05 de febrer 2009

Dos llibres, dos reflexions

Un. Torno a apropiar-me de la reflexió d’en Pere Torres de la percepció i/o distanciament de la política i dels seus actors en relació de la gent: “La transició que viu la nostra societat des d'unes formes de fer política que sentíem pròximes, recognoscibles, palpables fins i tot, cap a unes altres que encara ens són ignorades. No és, doncs, una problema amb la política sinó amb les formes actuals de fer política”

Dos. En els darrers 20 dies ha tingut lloc al Masnou la presentació de dos llibres amb la educació com a temàtica central. El primer “l’Escola contra el món” d’en Gregorio Luri (professor Luri) en el marc del teatre del Casino i el darrer “Quantes coses van bé !” del col·lectiu “Fills” en l’entitat Gent del Masnou. Ambdós esdeveniments molt concorreguts.

Tres. En el col·loqui posterior a la presentació del segon llibre algú del públic va preguntar del perquè no s’abordava la política com a una més de les temàtiques del llibre que vol reflexionar a l’entorn de la formació i la salut dels infants i joves. Dit sigui de pas que el llibre va tocant les tecles d’un instrument que podem anomenar educació amb notes de tonalitats diverses. M’imagino que l’autor de la pregunta volia veure altres connotacions en el grup d’autors del llibre... Un dels membres del col·lectiu va contestar que els polítics son els nostres representants i aquesta és la seva funció (i punt ?) D’aquesta manera justificava de que si es parlava temàticament de sexualitat, d’amistat, de valors de tolerància, de respecte pel medi ambient, la la inmigració, de la joventut, del sentit col·lectiu i del bé, de la vellesa i altres, la política no hi cabia, no hi encaixava o no era com a mínim prioritària. O dit d’altre manera: nosaltres parlem de coses importants i la política i els polítics no formen part d’aquesta escala de valors. D’allò que nosaltres considerem important ja ens ocupem nosaltres mateixos perquè creiem que la política ho distorsiona tot plegat. Com a mínim jo mateix i altres persones ho vàrem interpretar d’aquesta forma, potser ens equivoquem.

Quatre. Malgrat tot encara hi ha gent que pensem que precisament és la política i la seva praxi qui fa possible incidir de manera positiva gran part de les qüestions que plateja el segon llibre. Digueu-me romàntic o idealista.

Cinc. Un dels atractius de la presentació del primer llibre al que he fet referència era la talla de les persones que protagonitzaren l’esdeveniment junt amb el Gregorio Luri. Això diu molt de l’autor. Crec que a favor. Com a mostra gent a peu dret en la platea del Teatre ple de gom a gom. Persones com en Ferran Sáez, en Josep. Mª Espinàs i el President Pujol. La dissertació del President Pujol, plena d’anècdotes, va ésser una autèntica lliçó de proximitat, profunditat, vivència, coneixement, connexió amb l’entorn i el públic. Lliçó de valors, de praxi política i pel damunt de tot de dignitat i complicitat.

Sis. Torno al punt primer i em permeto identificar-ho amb aquestes dues experiències.

2 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Moltes gràcies. Per a mi ha estat un gran honor que el president Pujol volgués presentar el meu llibre. T'afegiré que algú no n'ha comprés les raons. Penso que és, simplement, perquè no comprèn la diferència entre el gran i el petit.

Ruben ha dit...

Benvolgut Pere

En un documental sobre educación denominado tiempos de secundaria, una de las afirmaciones que se hacian, es que la educación era el reflejo de la sociedad en que se vive.

Jung afirmaba que el mundo entero esta colgando de un hilo, y ese hilo era la psique humana. Parece ser que Jung ya intuia lo que afirma Jose Cabrera en su libro la salud mental y los politicos. Desde tiempos mas remotos y hasta nuestros dias la “forma de ser” del rey, del gobernante, del lider espiritual han marcado definitivamente a la sociedad de su tiempo. Por tanto no puedo mas que compartir contigo que de una manera u otra la sociedad esta impregnada de politica, ya que afecta directamente los principios de inversión y gestión; como puede ser la enseñanza, si es universal o no, si se limita la autoridad del profesor, o se le reconoce a la vez que se le exige. Ciertamente es imposible calcular todas las variables y un cúmulo de circunstancias puede decantar a una nación hacia un lider o hacia otro. No estaria mal introducir la asignatura de Politica en los centros, aunque fuera a titulo de introducción, al fin y al cabo, el que salga elegido va ha influir grandemente en la sociedad y como tal a uno y cada uno de nosotros. No es casualidad que algunas naciones son como son debido a un o algunos dirigentes que han tenido. ¿hubiera sido posible la transición sin unos pocos personaje claves? ¿hubiera sido posible la erradicación del apartheid sin Nelson Mandela? ¿hubiera sido la URSS la misma sin Stalin y lo que supuso eso a millones de personas?