04 de maig 2006

Apropiació indeguda.


Diumenge, 23 d’abril, Sant Jordi, passejant pel camí ral.

La veritat és que la sorpresa, en aproximar-me a l’Ajuntament, i al veure la paradeta del Partit Socialista de Catalunya (PSC), al davant, i just a tocar de la porta d’entrada de la façana principal va ser majúscula. Davant de l’Ajuntament no hi ha cap plaça, ni res similar, solament el camí ral i la N-II.

Sorpresa en primer lloc no tant per la ubicació de la taula dels socialistes, que és legítim que ocupin qualsevol lloc de la via pública, - sempre que ho hagin sol·licitat i s’hagi concedit, cosa que, en principi, no en tinc cap dubte - sinó perquè em recordava aquelles taules “petitòries” de temps ençà, autoritats incloses i en blanc i negre, del dia de la bandereta, per exemple. Ja m’enteneu oi?

En aquest cas no estic qüestionant ni la legitimitat ni la ubicació. Si la idoneïtat i la oportunitat (oportunisme).

En segon lloc majúscula perquè repartien uns punts de llibre a on apart del logotip imprès que identifica al PSC del Masnou, hi figura, al costat, l’escut de l’Ajuntament del Masnou, que ens identifica a tots. Per tant, ja no és simplement una sorpresa, que entra en el terreny de la subjectivitat personal, sinó un clar sentiment d’indignació.

L’Ajuntament és la Institució que representa al municipi i conseqüentment a tots els ciutadans del Masnou, per sobre de partits polítics i de tendències. L’ús dels símbols que ens identifiquen a tots, en aquest cas l’escut municipal, per part del PSC, és, apart d’una apropiació indeguda de la institució, una greu mancança de sensibilitat i un menyspreu a tots plegats. Una irresponsabilitat. Confondre la institució amb el partit solament passa a altres indrets del globus terrestre ... i això apart de lleig és greu, molt greu.

Que els socialistes tenen determinades formes properes al sectarisme no és cap novetat per a molts de nosaltres.

Ara el que cal es una disculpa en tota regla al poble del Masnou.

Desitjo, sincerament, que així sigui.

Salut,

1 comentari:

Anònim ha dit...

En això, sincerament, t'he de donar la raó. No es pot consentir ni s'ha de consentir.