He pogut participar junt amb una vintena de companys, també nous candidats de Convergència Democràtica de Catalunya, en un viatge a Brussel·les per conèixer de prop el Parlament Europeu i la Comissió. I fer això, tenir aquesta oportunitat, quan just fa 50 anys del procés d’unificació europea és d’una gran satisfacció personal. Malgrat tot, planegen avui una colla d’interrogants sobre el futur de la unió, al igual que a Catalunya, que hem de tenir ben presents. La manca d’un lideratge polític clar i de projecte de futur. El repte de l’ampliació (a Turquia i d’altres) i sobretot la distància, la llunyania abismal entre les institucions i la gent, ha fet que el sentit europeista sigui avui en dia més proporcional a allò de “que hay de lo mio”.
Jo personalment em sento més a prop de Brussel·les, Estrasburg... que no pas de Madrid. Catalunya i Europa van juntes, i ara Europa passa per un mal moment i Catalunya també.
Jo personalment em sento més a prop de Brussel·les, Estrasburg... que no pas de Madrid. Catalunya i Europa van juntes, i ara Europa passa per un mal moment i Catalunya també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada