Ja no és una qüestió de que si els pressupostos municipals són o no adequats al moment actual i la realitat, el tema és altre i per desgràcia més profund. La qüestió és que el propi govern municipal i la seva incapacitat on rau la feblesa del moment en el Masnou. Perquè quan un govern tira endavant amb més de tres mesos de retard el pressupost municipal i sense el recolzament èxplicit de la majoria del consistori vol dir que malgrat el cofoisme oficial hi ha alguna cosa que no rutlla correctament. En el nostre criteri no hi trobem ni capacitat de liderat ni disposició per a sumar esforços per fer front a uns moments molt adversos per a tota la població en general. És en fets com aquest que es posa de manifest la altura de mires dels governants i s’evidencia l’autisme del govern del Masnou en particular. Tenim un pressupost mancat de perspectiva i sense fortalesa real, pràcticament igual que el del 2008 en les xifres globals (any teòric de bonança), que preveiem problemàtic en la seva aplicació. La taxa d’atur al Masnou segons dades del propi Ajuntament i altres administracions indiquen un ritme dramàtic de destrucció dels llocs de treball a casa nostra mentre la resposta del govern municipal és l’increment de la pressió fiscal en gairebé 3 punts pel damunt de l’IPC real del 2008, arraconant propostes de CiU que haguessin suposat una situació molt més equilibrada en l’esforç dels masnovins i masnovines i en la mateixa línia que ha fet que molts altres ajuntaments hagin optat per congelar els impostos pel 2009.
Què dirien si al desencís provocat pel desplegament de la Llei de Dependència hi afegim que l’aportació de la Generalitat pel funcionament dels serveis socials del Masnou suposa una disminució d’un 36% ó 147.500 € i que deixa al llindar del col·lapse l’assistència als més necessitats, mentre que les campanyes de sensibilització a la cooperació internacional o les partides de la regidoria de participació mantenen la seva dotació econòmica. Què hem de pensar mentre la partida d’ajuts socials disminueix un 6% i el servei d’inserció laboral ho fa en -36% mentre s’entesten en pagar per un canal de la TDT que al Masnou no es pot veure? Son aquestes les polítiques socials hem de preguntar-nos? D’acceptar les propostes de CiU s’haguessin reforçat el conjunt de partides socials en un 22% i les de promoció laboral i econòmica en 20%. La despesa de personal creix (440.000 €) i és el fruït dels excessos dels darrers anys. Aquest fet suposa gairebé el 49% o la meitat de la despesa corrent, fet que deixa a l’Ajuntament mancat de capacitat per generar estalvi. Per assolir el ritme més baix d’inversió per habitant dels darrers anys (amb la Caserna i Correus inclosos) és necessari pressionar amb un 14% l’augment del deute municipal (que ja serà de 15 milions d’€) mentre que la capacitat de retornar-lo resta greument compromesa al ritme d’un increment del 7% anual la qual cosa implica que el Masnou difícilment podrà fer front a nous reptes si no hi ha un canvi en la gestió política i econòmica municipal.
Finalment ja no es tracta de fer un pressupost d’una o altra manera sinó que governs com l’actual, que han gestionat alegrement l’abundància, ara no tenen capacitat ni experiència ni generen confiança per a gestionar els contextos restrictius i donar el tomb a la situació.
Què dirien si al desencís provocat pel desplegament de la Llei de Dependència hi afegim que l’aportació de la Generalitat pel funcionament dels serveis socials del Masnou suposa una disminució d’un 36% ó 147.500 € i que deixa al llindar del col·lapse l’assistència als més necessitats, mentre que les campanyes de sensibilització a la cooperació internacional o les partides de la regidoria de participació mantenen la seva dotació econòmica. Què hem de pensar mentre la partida d’ajuts socials disminueix un 6% i el servei d’inserció laboral ho fa en -36% mentre s’entesten en pagar per un canal de la TDT que al Masnou no es pot veure? Son aquestes les polítiques socials hem de preguntar-nos? D’acceptar les propostes de CiU s’haguessin reforçat el conjunt de partides socials en un 22% i les de promoció laboral i econòmica en 20%. La despesa de personal creix (440.000 €) i és el fruït dels excessos dels darrers anys. Aquest fet suposa gairebé el 49% o la meitat de la despesa corrent, fet que deixa a l’Ajuntament mancat de capacitat per generar estalvi. Per assolir el ritme més baix d’inversió per habitant dels darrers anys (amb la Caserna i Correus inclosos) és necessari pressionar amb un 14% l’augment del deute municipal (que ja serà de 15 milions d’€) mentre que la capacitat de retornar-lo resta greument compromesa al ritme d’un increment del 7% anual la qual cosa implica que el Masnou difícilment podrà fer front a nous reptes si no hi ha un canvi en la gestió política i econòmica municipal.
Finalment ja no es tracta de fer un pressupost d’una o altra manera sinó que governs com l’actual, que han gestionat alegrement l’abundància, ara no tenen capacitat ni experiència ni generen confiança per a gestionar els contextos restrictius i donar el tomb a la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada