I perquè és un govern feble?
En primer lloc perquè aritmèticament així és atès que l’equip de govern actual no té la majoria en el ple. L’actual alcalde l’Eduard Gisbert ho és per una investidura en segona volta, fet que va passar totalment desapercebut per la hiperactivitat de la maquinària propagandística municipal.
En segon lloc perquè hi ha una renúncia expressa a plantejar nous escenaris de futur per part del govern o el que és el mateix l’absència de liderat. Al govern li és més còmode accentuar el mandat en l’acabament d’obres i projectes de l’anterior etapa perquè és en aquesta direcció on troba la majoria suficient i el recolzament d’Esquerra Republicana.
Tercer, per desorientació ideològica. L’actual govern ha pactat ordenances fiscals amb el PP, per exemple, després de d’omplir-se del discurs de què son un govern d’esquerres. El darrer exemple és va produir en la celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, quan l’actual alcalde va reivindicar el sentit de l’orientació ideològica d’esquerres del seu govern quan encara no fa un any va oferir un acord de govern a CiU (sense cap mena de contraprestació programàtica).
Quart, conviuen dos visions del municipi en un mateix govern. La posició d’ICV en contraposició a la del PSC en temes cabdals de futur com quin ha d’ésser el factor o pol econòmic que ha de generar activitat comercial en els terrenys de l’antiga DOGI. O quina ha d’ésser la fórmula per a gestionar un segon poliesportiu. O per exemple el tractament que ha de tenir el fenomen okupa o les més elementals actuacions municipals a l’entorn de les conductes d’incivisme. O si finalment el Parc Vallmora ha d’ésser un parc més urbà o metropolità en contraposició a altre de més “verd” i sostenible i amb menys ciment. O quin tractament o impuls ha de tenir les iniciatives empresarials com és el cas de la continuïtat DOGI. Dos visions per a qüestions que no són ni superficials ni baladines ni anecdòtiques. I això és citar només uns exemples.
Quart, conviuen dos visions del municipi en un mateix govern. La posició d’ICV en contraposició a la del PSC en temes cabdals de futur com quin ha d’ésser el factor o pol econòmic que ha de generar activitat comercial en els terrenys de l’antiga DOGI. O quina ha d’ésser la fórmula per a gestionar un segon poliesportiu. O per exemple el tractament que ha de tenir el fenomen okupa o les més elementals actuacions municipals a l’entorn de les conductes d’incivisme. O si finalment el Parc Vallmora ha d’ésser un parc més urbà o metropolità en contraposició a altre de més “verd” i sostenible i amb menys ciment. O quin tractament o impuls ha de tenir les iniciatives empresarials com és el cas de la continuïtat DOGI. Dos visions per a qüestions que no són ni superficials ni baladines ni anecdòtiques. I això és citar només uns exemples.
Cinquè, en què hi ha acord ? Inqüestionablement en les cadires. Com pot ICV conviure amb un PSC que ha intentat expulsar-lo del govern municipal? Com poden remar en la mateixa direcció si no és mirant-se de reüll en vers de mirar endavant ? Mentre, els PSC es centra en un canvi d’estratègia, en convèncer a les seves bases i en cercar un substitut de l’actual Alcalde en vers d’entomar i formular el futur municipal del Masnou.
Sisè, la fortalesa del mandat anterior es va sustentar en la gestió del “panem et circenses” o de l’abundància econòmica i pressupostària. Ara ja poca broma perquè poc de circ queda i el pa arriba just. Facin l’exercici d’enumerar, per exemple, les festes que es van produir en l’any 2006...
Setè, els hi ho explico amb una anècdota real. En el passat acte de commemoració dels 30 anys d’Ajuntaments democràtics al Masnou hi varen intervenir amb parlaments l’actual Alcalde i l’anterior, en Josep Azuara que a més a més és el primer alcalde democràtic del 79. Dons bé, una persona del públic assistent i recent incorporada al Masnou em va preguntar qui dels dos era l’Alcalde del 79.
Queda palès, finalment, que hi ha un cansament i apatia en qui ostenta la màxima autoritat local.