El meu avi no va anar a Cuba, va anar a Amèrica...

Un masnoví, d’aquests de soca-rel, m’ha facilitat aquesta fotografia del meu avi “quela”, el seu germà Joan i el pare d’ambdós, el besavi Ragarço. Els de casa, són els que duen barret. Del meu besavi, es la primera vegada que tinc constància gràfica. També hi figura el pare d’aquest conegut meu. Es tracta de la Florida, concretament a Pensacola, a l’entorn de l’any 1920. No ho sabem concretament. Al darrera la casa de fusta que construïren tots plegats amb les seves mans. El meu avi va retornar a catalunya (reclamat per la família) sobre el 1925-1927.

I us preguntareu perquè ho explico, oi? Dons perquè ho desconeixia o millor dit, no fins aquest punt. He redescobert una història apassionant al darrera d’aquesta imatge. D’aquelles que escruixeixen, digne d’escriure-la, de fer-la palès i a l’alçada de qualsevol relat d’aventures. Quins homenots !

Un era pròfug de la guerra del Marroc i l’altre l’ajudà a travessar d’amagat mitja Europa per a embarcar-se (també d’amagat) en un vaixell de càrrega de carbó i fer la travessa de l’atlàntic. Hi ha més, molt més. No eren temps per fer el turista.

A Pensacola encara hi ha Rosés. La fonètica és la mateixa que la de “Guns & Roses” o la del “Four Roses”. Un d’ells és en Vincent William Roses (no hi ha accent) i té, en l’actualitat, 84 anys.

Gràcies Joan.

Vols dir que això comença bé?

Malgrat segurament algú ens dirà que els convergents encara no ho hem paït

1. La primera conclusió que cal destacar de la constitució és el TRIPARTIT RETURNS, ja que vuit dels 14 consellers repeteixen, i tres més ja ocupaven càrrecs d’alta responsabilitat en el primer tripartit. D’aquesta manera, José Montilla pretén seguir una fórmula de Govern que s’ha demostrat ser un fracàs de forma palpable. A més a més, el responsable del fracàs de l’enfonsament del Carmel, Joaquim Nadal, i la responsable de la primera vaga de metges a la sanitat pública en 25 anys, Marina Geli, repeteixen en el càrrec.

2. José Montilla incompleix una de les seves promeses electorals: la paritat del nou Govern. Dels 14 consellers, només 4 són dones. El President de la Generalitat ha demostrat ser incapaç de fer complir a ERC i ICV la igualtat home/dona en el Govern. Així, cal destacar que de les 5 conselleries ocupades per ERC, només una estarà dirigida per una dona. El cas més flagrant és el d’Iniciativa: igual que va passar en el primer tripartit, els dos consellers d’aquest partit són homes. Així doncs, el mite de la defensa de la paritat s’esmicola en mans dels partits d’esquerres.

3. El nou tripartit neix també amb un incompliment formal. Montilla ha decidit crear una vicepresidència a mida de Carod-Rovira, una figura institucional il·legal, no contemplada en el nou Estatut. CiU considera que la vicepresidència que ara es crea és una espanyolització de la política catalana. L’Estatut contempla la figura del conseller primer, però no la vicepresidència, pròpia dels governs espanyols o dels governs autonòmics. És evident que ERC va imposar a Montilla que Carod-Rovira tingués un tractament diferent a la resta de consellers, però alhora el President de la Generalitat es va negar de manera taxativa a convertir-lo de nou en conseller primer, cosa que li hagués permès coordinar l’acció del Govern.

4. Així mateix, el nou tripartit comet ja d’entrada un altre incompliment programàtic: la no recuperació del departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. CiU considera que l’existència d’aquest departament és neuràlgic per a una societat que aspira a guanyar-se un en el món. Cal tenir present que la totalitat de rectors de les universitats públiques catalanes han reclamat aquestes últimes setmanes la creació d’aquesta conselleria.

5. CiU lamenta que un pilar bàsic de la societat com és la política educativa hagi estat utilitzat per José Montilla com a moneda de canvi per compensar els sacrificis polítics de la nissaga Maragall, amb el nomenament d’Ernest Maragall com a conseller d’Educació.

6. Un altre dels errors del nou tripartit és el nomenament de Montserrat Tura al capdavant de la conselleria de Justícia, trencant així la tradició de col·locar al front d’aquest departament un jurista. Cal tenir present que la conselleria de Justícia és molt singular i estratègica, i on el coneixement del món jurídic és essencial.

7. CiU denuncia que ERC ha incomplert per segona vegada la promesa de crear un departament d’Afers Exteriors. A més a més, la política exterior del Govern estarà partida entre diferents departaments, cosa que demostra que no hi ha una veritable aposta nacional per aquest tema. Presidència: Delegació de la Generalitat a Brussel·les i Delegació de la Generalitat a Madrid. Vicepresidència: Patronat Català pro Europa, Oficina del Govern de la Generalitat a París, la Casa de Perpinyà i l’Institut Ramon Llull.
Governació: Institut Europeu de la Mediterrània

8. Cal fer evident també que José Montilla ha decidit separar del departament d’Indústria les competències d’energia, i per tant, impedir que quedessin en mans d’ERC. D’aquesta manera, el President de la Generalitat tindrà més facilitats per tirar endavant la interconnexió elèctrica amb la Catalunya nord, cosa que hauria estat impossible si Esquerra s’hagués ocupat d’aquesta qüestió.

9. Una altra competència que el President de la Generalitat ha decidit retirar a ERC és el consum –passarà a ser competència d’Economia-, ja que d’aquesta manera la decisió sobre les sancions a comerços que no compleixin amb retolació en català dependrà del PSC-PSOE.

10. CiU denuncia que el traspàs de la competència sobre la coordinació i gestió de la xarxa d’equipaments cívics i socials des del departament de Benestar al departament de Governació suposa el primer pas per traspassar-los posteriorment als municipis. D’aquesta manera, el Govern incompliria la resolució del Parlament que recull que aquests equipaments han de continuar en mans de la Generalitat (votada per CiU i per ERC).

11. CiU considera una mala notícia que el departament d’Interior passi a mans de Joan Saura. El líder ja va anunciar fa uns dies que faria una política de seguretat a favor dels dèbils i l’aplicaria d’una forma diferent. Així mateix, cal recordar, sense anar més lluny, que Saura s’ha posicionat diverses vegades a favor dels okupes i fins i tot l’any 1998 va proposar al Congrés una llei per despenalitzar l’ocupació.

12. Resulta també preocupant que Joan Boada es perfili com a secretari general d’Interior. Una persona que ha demostrat ser incapaç de guardar un secret de la Sindicatura de Comptes (informació confidencial sobre els plans de pensions de FGC) està clar que no és la més indicada per ser el número dos del departament d’Interior.

13. Cal destacar també que polítiques que per la seva importància fins ara eren transversals per incidir en tota acció de Govern (Institut Català de les Dones i Secretaria General de Joventut), i per tant, depenien de Presidència, ara passaran ser només polítiques sectorials (depenent de Benestar).

14. CiU denuncia que l’acumulació i diversitat de temes que tindrà el departament d’Innovació, Universitats i Empresa (comerç, turisme, indústria, innovació, internacionalització, universitats i recerca) provocarà un evident descontrol en aquestes matèries, cosa que és una mala notícia tenint en compte la seva importància estratègica.

15. Així mateix, cal destacar l’oblit, un cop més, del sector pesquer i del sector ramader, que fins i tot ara desapareixen del nom del Departament (ara, Agricultura, Alimentació i Acció Rural).

16. Un altre dels errors del nou tripartit és el desequilibri territorial en l’origen dels seus consellers. Així, dels 14 consellers, només n’hi ha un de les comarques de Tarragona i un de l’Alt Pirineu, i no n’hi ha cap ni de les Terres de l’Ebre ni de les comarques de Lleida.

17. El nou tripartit té un perfil baix, pla, per evitar el soroll i donar l’aparença que hi ha unitatinterna. Aquesta manera de fer, però, implicarà un alentiment en el desenvolupament de les polítiques cabdals com són les infraestructures o l’acció cultural. Les prioritats del nou Govern no van en la direcció de les necessitats del país, sinó dels equilibris interns entre els socis de govern i del propi PSC-PSOE. En definitiva, el gran objectiu nacional del tripartit II és no barallar-se.

18. CiU considera que ahir es va iniciar una etapa d’hivernació en la construcció nacional de Catalunya, tenint en compte les prioritats que va anunciar José Montilla al Parlament la setmana passada i la subordinació del President de la Generalitat a la disciplina del PSOE, tot plegat amb l’aprovació entusiasta d’ERC. Una de les qüestions que pot patir més l’espanyolització de la Generalitat és el desplegament del nou Estatut, que es farà a un ritme lent i una intensitat baixa.

El pla de nova ciutadania (i II)

El pla local de nova ciutadania que l’ajuntament va aprovar el passat 21 de setembre, es pot dividir en dues parts ben diferenciades, una part analítica de la realitat al Masnou i que ocupa més de la meitat de la seixantena de planes de que consta i l’altre part més descriptiva de les accions a emprendre en el futur.

No podem dir que sigui un bon pla basant-nos en l’experiència de com han fracassat altres plans elaborats en aquest mandat: com el de joventut, el de la dona o el de mobilitat, ja que el resultat dels mateixos, avui per avui, ens ha demostrat que son fum i paper mullat. Si que és en canvi, un tast d’intencions, però a un govern no solament els hi hem d’exigir intencions. També val la pena valorar-lo com un bon instrument per conèixer la realitat al Masnou, com per exemple que la taxa de població d’origen estranger i censada al municipi és del 7,7% en relació al total de la població, quan ara fa sis anys, era solament del 3,2%. Aquesta és una dada prou clarificadora de perquè s’ha fet ara un pla.

Jo crec que l’anomenat pla es mereix una oportunitat i no podem dir NO.

Per cert, les paraules “dret/drets” surten vint i cinc vegades i les “deure/deures” vuit.

Immigració i pla local de nova ciutadania (I)

Unes reflexions.

Els immigrants no van a països on no hi ha futur. Per tant si avui ens trobem davant d’aquest fenomen és perquè es compleixen (o s’han complert fins ara) les condicions que son necessàries. Per exemple, si els països del centre d’Europa, a mitjans del segle passat, com el cas d’Alemanya, Suïssa, França... no haguessin estat societats potents, avançades i amb capacitat de generar riquesa –i expectatives- i no s’haguessin desenvolupat mecanismes d’integració, no s’haguessin produït els fenòmens migratoris que van afectar a molts ciutadans d’aquest país.

La immigració d’avui és un fet global i una realitat local.

La política del govern socialista és o ha estat un gran error, una irresponsabilitat brutal. El procés de regularització, l’efecte crida com a conseqüència de l'anterior -sense fer cas a les recomanacions de la UE-, els globus sonda d’estiu amb el dret a vot dels nouvinguts, etc... evidencien la superficialitat dels plantejaments. Han passat en menys de tres anys de demanar “papers per a tothom” a dir allò de què “estem al límit de la capacitat integració” quan han tingut responsabilitats de govern. Es d’una gran hipocresia i cinisme el de la intel·lectualitat autoanomenada “progressista” dir allò que és políticament correcte en públic i reconèixer en privat tot el contrari. En aquesta qüestió fer-se el progre també és molt fàcil.

El fenomen es produeix en un moment que es comencen a estendre i solidificar, sobre bases ben fonamentades, les polítiques de benestar de les administracions, amb el desplegament d’un sistema que en poc temps ha quedat saturat. Aquest fet, alimenta la sensació de molts ciutadans de que ara son ells els que estan a la cua, els nouvinguts els hi han passat al davant. Aquesta realitat és incerta -en part-, però la percepció de la gent no.

Les polítiques segurament passen per establir el contingent i la participació de Catalunya en la determinació d’aquest, de la contractació en origen (con ja s’havia fet abans en les oficines exteriors de la Generalitat), en el reforç dels recursos que els poders locals disposen sobre el territori, en la transversalitat i cooperació entre les diferents administracions, en la rigurossitat i l'ampliació en l’aplicació dels mecanismes de control de la contractació irregular, en l’increment del control fronterer... Però passa, sobretot, en bastir el discurs del deures al mateix nivell del dels drets i el de la igualtat.

Son positius els esforços per conèixer i aproximar-nos a la realitat, cadascuna de les realitats, dels nouvinguts. Però també hem de fer esforços per a donar a conèixer la nostra identitat. Jo mateix he anat a actes amb motiu de “la setmana de la solidaritat” o similars, però mai he vist a ningú d’aquests col·lectius a algun dels actes més emblemàtics de la festa major del Masnou o a la commemoració oficial de la diada nacional, per citar-ne alguns exemples. Una sola vegada he vist a algú, en nom d'una comunitat, en un ple de l’ajuntament, però per demanar la paraula i tot seguit sol·licitar un local.

Com deia al principi, si hem estat capaços de generar riquesa primer i mecanismes de redistribució després, de generar expectatives i de fer tantes coses, malgrat les que ens queden per fer, ara toca, urgentment, generar mecanismes d’integració però des de l’assumpció de deures, des del reforç del sentit de pertinença i de la vinculació amb una comunitat nacional. També des de la responsabilitat de la classe política. Hem d’evitar el mar de fons que es comença a instal·lar en una part de la nostra societat. Però tot això sense necessitat de fer el discurs fàcil, perquè per més polítiques de cooperació internacional que puguem establir, per més que lluitem per la desigualtat al mon, les pateres seguiran arribant en molt de temps i seguirem tenint una realitat al carrer.

La lògica del tripartit

Premissa 1: L’Alcalde (PSC) cessa l’interventor per manca de confiança.
Premissa 2: El Regidor d’Hisenda (ICV) (delegat per l’Alcalde) manifesta que no li ha perdut la confiança a l'interventor cessat

Conclusió: L’Alcalde cessa al Regidor d’Hisenda.

Això es la lògica normal.

Lògica del Tripartit del Masnou: No passa res...

Memorino Complex® per l'alcalde

En l’escrit tramès per l’Ajuntament a finals del passat mes d’agost a la població del Masnou, per a convidar als masnovins i masnovines a l’acte de col·locació de la primera pedra del nou ambulatori d’Ocata, signat pel Sr. Alcalde del Masnou, s’hi pot llegir que “el treball i els esforços fets durant el nostre mandat es faran realitat amb la col·locació de la primera pedra ...”, donant a entendre que si el nou ambulatori serà aviat una realitat, és gràcies als treballs (solament) de l’actual govern municipal.

Cal tenir present que és en el mandat 1995-1999, quan s’estableixen les primeres negociacions amb el Servei Català de la Salut pel desdoblament de l’antiga ABS del Masnou, Alella i Teià. En la revisió efectuada del Pla General d’Ordenació Urbana, en el següent mandat (1999-2003), es continuen les gestions amb la Generalitat per a la definició, ubicació, idoneïtat i cessió d’una parcel·la a Can Barrera i és finalment a l’any 2002 quan el Diari Oficial en publica el desdoblament de l'àrea bàsica de salut en: el Masnou-Alella i Ocata-Teià. No cal comentar quina força política ha governat i liderat el poble i el país al llarg d’aquests anys.

Aquest no és solament el nostre criteri, perquè cal reconèixer que l’actual Sr. Alcalde s’ha disculpat, per escrit, amb el grup de Convergència i Unió, malgrat tot, les disculpes han arribat tard i quan l’esmentada carta ja era tramesa a tots els ciutadans del Masnou amb les mitges veritats escrites.

Companys, tinc la impressió que ja ha començat la encara llunyana campanya electoral de les municipals, i que malauradament, assistirem a altres apropiacions indegudes. O potser es tracta d'una pèrdua de memòria.

La llagrimeta d'Iniciativa

La gestió i ampliació de les zones blaves ha provocat un ambient enrarit no solament al carrer sinó també dintre el propi TPT del Masnou. Es respira tensió i mala baba a l’Ajuntament. A la vista de tothom està el darrer butlletí del grup municipal d’Iniciativa (ICV-EA), núm. 23 de juliol, a on es manifesten clara i públicament en contra de la decisió de l’ampliació de les zones blaves, que estic convençut ha estat arbitraria i mancada de transparència.

Anem a les perles i cito textualment l’anomenat butlletí d’ICV: “quan vàrem descobrir aquest fet els regidors vàrem manifestar la nostra sorpresa”, “el nostre rebuig a aquesta decisió” i segons el butlletí, perquè “incompleix un acord de govern”.

Ostres, quina sorpresaaaa més graaan, - m’imagino que deuen haver dit -, perquè uns regidors, amb responsabilitats de govern, no poden manifestar simplement la seva estranyesa públicament i quedar-se tan panxos de braços creuats, esbombar-ho i mentre l’ambient segueix enrarint-se per moments i les ampliacions segueixen endavant.

Jo crec que els rebuigs a decisions es manifesten d’altre manera quan es tenen, insisteixo, responsabilitats de govern. En les actes de la Junta de Govern Local, (que són els acords de govern d’un Ajuntament normal) fins al 21 de juliol no hi ha cap acord en el sentit que cita el butlletí. Segurament es deuen referir, potser estic equivocat, a un “altre tipus" d’acord de govern, i en aquest cas, crec que es pura rebequeria fer esment a uns acords que ni son del govern , ni son públics, ni per tant, es poden demostrar. De la mateixa manera que mai ha vist la llum pública l'anomenat acord de "progrés municipal", tal i com es va coprometre en la sessió d'investidura a l’inici de l’actual mandat. Tampoc mai s'ha vist el pla de mandat, si és que n'hi ha.

Passem de la transparència que tant han fet bandera a la opacitat...

Què ens està dient el grup municipal d’ ICV-EA, cal preguntar-se. Potser ens diu que no tenen capacitat d’influència ? Haig de pensar que el grup que controla la clau i el duro (Hisenda i Urbanisme) de l’Ajuntament del Masnou solament te capacitat per encaixar sorpreses i no pot fer aturar (ara que han vist que l’han vessada) l’ampliació de les zones blaves ? Ens diuen que el PSC ha actuat de forma autoritària ?

- Clar, d'això s'en diu la "cultura de coalició", no hi he atinat...

També caldría preguntar-se que opina ERC de tot plegat.

Senyors del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya, no ens prenguin als ciutadans per alló que no som...

Creu i cara, molta cara...

El passat divendres 28 de juliol, mentre el Delegat del Govern a Catalunya, Sr. Joan Rangel, visitava el Masnou, en una “gira” organitzada pel TPT municipal, per la inauguració d’un nou semàfor a la N-II. A la mateixa hora en l’aeroport del Prat, passava el que passava...

Qui es pregunti a on eren les autoritats amb competència (amb responsabilitats), el divendres al matí, la resposta ja la sabeu...

Companys, sobren les paraules...

En blau

En les darreres setmanes anteriors a la Festa Major, hi ha hagut una autèntica cridòria en contra de la instal·lació i ampliació de noves zones blaves d’aparcament en el poble.

Apart de l’afany i presses del TPT municipal, el què si no hi ha hagut és informació als veïns. Quan s’ha tractat de projectes, (que per ara solament són projectes) han fet tot el desplegament publicitari i logístic que ha calgut per a informar a la gent d’allò que els hi afectarà de més aprop. “Mireu que n’és de maco això que farem aquí o allò que farem allà...”, però en aquest cas no hi ha hagut el bombo i plateret que acostumen a fer... no hi ha hagut la suficient informació. Les places d’aparcament, tal i com s’evidencia a l’enquesta de la Diputació de Barcelona, és un dels problemes que més preocupen als ciutadans del Masnou, no pas crear més zones blaves.

Més blau: Per primera vegada en uns quants anys les platges del Masnou han perdut la bandera blava. El Masnou ha estat l’únic municipi del Maresme que ha vist la retirada i la davallada del reconeixement de la qualitat ambiental de les platges. Sembla que això ha passat també desapercebut entre els mitjans d’informació municipals, no pas quan es va revalidar com podeu veure.

Salut,

El nou edifici de Correus...

Que l’actual tripartit municipal enderroqui l’antic edifici de Correus per edificar-hi altre de nou no té cap mena de sentit. Una pressa de pèl. Jo també estic d’acord en millorar la ubicació d’alguns serveis municipals, que és l’argument que ens donen per no fer-hi una plaça, però per aquesta finalitat cal decidir-se d’una vegada per totes per l’antic edifici del “Casinet” (de propietat municipal) a peu de la plaça de la Llibertat.

No serà que el TPT (Tripartit) al Masnou veu molt curta la seva volada ?

L’enderroc de l’antic edifici de correus hauria de donar pas a una plaça o espai públic a més d’una actuació de reurbanització de l’entorn del carrer Josep Llimona i la plaça Jaume Beltran, un dels indrets més característics del Masnou. Peró no companys, això ja no serà...

Si hi havia la voluntat d’esponjar el nucli antic es evident que, amb aquesta decisió, el TPT no hi aposta.

Una llàstima ja que el TPT ha deixat escapar una oportunitat única i treballada llargament en els anteriors mandats municipals per la gent de Convergència i Unió. Una oportunitat per millorar la qualitat de vida dels ciutadans del Masnou. Una llàstima.


Salut,

Apropiació indeguda.

Diumenge, 23 d’abril, Sant Jordi, passejant pel camí ral.

La veritat és que la sorpresa, en aproximar-me a l’Ajuntament, i al veure la paradeta del Partit Socialista de Catalunya (PSC), al davant, i just a tocar de la porta d’entrada de la façana principal va ser majúscula. Davant de l’Ajuntament no hi ha cap plaça, ni res similar, solament el camí ral i la N-II.

Sorpresa en primer lloc no tant per la ubicació de la taula dels socialistes, que és legítim que ocupin qualsevol lloc de la via pública, - sempre que ho hagin sol·licitat i s’hagi concedit, cosa que, en principi, no en tinc cap dubte - sinó perquè em recordava aquelles taules “petitòries” de temps ençà, autoritats incloses i en blanc i negre, del dia de la bandereta, per exemple. Ja m’enteneu oi?

En aquest cas no estic qüestionant ni la legitimitat ni la ubicació. Si la idoneïtat i la oportunitat (oportunisme).

En segon lloc majúscula perquè repartien uns punts de llibre a on apart del logotip imprès que identifica al PSC del Masnou, hi figura, al costat, l’escut de l’Ajuntament del Masnou, que ens identifica a tots. Per tant, ja no és simplement una sorpresa, que entra en el terreny de la subjectivitat personal, sinó un clar sentiment d’indignació.

L’Ajuntament és la Institució que representa al municipi i conseqüentment a tots els ciutadans del Masnou, per sobre de partits polítics i de tendències. L’ús dels símbols que ens identifiquen a tots, en aquest cas l’escut municipal, per part del PSC, és, apart d’una apropiació indeguda de la institució, una greu mancança de sensibilitat i un menyspreu a tots plegats. Una irresponsabilitat. Confondre la institució amb el partit solament passa a altres indrets del globus terrestre ... i això apart de lleig és greu, molt greu.

Que els socialistes tenen determinades formes properes al sectarisme no és cap novetat per a molts de nosaltres.

Ara el que cal es una disculpa en tota regla al poble del Masnou.

Desitjo, sincerament, que així sigui.

Salut,

La olivera

Al Masnou hi ha un indret a on per a mi es especialment viva la memòria dels nostres avantpassats del 1714, gent que va creure fins la mort en aquest que és avui un país petit i rar anomenat Catalunya. Es tracta de la plaça de l’11 de setembre.

La plaça és situada al mig del que ha estat al llarg de molts anys la principal via de comunicació entre el Masnou centenari, el de la costa i aquell altre també Masnou, que es va fer en un no res, per aplegar als que es varen incorporar, fa relativament pocs anys, a casa nostra, cercant prosperitat, respecte i una qualitat de vida determinada.

En aquest indret fa molts anys s’hi va plantar una olivera, que va anar arrelant amb força any rera any. Aquesta olivera ha simbolitzat, entre d’altres coses, l’arrelament d’una gent, sense distincions, a un sentiment, a un passat col·lectiu i un futur prou esdevenidor que ens fa protagonistes.

Ara la olivera ja no hi és, es va morir, l’han deixat morir...

Una parella d’avis que viuen al llindar de la plaça em deien, amb amargor, que n’estaven farts d’advertir als serveis municipals sobre la qüestió. Ni la esporgaven, ni la regaven... i l’han deixat morir.

La olivera efectivament és un símil però a la fi una comparació, malgrat és real, que em serveix per evidenciar que ara tenim al govern tripartit del Masnou una sensibilitat determinada. Jo en diria una manca de sensibilitat més aviat. Una manera de fer que prioritza massa sovint les actuacions de bombo i plateret, les de rendiment més immediat, les d’esprintada, les de disseny per davant d’aquelles potser no tant rellevants però si més quotidianes i de proximitat, coses que realment interessen a la gent i passen inadvertides en l’espai mediàtic.

Per acabar aquest post, una idea: dur a terme la campanya “Arrela’t al Masnou”. Una acció d’integració tant dels nous ciutadans (la immigració ho deixo per altre dia) com els del Masnou de sempre, en el context del futur parc Vallmora mitjançant una plantada d’arbres.

Salut,

El primer post

Ara mateix el Barça ha guanyat la lliga 2005-2006. Visca el Barça