Més sobre el FEIL

Reprodueixo un apunt del passat 9 de febrer del bloc d’en Saül Gordillo a rel del Fons d’Inversió Local que crec que complementa i millora les consideracions pròpies:

FONS ZAPATERO: TEMPESTA O PLUJA FINA?

El fons Zapatero que aquest any finança obra pública als municipis per evitar que es dispari l'atur té virtuts i defectes. Virtuts? La pluja de 8.000 milions arreu de l'Estat. Defectes? Que és una tempesta, res de pluja fina. El fons Zapatero pretén frenar la caiguda lliure del sector de la construcció i reactivar l'obra pública. Un altre tema és com es vehiculen aquests ajuts i fins a quin punt passaran a la història com una pluja de milions que no hauran arribat als aqüífers i s'hauran anat en superfície pel formigó impermeabilitzador. Els ajuntaments que tenien projectes a mà, hauran aplaudit la iniciativa del president espanyol. Els que no en tenien, de disponibles, i que solen ser els més petits, han hagut d'anar a corre-cuita per justificar obres imprevistes o no prou pensades. Algú haurà d'estudiar en el futur l'impacte d'aquest fons en l'espai públic i a les arques municipals. Entén la ciutadania que es faci obra perquè el govern estatal, que encara no ha resolt el dèficit del finançament de l'administració local, té ganes o necessitat d'ocupar empreses de la construcció? Entén la ciutadania que es facin obres no prou necessàries ni prioritàries en temps de crisi, quan el funcionament ordinari i els serveis bàsics dels ajuntaments pateixen una retallada espectacular? Entén la ciutadania que la pluja de milions no vagi destinada a obres importants i sí a petites actuacions, sovint disperses i capricioses? Si no ho entén, ho haurà d'entendre, deuen pensar.La política del cop d'efecte, del gest mediàtic, està de moda. No afrontar dèficits estructurals com el finançament del món local i fer una mena de sorteig de la Grossa de Nadal grinyola amb l'austeritat i rigors que serien necessaris en temps d'escassedat i problemàtiques ben tangibles. La tempesta cau al marge de les administracions més acostumades al diàleg amb el municipalisme, ja siguin governs com el de la Generalitat o institucions de segon nivell com les diputacions o els consells comarcals, que algun paper haurien pogut jugar. Però la política del cop d'efecte i del gest mediàtic reclama, indefectiblement, de la medalla. A l'estil del màgic Andreu.(A Calella, per exemple, el fons Zapatero posa en tensió el ritme habitualment lent d'un projecte complicat com el cobriment i urbanització de la Riera Capaspre. El govern municipal ha hagut d'apretar a córrer per fer dibuixos de la urbanització d'un calaix de formigó que té finançament estatal, però el disseny urbà del qual encara no estava en fase de discussió i debat ciutadà. L'oposició nacionalista lamenta que una eix vital com el de la Riera Capaspre acabi urbanitzat de pressa i corrents, i sense haver-ho discutit amb els veïns. Té raó. Però també és cert que la tempesta d'euros -quina ironia, parlant d'una riera que fa poc es va endur un munt de cotxes - servirà per resoldre el parèntesi agònic que caracteritzava l'acabament del calaix de formigó i la retardada i mal finançada urbanització posterior. Això el pla de rieres dels governs espanyol i català no ho havia resolt, i en el cas de Calella hi haurà continuïtat temporal entre la canalització i la urbanització de la riera. Per pura casualitat, i forçant la màquina. Només el temps dirà si ha estat o no un encert.