08 de gener 2009

El Fons d’Inversió Local: altre tren que passa de llarg pel Masnou.

Amb el desplegament a bombo i plateret fet de l’anunci de la mesura urgent del president Zapatero sobre el Fons Estatal d’Inversió Local -els famosos 8.000 milions d’euros- cal llegir atentament la lletra petita del Decret Llei per adonar-se que la mesura no deixa de ser un pedaç i quasi inassolible si tenim en compte l’escassetat del termini perquè les administracions locals puguin presentar els seus projectes. L’arribada de diners sempre és ben rebuda per les malmeses arques de l’Ajuntament del Masnou, però aquestes ajudes són merament conjunturals, puntuals, superficials i d’una precipitació digna d’aquells que fins fa poc, (passades les eleccions generals) s’entestaven en negar la greu crisi econòmica que malauradament esta duent a molts convilatans a engruixir les llistes de l’atur i a la destrucció del ja deteriorat teixit industrial i comercial al Masnou.

El finançament local que ja fa anys és al damunt de la taula del govern i no forma part de l’agenda d’en ZP com es demostra.

Cal assenyalar que aquesta és una mesura feta a cuita corrents i la prova és que l’anomena’t fons és amb càrrec als pressupostos generals de l’estat del passat any 2008 i va destinat a aquells ajuntaments que contràriament han fet bé els deures atès que els projectes a finançar no han d’estar contemplats ni pressupostats per al 2009. El president Zapatero va treure el conill del barret, fent honor al seu tacticisme de curt recorregut, quan la gran majoria dels ajuntaments tenien el pressupost d’aquest 2009 quasi bé tancat. No és el nostre cas perquè alhora d’escriure aquest apunt el govern no ha presentat ni una coma del seu projecte per enguany. Aquest fet ens indueix a pensar en una actitud picaresca de l’equip de govern per “desplaçar” i finançar obres corrents que haguessin estat planificades per als pressupostos del 2009 a càrrec d’una gran part dels 3.882.000 que és la xifra que ens correspon al Masnou.

La arribada d’aquest fons te un caràcter excepcional i cal contraposar-hi aquelles inversions, també excepcionals i que difícilment son econòmicament viables en un futur immediat a causa del deteriorament de la capacitat d’endeutament del nostre Ajuntament per la gestió del primer tripartit i de l’actual pseudotripartit ara.

Per citar uns exemples, perquè no la l’adequació d’un patrimoni municipal de primer ordre com la Casa del Marques per a destinar-ho a equipament cívic i cultural, ens hem de preguntar. O perquè no entomem d’una vegada la construcció d’una pista poliesportiva en el solar municipal de la Bòvila, com des de CiU hem proposat en diverses ocasions i sense engrescar la més mínima sensibilitat del govern municipal, per pal·liar les necessitats urgents i inajornables del club de patinatge del Masnou i que per les característiques del terreny el projecte es assumible pels serveis tècnics municipals. O perquè no la rehabilitació de l’edifici del Casinet per a dependències o equipaments municipals i que el mateix Ajuntament va estimar en uns 3.400.000 € ara fa un any ? En aquest darrer cas fer-ho possible seria reconèixer per part del govern municipal que la edificació de Correus és un error i per aquest fet llastimosament no reeixirà. A vegades cal empassar-se la dignitat.

Desgraciadament son massa projectes que ni tant sols han sortit d’un calaix quan en més d'alguna ocasió els de CiU al Masnou ens hem sentit acusats de deixar l'Ajuntament sense projectes quan els fets ens demostren tot el contrari.

A les portes del 30è aniversari de la constitució del nostre darrer ajuntament democràtic, torna a planejar pel Masnou l’ombra d’una altra oportunitat perduda per l’actual govern municipal.