccions. Nosaltres tenim dubtes perquè la situació pressupostària de l’Ajuntament és fruit d’anys d’excessos i els excessos d’una o altre manera es paguen.

Més sobre el FEIL

Reprodueixo un apunt del passat 9 de febrer del bloc d’en Saül Gordillo a rel del Fons d’Inversió Local que crec que complementa i millora les consideracions pròpies:

FONS ZAPATERO: TEMPESTA O PLUJA FINA?

El fons Zapatero que aquest any finança obra pública als municipis per evitar que es dispari l'atur té virtuts i defectes. Virtuts? La pluja de 8.000 milions arreu de l'Estat. Defectes? Que és una tempesta, res de pluja fina. El fons Zapatero pretén frenar la caiguda lliure del sector de la construcció i reactivar l'obra pública. Un altre tema és com es vehiculen aquests ajuts i fins a quin punt passaran a la història com una pluja de milions que no hauran arribat als aqüífers i s'hauran anat en superfície pel formigó impermeabilitzador. Els ajuntaments que tenien projectes a mà, hauran aplaudit la iniciativa del president espanyol. Els que no en tenien, de disponibles, i que solen ser els més petits, han hagut d'anar a corre-cuita per justificar obres imprevistes o no prou pensades. Algú haurà d'estudiar en el futur l'impacte d'aquest fons en l'espai públic i a les arques municipals. Entén la ciutadania que es faci obra perquè el govern estatal, que encara no ha resolt el dèficit del finançament de l'administració local, té ganes o necessitat d'ocupar empreses de la construcció? Entén la ciutadania que es facin obres no prou necessàries ni prioritàries en temps de crisi, quan el funcionament ordinari i els serveis bàsics dels ajuntaments pateixen una retallada espectacular? Entén la ciutadania que la pluja de milions no vagi destinada a obres importants i sí a petites actuacions, sovint disperses i capricioses? Si no ho entén, ho haurà d'entendre, deuen pensar.La política del cop d'efecte, del gest mediàtic, està de moda. No afrontar dèficits estructurals com el finançament del món local i fer una mena de sorteig de la Grossa de Nadal grinyola amb l'austeritat i rigors que serien necessaris en temps d'escassedat i problemàtiques ben tangibles. La tempesta cau al marge de les administracions més acostumades al diàleg amb el municipalisme, ja siguin governs com el de la Generalitat o institucions de segon nivell com les diputacions o els consells comarcals, que algun paper haurien pogut jugar. Però la política del cop d'efecte i del gest mediàtic reclama, indefectiblement, de la medalla. A l'estil del màgic Andreu.(A Calella, per exemple, el fons Zapatero posa en tensió el ritme habitualment lent d'un projecte complicat com el cobriment i urbanització de la Riera Capaspre. El govern municipal ha hagut d'apretar a córrer per fer dibuixos de la urbanització d'un calaix de formigó que té finançament estatal, però el disseny urbà del qual encara no estava en fase de discussió i debat ciutadà. L'oposició nacionalista lamenta que una eix vital com el de la Riera Capaspre acabi urbanitzat de pressa i corrents, i sense haver-ho discutit amb els veïns. Té raó. Però també és cert que la tempesta d'euros -quina ironia, parlant d'una riera que fa poc es va endur un munt de cotxes - servirà per resoldre el parèntesi agònic que caracteritzava l'acabament del calaix de formigó i la retardada i mal finançada urbanització posterior. Això el pla de rieres dels governs espanyol i català no ho havia resolt, i en el cas de Calella hi haurà continuïtat temporal entre la canalització i la urbanització de la riera. Per pura casualitat, i forçant la màquina. Només el temps dirà si ha estat o no un encert.