Com no podia ser d’altra manera ICV ha entrat una moció a l’Ajuntament en relació als fets de Gaza. Crec que aquest fet no és gens sorprenent i de fet, jo mateix ha anat comptant els dies que anaven passant des de l’inici de la resposta israeliana sense que ICV-EUA no entrés una moció d’elaboració industrial, amb els ingredients típics d’aquest tipus de mocions destinades al gran consum de la clientela mediàtica al registre municipal. Resto esperant encara una moció de condemna a la recent invasió de Txetxena per part de l’antiga unió soviètica o els fets de la repressió en el Tibet per part de la Xina comunista, per citar solament dos exemples.
No entraré a debatre el fons de la qüestió de l’orient mitjà, no és la meva intenció, perquè hi han veus força autoritzades que ja en parlen, malgrat les amenaces i els intents de silenciar-ho. Però si les formes i allò que resulta més sorprenent per a mi son dos fets que traspúen en el rerefons de la moció.
Primer: l’enfrontament que es professen ICV cap a ERC (i a l’inrevés) que, entre d’altres, ha dut a gent militant d’ICV a encadenar-se a conselleries gestionades per ERC en aquest cas concret pe l'escalada del conflicte. Aquest odi profund ve donat, al meu entendre, perquè IC i la ERC d’ara competeixen pel mateix sector electoral. Es com una baralla de cantonades i cadires, que qui en surt beneficiat i recull la recaptació és el PSC. L’enfrontament d’aquestes dues formacions ha dut a que ERC no assumís formalment el segon tripartit al Masnou, això és sabut i compartit.
Segon: la cortina de fum que la denúncia d'aquests fets suposen per intentar amagar la realitat, que és que la gent és fins al capdamunt de la gestió d’ICV al govern de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona i també al del Masnou. En aquest darrer cas començant pels seus actuals socis de govern del PSC.
Punt final: es una vergonya que s’utilitzi l’Ajuntament del Masnou i el conflicte palestí per a palesar, entre d'altres, el malestar entre les dues formacions.
No entraré a debatre el fons de la qüestió de l’orient mitjà, no és la meva intenció, perquè hi han veus força autoritzades que ja en parlen, malgrat les amenaces i els intents de silenciar-ho. Però si les formes i allò que resulta més sorprenent per a mi son dos fets que traspúen en el rerefons de la moció.
Primer: l’enfrontament que es professen ICV cap a ERC (i a l’inrevés) que, entre d’altres, ha dut a gent militant d’ICV a encadenar-se a conselleries gestionades per ERC en aquest cas concret pe l'escalada del conflicte. Aquest odi profund ve donat, al meu entendre, perquè IC i la ERC d’ara competeixen pel mateix sector electoral. Es com una baralla de cantonades i cadires, que qui en surt beneficiat i recull la recaptació és el PSC. L’enfrontament d’aquestes dues formacions ha dut a que ERC no assumís formalment el segon tripartit al Masnou, això és sabut i compartit.
Segon: la cortina de fum que la denúncia d'aquests fets suposen per intentar amagar la realitat, que és que la gent és fins al capdamunt de la gestió d’ICV al govern de Catalunya, a l’Ajuntament de Barcelona i també al del Masnou. En aquest darrer cas començant pels seus actuals socis de govern del PSC.
Punt final: es una vergonya que s’utilitzi l’Ajuntament del Masnou i el conflicte palestí per a palesar, entre d'altres, el malestar entre les dues formacions.
4 comentaris:
Molt bé, Pere, felicitats.
Benvolgut Pere
Creo que el término Odio profundo, es un tanto aventurado. Creo que entrar en los sentimientos de los demás, es algo complejo, porque a veces ni siquiera los propios autores saben identificarlos; los únicos con cierta capacidad para “ enjuiciarlos” son los Psicologos y o Psiquiatras, y los Jueces, y aún asi se equivocan. No sere yo quien niege que presuntamente alguien pueda tener animadversión de ICV a ERC y vicebersa, de la misma manera que la puede haber entre CIU y ERC o PP y PSC. Bien sabes que la discrepancia politica no es sinonimo de adversión personal, aunque hayan personas que intenten estimularlo.
ERC puede ser tan adversario politico que no enemigo de ICV como de CIU. Bien sabes a nivel local que el regidor que se perdió por parte de tu coalición y de ERC se lo llevo el PSC, no por ello creo que ni ERC ni tu/ vosotros odieis al PSC, sencillamente defendeis proyectos diferentes, como tuvo oportunidad de contestar Maxim en el pleno de Diciembre. Bien sabes que creo que en tu coalición hay personas muy competentes, como las hay en las otras, sencillamente vuestro proyecto no goza de una amplia mayoria, ni siquiera el nuestro, por eso se hacen coaliciones afines, incluso por eso se esta gobernando en minoria, no por ello se desprende odio, el respaldo por amplia mayoria es cuando se tiene mayoria absoluta, y las protestas son licitas aunque no las compartamos, y si hay una parte ilícita ya se encarga las autoridades de reconducirlas, y no eslo mismo encadenarse a una verja que lanzar Cockteles Molotov.
Independientemente de la discrepancia politica
Recibe un cordial saludo
Ruben
Ruben:
ERC ha pres una decisió legitima i estratègica que és la de dibuixar de nou el camp de joc en funció de les dretes i les esquerres. Una vegada marcat el territori, en el que jo ni molts altres no ens sentim identificats, han decidit jugar amb la samarreta de les esquerres i aquest fet els situa en una posició de competir en el mateix equip i per les mateixes posicions en el terreny de joc amb la gent d’IC-EA. Es evident que IC-EA i ERC tenen el mateix projecte en el Masnou, amb les votacions en el ple en els grans temes d’ahir i d’avui hi ha plena i total coincidència i per aquesta raó encara és més inexplicable la postura d’ERC de no formar part en l’actual govern si no és perquè la explicació rau en un fet de protagonisme entre les dues formacions. Si IC hagués sofert el mateix desgast electoral que ERC en regidors ningú ara discutiria si es tracta de models o projectes diferents o no. Senzillament hi hauria el mateix tripartit en termes formals. Ets coneixedor de la mateixa manera que jo que en el fons la diferència es redueix, com a mínim en el Masnou, a l’encaix o protagonisme entre persones d’ambdues formacions.
T’agraeixo les teves aportacions.
Benvolgut Pere
Agradezco como no podria ser de otra manera la publicación en tu blog de mi reflexión, algunos no son tan valientes y solo publican los alagos. En cuanto al contenido en algunas cosas puedo discrepar, pero comparto contigo la legitimidad de ERC de escoger donde quiera estar.
Gracias y como siempre agradecer el teu bon tarannà
Publica un comentari a l'entrada