Ja era hora

Jo també dic que ja era hora... i més val tard que mai. El divendres passat constatàvem al Masnou com, el diari més llegit i amb més reputació de Catalunya, fa el salt, definitivament a la llengua catalana. No en serà una simple traducció perquè la nova edició en català tindrà ànima pròpia. Finalment una immensa majoria dels lectors de La Vanguardia ens podrem sentir totalment reflectits, identificats i acollits en un diari que ens parlarà en la nostra pròpia llengua. La Vanguardia en català “farà país” com va afirmar en la seva presentació la Presidenta del Casino, Eulàlia Villà, en un teatre ple de gom a gom, on es respirava il•lusió. Presentació a casa nostra d’un esdeveniment cultural que en el meu parer, és de primera magnitud i depassa àmpliament l’àmbit cultural, perquè subratlla de manera molt precisa en un moment molt adequat, la realitat, la potència cultural i el fet diferencial de Catalunya.

Ara era més necessari que mai que La Vanguardia ho fes possible, perquè necessitem fer passos endavant com a país per afirmar-nos. Som dels que ho necessitem... i aquest n’és un amb prou força i personalitat.

Fer-ho al Masnou i en el marc d’una entitat, també més que centenària, com és el Casino, ha estat un gran encert per part dels organitzadors a qui m’agradaria adreçar les meves felicitacions i reconeixement.

Jo crec que el Masnou no pot seguir vivint d’esquenes a una realitat nacional i una vegada més en aquests darrers anys, ha estat la societat civil qui ens ha donat una grata notícia en aquest sentit.

El canvi de La Vanguardia al català i el canvi al Masnou tenen futur.