Gràcies

En primer lloc agraeixo en nom de la Federació local de CiU a tots aquells masnovins i masnovines que han anat a votar, fent-ho per alguna formació política o expressant en les urnes i de manera democràtica el seu sentiment mitjançant altres fórmules. Gràcies a tots.


Mereix reflexió, mes enllà de les bones paraules, l’índex de participació i els vots nuls i en blanc.

En segon lloc el meu agraïment personal i de tot cor a les persones que d’una manera més directa ens han fet confiança. Crec que hem pogut capitalitzar el desig de canvi d’una part prou important del Masnou. Avui CiU posa a disposició del Masnou la centralitat, el seny, l’energia tranquil•la i transformadora i la capacitat de construir voluntats a l’entorn d’allò que és essencial. La nostra prioritat son les persones i la creació d’un marc per a la generació d’activitat econòmica i oportunitats de futur.

Una formació política que ha estat en la oposició aquests darrers vuit anys, com és el nostre cas, no se sent guanyadora. Senzillament sentim ens ha estat donada una oportunitat per a incorporar nous valors i noves perspectives en l’acció de govern. Sentim responsabilitat, il•lusió, compromís i molta, molta humilitat. Si finalment podem assolir responsabilitats de govern -tal com desitgem- som conscients que ni tenim fórmules màgiques ni podrem fer-ho tot tant aviat com ens agradaria. L’ajuntament ha d’escoltar a la gent i la gent s’ha de sentir escoltada. Aquest és el nostre primer compromís, escoltar i escoltar.

En l’acció de govern segur que ens equivocarem i cometrem errors, però desitgem estar a l’alçada per aprendre, assumir responsabilitats quan toqui i demanar disculpes sempre.

Ja ens hem adreçat a totes i cada una de les altres cinc formacions que han obtingut representació municipal per establir-hi un diàleg amb sentit ampli, generós i amb voluntat de permanència. Ho hem fet respectant la seva representativitat i sense cap apriorisme inicial. En aquesta primera etapa estem establint, d’acord amb els programes, quines poden ser les coincidències per la creació d’espais de consens amples i sòlids. El nostre objectiu és establir ponts per una amplia complicitat i concertació política més enllà d’una investidura o un acord de govern.

Volem seguir fent del Masnou un indret on val la pena viure, sense que ningú se senti exclòs i que tots plegats siguem els protagonistes del nostre futur.

Moltes gràcies a tothom.

S'acosta el canvi

Com ja sabeu, el proper 22 tenim una altra oportunitat de decidir com volem el Masnou del futur.

Jo mateix i tota la gent de Convergència i Unió ens posem de nou a la vostra disposició com la garantia d’una acció de govern sòlida, responsable i cohesionada, fonamentada en els valors de la proximitat, el diàleg i el rigor.

Volem un canvi per liderar un ajuntament que ha de reconciliar-se urgentment amb la realitat de les coses, sense renunciar a la nostra ambició de futur. Millorar tot el que funciona, que són moltes coses, i canviar per redreçar tot allò altre que no acaba d’anar prou bé. Un canvi per alliberar les energies creadores de la societat i potenciar els actius de tot tipus que hi ha en la nostra vila. Sabem que no hi ha solucions màgiques però si que podem obrir noves perspectives si aportem noves actituds i valors.

Tinc el convenciment que ara és més necessari que mai que tots plegats aportem el millor de nosaltres mateixos, i per aquesta raó, cal que des de la centralitat, la serenitat i la força tranquil•la i alhora transformadora que representa Convergència i Unió es pugui liderar el nou govern municipal per afrontar els reptes de la crisi econòmica, la pèrdua de la nostra identitat local i la manca de confiança en la política en general.

Volem sentir-nos de nou orgullosos d’arrelar en una comunitat sòlida, oberta, creativa, tolerant i amable, on la qualitat de vida sigui un dels nostres referents immediats.

Em sento il•lusionat perquè crec en el futur del Masnou i de la seva gent i perquè el canvi és possible.

M’agradaria comptar amb el vostre suport.

El nom i la cosa o a l'inrevès.

Sóc d’aquells que quan parlo del Masnou tinc certa recança a referir-me com una “ciutat”. Paral·lelament observo com cada vegada més sovint, regidors i forces polítiques defineixen o es refereixen en els seus discursos i comunicats al Masnou com una ciutat. He constatat com, en més d’una ocasió que s’ha tingut que redactar alguna ordenança municipal o pla sectorial, els paràmetres que s’han utilitzat per a prendre referències han estat les ciutats del nostre entorn metropolità més immediat. Concretament, en algun cas, el "talla i enganxa" els hi ha fet una mala passada, i s’ha col·lat textualment algun districte sencer de Barcelona. Malauradament és més que una anècdota.

Em pregunto si és suficient el criteri demogràfic i la classificació convencional en unitats administratives per a definir la frontera entre un model de poble o vil·la i de ciutat, i com a conseqüència, aplicar-hi un model de governança local sense tenir en compte les especificats i el batec del territori. Molts de nosaltres neguitegem quan ens autoanomenem ciutat, és com si acabéssim de descobrir una realitat nova que abans no existia.

Parlar del terme ciutat com a referent per un model d’aplicació de gestió municipal, crec que és un debat buit si no va acompanyat de quelcom més plausible, com per exemple, quina és la ciutat de referència. Alguna cosa similar passa amb el debat del federalisme. De quin model federal estem parlant ? Del model mexicà o del alemany ? Perquè entre ambdós models hi ha un abisme de diferència i passa que de tanta ènfasi i llustre en el concepte tendim a perdre de vista la naturalesa real de les coses. Per tant, en el debat del model de ciutat cal deixar clar, com a premissa bàsica, quina és la nostra “ciutat” de referència. Tinc la sensació que la dels actuals governants municipals és Barcelona. Res a dir, perquè encetaríem en un altre debat i no és la meva intenció.

També hi ha altre qüestió paral·lela i no menys important, que és la corrent ideològica que sosté que la modernitat va de bracet amb la urbanitat, aquesta darrera centrada en les grans ciutats. Un moviment d’idees que, en un moment determinat, s’intensificà en l’entorn europeu, (recordem allò de l’Europa de les ciutats) quan es va contraposar a la idea de la Europa de les Nacions, per acabar el trajecte finalment reforçant l'actual paper dels estats en la Europa actual.

Però allò que per a mi el que és més important i més enllà de les denominacions, convencionalismes i de models administratius, és el nivell emocional i sentimental de tot plegat. L’ànima en podem dir... O de com els masnovins i les masnovines, col·lectivament, ens sentim arrelats a un entorn, a una comunitat determinada juntament a una personalitat col·lectiva, que la sento i la transmeto com a pròpia, i que la percebo com oberta, tolerant, creativa, emprenedora i dialogant. Un imaginari, -potser cada vegada més desdibuixat- en el que s’acumulen imatges, impressions i relacions teixides sobre l’espai immediat, en contraposició a un concepte més difús, eteri i anodí en el que es pot classificar la ciutat on les relacions amb l'entorn son més complexes i on no hi ha cabuda per la proximitat.

No per ser més sentimental aquest darrer, no és més vàlid que el criteri quantitatiu alhora de generar models de gestió municipal. 

Particularment, em sento més a gust i còmode amb el sentit de pertinença i d’arrelament a un indret, i a aquells altres, més col·lectius, que són els que ens fan reaccionar com a comunitat més enllà de fets racionals i objectivables. 

Crec que no cal una nova realitat per explicar allò que som, sinó reformular tot el que tenim per explicar-ne la nostra evolució. Fora bo, en aquest sentit, exercitar la memòria col·lectiva, i fer experimentar el sentit d’arrelament i d’identitat. Un sentiment transversal que ha d'èsser obert per la incorporació de nous valors, noves persones i generacions i que serveixi per a identificant-nos per igual.  Del contrari no té sentit.

Triar entre un determinat model de gestió compromet el futur del Masnou en un o altre sentit, sense predeterminar, ara per ara, quin d’ells és millor.

Ja era hora

Jo també dic que ja era hora... i més val tard que mai. El divendres passat constatàvem al Masnou com, el diari més llegit i amb més reputació de Catalunya, fa el salt, definitivament a la llengua catalana. No en serà una simple traducció perquè la nova edició en català tindrà ànima pròpia. Finalment una immensa majoria dels lectors de La Vanguardia ens podrem sentir totalment reflectits, identificats i acollits en un diari que ens parlarà en la nostra pròpia llengua. La Vanguardia en català “farà país” com va afirmar en la seva presentació la Presidenta del Casino, Eulàlia Villà, en un teatre ple de gom a gom, on es respirava il•lusió. Presentació a casa nostra d’un esdeveniment cultural que en el meu parer, és de primera magnitud i depassa àmpliament l’àmbit cultural, perquè subratlla de manera molt precisa en un moment molt adequat, la realitat, la potència cultural i el fet diferencial de Catalunya.

Ara era més necessari que mai que La Vanguardia ho fes possible, perquè necessitem fer passos endavant com a país per afirmar-nos. Som dels que ho necessitem... i aquest n’és un amb prou força i personalitat.

Fer-ho al Masnou i en el marc d’una entitat, també més que centenària, com és el Casino, ha estat un gran encert per part dels organitzadors a qui m’agradaria adreçar les meves felicitacions i reconeixement.

Jo crec que el Masnou no pot seguir vivint d’esquenes a una realitat nacional i una vegada més en aquests darrers anys, ha estat la societat civil qui ens ha donat una grata notícia en aquest sentit.

El canvi de La Vanguardia al català i el canvi al Masnou tenen futur.

Junts podem fer el canvi al Masnou

Soc conscient que he trigat temps a fer-vos-en cinc cèntims, però el cas és que de nou, la Federació de Convergència i Unió del Masnou, m’ha fet confiança per a liderar el nostre projecte pel Masnou en valors, idees i persones. Aquesta no és una tasca fàcil i ho assumeixo amb un alt sentit de la responsabilitat, humilitat i també amb il•lusió, perquè crec en el futur del Masnou i de la seva gent.

Els ajuntaments que sorgiran de les properes eleccions de maig, hauran de respondre a un nou context mai vist en els darrers anys d’ajuntaments democràtics. Al Masnou aquest fet no és una excepció. En el nostre cas es tracta d’una cruïlla de la crisi econòmica, de pèrdua de la nostra identitat com a poble i de la manca de confiança i de credibilitat en la política en general i les institucions.

Malgrat tots aquests condicionants, tinc la sensació que Convergència i Unió és percebuda de nou com aquella força política transformadora, central i serena que ara pot fer possible els desitjos de canvi d’una part molt important de la gent del Masnou. Gràcies a la confiança, l’esforç i el treball de molts de vosaltres hem pogut fer el canvi a Catalunya i ara treballarem perquè el canvi sigui possible, també, a casa nostra.

Volem el canvi per a liderar un ajuntament que ha de reconciliar-se urgentment amb la realitat de les coses i anomenar-les pel seu nom, sense renunciar a l’ambició del nostre futur. Un canvi per a millorar tot el que funciona (que son moltes coses) i redreçar tot allò altre que no acaba d’anar prou bé. Un canvi, en definitiva, per a alliberar, no pas segrestar, les energies creadores de la societat i potenciar els actius de tot tipus que hi ha en la nostra Vil•la.

Sabem que no hi han ni solucions màgiques ni fórmules totpoderoses, però si que podem obrir noves perspectives si aportem noves actituds i valors. Som conscients que caldrà esmerçar molt d’esforços per tornar a equilibrar el dèficit pressupostari del deute acumulat en aquests darrers anys. S’hauran d’assumir criteris d’apropament al sector privat per a facilitar la implantació de negocis, inversions, generació de riquesa i treball i per la concertació de serveis públics. Haurem de canviar el concepte de “inversió” pel concepte del “manteniment” del què hi ha. Per sobre de totes les coses, saber gestionar amb proximitat, sentit comú, complicitat amb els vilatans i austeritat, abandonant l’estil de la superioritat moral, prepotència i improvisació que creiem s’ha caracteritzat en aquests darrers anys.

Us convido a que junts fem possible el Canvi.

Mirall Trencat

Tots tenim els nostres referents, individuals o col·lectius. Al Masnou hi ha instal·lat un model de gestió metropolità per part del govern municipal. El referent ideològic és ben clar: la gran Barcelona de l’era Maragall. En l’aspecte urbanístic l’encaix és força preocupant i els nostres nous signes identitaris són o seran un pla urbanístic com el de La Estampadora, que ha pres com a referència el model de la vil·la olímpica. O la ferma intenció del nostre Ajuntament que ja ha planificat i facilitarà un complex emmirallat en el Diagonal Mar al sector de llevant del litoral masnoví, en paraules del nostre Alcalde. Si bé aquest dos grans projectes resten en dic sec a l’espera de que una marinada econòmica reactivi l’activitat immobiliària, altres ja hi són ben presents com l’edifici de correus; un mini MACBA encaixonat amb calçador en un entorn de construccions nobles i rellevants. També podem afegir els nous pisos del mercat vell i el pas soterrat que no tenen res a veure amb la llum i l’entorn mediterrani de vora mar. Sovint tenim la sensació que el Masnou d’avui és territori abonat per alguns arquitectes més ansiosos de currículum que no pas de fer plausible un urbanisme arrelat a les característiques de l’entorn, sense oblidar els riscos que suposa que un municipi de 22.000 habitants, s’emmiralli en una ciutat de 1.615.000 habitants, capital d’una nació.

El model que es reflecteix al Masnou d’avui és el mateix que el del preludi de l’actual Barcelona. Una Barcelona degradada, que ha perdut el respecte i l’autoestima. Les imatges aparegudes a les acaballes de l'estiu passat a El País (que no es caracteritza per manifestar-se en contra dels governs socialistes) de degradació de la convivència al carrer a un lloc tan emblemàtic com la Boqueria, han posat de manifest allò que les paletades del discurs modern i pseudoprogre no han pogut obviar. L’Alcalde Hereu manifesta que no té mitjans i el mateix president Zapatero –reblant-li el clau- li ha contestat que espera que prengui les mesures necessàries per a frenar la degradació de l’espai públic. El problema ja no rau en que si hi ha ordenances o no, la qüestió de fons és la voluntat per fer-les acomplir, el model de ciutat o poble i el pòsit ideològic que desdibuixa els límits entre l’autoritat i la tolerància. Definitivament Barcelona ha perdut el nord.

A casa nostra i salvant les distàncies comencen a haver-hi símptomes de la mutació barcelonina i l’obstacle principal és el d’un govern on el seu referent i el seu nord és el d’una ciutat que l’ha perdut. La proposta de CiU d’actualitzar l’ordenança de convivència i civisme, recolzada per totes les forces del consistori, dorm el son dels justos setze mesos després, juntament amb la clarificació dels fets de Ca n’Humet de l’estiu de 2008. No solament importem okupes. No és dons cap casualitat que el mirall torni a reproduir idèntica la imatge al Masnou del govern de la capital, és a dir, un Alcalde del PSC amb ICV en minoria i amb el recolzament extern i puntual d’ERC.

Congelar no és abaixar...

En el passat ple municipal on es debatía la proposta de la fiscalitat local del govern del PSC, Convergència i Unió va ésser l'únic grup municipal que hi va votar en contra.

Perquè ?
Perquè en l’escenari econòmic actual i les darreres dades de l’IPC ho corroboren, quan el cost de la vida és negatiu (-1,0 %) la congelació de la fiscalitat local és en realitat més pressió fiscal i allò que creiem s’ha de fer en aquest moment és baixar els impostos locals. L’any 2010 les famílies del Masnou s’empobriran encara més.
En un context proper a la deflació econòmica i on creixen les llistes d’aturats - i al Masnou en setembre passat, amb augment superior en més de mig punt a la mitja de Catalunya- no pot seguir tot igual o “congelat” i s’ha de promoure l’estalvi en les economies domèstiques i en la despesa municipals.
Intentar presentar la congelació de l’IBI i la resta d’impostos i taxes com una mesura de sensibilitat amb la situació econòmica és al nostre criteri un exercici de maquillatge polític perquè rere aquest futur titular s’amaga el fet de que els masnovins seguirem pagant un any més pel damunt del cost de la vida i part tant hi haurà un augment encobert de la pressió fiscal que de cap manera compensa l’esforç fiscal, com a mínim del passat any 2009, de les famílies del Masnou. El nostre grup ha defensat una proposta en el sentit contrari del Govern municipal i conseqüentment no ens volem fer corresponsables de tal decisió. Per a nosaltres bou no és bestia grossa.
Si se’ns parla de congelació és relació a l’any passat, a la força ens hem de remetre a la obvietat de les dades del passat any, que en resum són: increment de la fiscalitat al Masnou del 4,1%, mentre que el cost de la vida va significar el 1,4%. Com a resultat de les anteriors l’augment de la pressió fiscal és del 2,7%.
L’Ajuntament amb aquesta mesura “de congelació” fiscal no renuncia a recaptar més diners, o aplica més austeritat en la despesa, s’ha d’explicar que hi ha una injecció addicional de 72.000 € mitjançant la taxa d’utilització privativa del domini públic de les empreses explotadores de telefonia mòbil.
Nosaltres ens preguntem si en el cas de que no existissin aquests més de 72 m € addicionals (12 milions de Ptes.) s’hagués produït el discurs de l’anomenada “congelació” d’impostos que no és més que, insistim, seguir obligant a les economies domèstiques a fer un esforç pel damunt del IPC, i les evidències ens duen a contestar-nos que NO.
I perquè no aplicar l’ ingrés de 72 m € addicionals a compensar la butxaca de les maltractades economies familiars no solament amb una “congelació” sinó amb una baixada de la prensió fiscal de com a mínim de la mateixa proporció?
Una proposta de menys càrrega impositiva i més austeritat en la despesa municipal.
CiU hem intentat anar més lluny, perquè els hi proposem una baixada d’un 2% en l’IBI equivalent al 1,2% del conjunt de l’esforç fiscal familiar en relació al passat 2009. Aquest fet implica:
1.- Compensar a les famílies del Masnou - en la conjuntura de crisi econòmica - l’esforç del darrer any (de gairebé 3 punts d’augment de pressió fiscal)
2.- Generar un estalvi de -161.000 € i alhora donar un missatge ben clar al conjunt de la societat del Masnou d’austeritat en la despesa municipal.
Davant d’una possible equació que és si congelem ingressos és per no incrementar despesa, els hi proposem d’altre: baixar ingressos per a reduir-ne les despeses.
Als -161.000 € d’estalvi que CiU proposa, 72.000 resten compensats en els mateixos ingressos per la taxa de telefonia mòbil abans esmentada i per arrodonir-ho podem enumerar tot un munt de partides de despeses que prèviament retallades compensen amb escreix els 89.000 € que ens falten per assegurar l’estalvi, entre elles els 74.000 de pagament de per un servei de televisió del que avui encara no podem gaudir o les de publicitat o despeses de protocol.