En comptades ocasions en la vida coincideixes amb persones de les que has après més que d’un munt de mestres o professors en una trajectòria acadèmica determinada. En Jordi era una d’aquestes persones i conèixer-lo no m’ha deixat indiferent. Podria dir, ara, que hem compartit moltes coses bones i també moments difícils. Podria dir moltes coses de tot allò que hem viscut conjuntament ... Però en aquests moments crec que queden molt presents en tots nosaltres les darreres paraules de comiat pronunciades amb gran serenitat per la Teresa ahir en un acte religiós ple de gom a gom i en certa manera ple de Masnou. La Teresa el va descriure tal i com l’hem conegut, tal i com era.
Pel damunt de tot em quedo amb la seva valentia, optimisme i la seva tossuderia. En Jordi podia renunciar a moltes coses però mai va renunciar a la seva estima apassionada pel Masnou. Com va dir la Teresa per ell “el Masnou era el millor poble del món”. També em quedo amb això.
Adéu Jordi i no et càpiga dubte que seguirem “discutint” amb tu, estiguis on estiguis, perquè seguiràs sent el nostre “pepito grillo”.
En Jordi era ple de Masnou i ara, sense ell, el Masnou és una mica més buit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada