Un masnoví, d’aquests de soca-rel, m’ha facilitat aquesta fotografia del meu avi “quela”, el seu germà Joan i el pare d’ambdós, el besavi Ragarço. Els de casa, són els que duen barret. Del meu besavi, es la primera vegada que tinc constància gràfica. També hi figura el pare d’aquest conegut meu. Es tracta de la Florida, concretament a Pensacola, a l’entorn de l’any 1920. No ho sabem concretament. Al darrera la casa de fusta que construïren tots plegats amb les seves mans. El meu avi va retornar a catalunya (reclamat per la família) sobre el 1925-1927.
I us preguntareu perquè ho explico, oi? Dons perquè ho desconeixia o millor dit, no fins aquest punt. He redescobert una història apassionant al darrera d’aquesta imatge. D’aquelles que escruixeixen, digne d’escriure-la, de fer-la palès i a l’alçada de qualsevol relat d’aventures. Quins homenots !
Un era pròfug de la guerra del Marroc i l’altre l’ajudà a travessar d’amagat mitja Europa per a embarcar-se (també d’amagat) en un vaixell de càrrega de carbó i fer la travessa de l’atlàntic. Hi ha més, molt més. No eren temps per fer el turista.
A Pensacola encara hi ha Rosés. La fonètica és la mateixa que la de “Guns & Roses” o la del “Four Roses”. Un d’ells és en Vincent William Roses (no hi ha accent) i té, en l’actualitat, 84 anys.
Gràcies Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada