Reflexions postelectorals (I): 13-3=10 ?

Potser va passar desapercebut en la sessió d’investidura, però l’alcalde no va assolir la majoria absoluta necessària per ser investit en primera votació i al Masnou, per extensió, tindrem un govern sense una majoria clara o còmoda per a governar. El PSC, malgrat el seu èxit electoral, no ha pogut o no ha sabut mantenir la cohesió dels seus antics socis de govern. A vegades cal humilitat i saviesa per administrar les victòries i no pas prepotència. Aquest fet ja és un primer símptoma del nou escenari municipal i s’obra una etapa a on, ara si, serà necessari el consens, a on caldrà, a diferència de l’anterior, no fer un ús excloent ni electoralista del poder ni que es governi contra ningú, perquè la gent de CiU tenim la sensació que som nosaltres mateixos el factor de cohesió i qui aglutina el govern. Caldrà també transparència perquè no es justifiqui el poder com a finalitat en sí mateix i paraules com prepotència i sectarisme tindrien que restar fora de l’acció municipal, a diferència també, de l’anterior mandat.

També caldrà veure quina és l’actitud real d’Esquerra que ha decidit restar en la oposició. En la sessió d’investidura el bipartit els hi va etzibar bastants retrets i també cants de sirena. El dia a dia ens demostrarà si hi ha interès en la defensa d’un model de poble i dels molts elements coincidents dels nostres respectius programes electorals o més aviat la seva posició (respectable) s’adiu més amb el tacticisme. Veurem si 13-3=10 ó =13. D’altra banda mai sabrem quina hagués estat la seva posició si CiU haguéssim estat la llista guanyadora.

En el que respecta a CiU no hem guanyat les eleccions. Aquest segueix sent el nostre repte i la nostra il·lusió. Han estat les primeres eleccions que hem afrontat des de la oposició, en un escenari abstencionista, competint amb més llistes que mai i altres consideracions que ja hi entraré més endavant. Jo crec que els nostres resultats són conseqüència de la frustració d’una gran part del nostre electorat, que porta tres eleccions seguides votant-nos en la primera volta i tot seguit, en la segona volta, la dels despatxos generen gran frustració. Malgrat tot, l’estret marge de vots que ens separa dels guanyadors ens il·lusiona a treballar amb més fermesa, energia i més proximitat que mai pel Masnou. Ens adrecem als qui han confiat en nosaltres: els hi agraïm el seu suport. Aquest no és en va perquè avui la gent de CiU mirem endavant. La nostra acció resta compromesa pel programa electoral i perquè seguim representant una part important dels masnovins i masnovines que s’ha de respectar. Volem posar-nos a disposició de tothom, tant dels que ens han votat com dels que no hem sabut motivar.

Diuen que una voluntat comença a construir un camí, nosaltres ens proposem començar-lo a construir amb entusiasme perquè el Masnou s’ho val.

Podeu llegir el discurs de la sessió d'investidura

"Lobito bueno, lobito malo"

Una de les anècdotes de la passada campanya electoral al Masnou va ésser, sens dubte, la “cantada” protagonitzada pels candidats. Apart de les ingenuïtats i candideses aportades per tots nosaltres (com a mínim jo) res en política passa per casualitat i tot té una intenció o una doble intencionalitat. Crida la atenció la cançó escollida per l’actual alcalde en funcions (que va actuar en darrer terme, “per sorteig”) es tracta del "Lobito" d’en Paco Ibáñez. La lletra es aquesta i com a mínim no em negareu la curiositat de la qüestió i si hi ha o no missatge encobert:

“Erase una vez

un lobito bueno

al que maltrataban

todos los corderos.

Y había también

un príncipe malo,

una bruja hermosa

y un pirata honrado.

Todas estas cosas

había una vez

cuando yo soñaba

un mundo al revés.”

Us suggereixo una possible interpretació: que el llobató de la cançó el segueixen maltractant, perquè no podrà formar una sòlida majoria de govern entre d'altres, la “bruja hermosa” ha decidit passar a la oposició i el “pirata honrado” s’ho està pensant...

El meu dubte és qui és el príncep dolent... Qui s’anima a fer més interpretacions ?

GRT (gràcies, reflexió i treballar...)

Les eleccions al Masnou no ens han anat prou bé. Ras i curt: les hem perdut. Ja tindré ocasió de compartir les meves reflexions sobre els resultats i el mandat municipal que ara començarà, que es preveu segons els indicis, diferent a l'anterior.

En primer lloc cal felicitar a l’actual alcalde Eduard Gisbert. Ja ho he fet personalment -tan aviat com l’escrutini es consolidava- i aprofito la ocasió per tornar-ho a fer.

Agrair a la gent que ha confiat en nosaltres i que han fet possible que solament ens separin 192 vots de la força guanyadora. No els decebérem. Jo, personalment, la candidatura i el futur grup municipal estem compromesos al servei de la gent i al servei de què el Masnou no esdevingui una ciutat més. Volem un poble PLE de MASNOU.

Hi esmerçaré tots els esforços possibles.

També toca reflexió. Molta reflexió. I crec que altres formacions del Masnou també ho han de fer. Desitjo, fermament, que arribin a les mateixes conclusions a les que jo estic arribant.

Ara a treballar de valent. Hi ha molta gent il.lussionada, jove i amb ganes.

La primera setmana de campanya

Ara feia temps que no actualitzava perquè vaig de bòlid. Avui fa una just una setmana que vàrem iniciar la campanya electoral. L’ambient de dijous passat en el nostre local del carrer Sant Pere era intens, engrescador i carregat d’il·lusió. Jo crec que l’ambient de la nostra gent convida a l’esperança. Amb el testimoni de professionals de la informació, en un moment donat vàrem comptabilitzar la presència de més d’una quarantena de persones ensobrant, plegant paperetes, plegant butlletins, preparant bosses, preparant els plafons. La nostra seu era plena d’il·lusió, PLENA DE MASNOU.

Per dir unes paraules de l’acte de diumenge amb el President PUJOL: excepcional, inigualable i irrepetible. La plaça d’Ocata de gom a gom. El President al 100%. La gent animada i amb ganes de donar-ho tot.

A part d’això en aquesta setmana hem fet molta feina i també si cerqueu per la xarxa i escolteu la gent del carrer, els nervis d’altres formacions polítiques ja es comencen a evidenciar: ja hi ha gent que comença a intoxicar.

Ens ataquen: senyal de que existim i senyal que seguim fent nosa.

A la imatge els engrescats que ens vàrem quedar a fer la primera enganxada de cartell a les 0 hores.

Presses i nervis...

En el passat ple de març de l'ajuntament va succeir un fet, que segur passarà desapercebut gràcies a la maquinària propagandística municipal, i que en el meu criteri ha estat una constant en aquest mandat que ja s’acaba, que és la manca de sensibilitat per la gent en contraposició al grans projectes de fum, projectes que ens volen conduir cap a un model de ciutat orbital i metropolitana. Un fet de calat i que evidència el concepte de governabilitat de l’actual majoria de govern municipal.

Es tracta de la nova ordenança de tinença d’animals, que no va quedar sobre la taula, malgrat la petició del grup de CiU, per incorporar-hi els punts de vista de l’associació del Masnou de defensa dels animals, que tot i la tasca que realitza no ha estat consultada i ara s’hauran d’esperar al període d’exposició pública. Una ordenança feta “talla i enganxa” pels tècnics de la diputació de Barcelona sense tenir en compte els interessos dels del Masnou. La omnipresent diputació al Masnou.

Presses que tenen com a conseqüència les coses mal fetes. Les presses son males conselleres i la falta de sensibilitat, també.

Més que un viatge.

He pogut participar junt amb una vintena de companys, també nous candidats de Convergència Democràtica de Catalunya, en un viatge a Brussel·les per conèixer de prop el Parlament Europeu i la Comissió. I fer això, tenir aquesta oportunitat, quan just fa 50 anys del procés d’unificació europea és d’una gran satisfacció personal. Malgrat tot, planegen avui una colla d’interrogants sobre el futur de la unió, al igual que a Catalunya, que hem de tenir ben presents. La manca d’un lideratge polític clar i de projecte de futur. El repte de l’ampliació (a Turquia i d’altres) i sobretot la distància, la llunyania abismal entre les institucions i la gent, ha fet que el sentit europeista sigui avui en dia més proporcional a allò de “que hay de lo mio”.

Jo personalment em sento més a prop de Brussel·les, Estrasburg... que no pas de Madrid. Catalunya i Europa van juntes, i ara Europa passa per un mal moment i Catalunya també.

PLE DE MASNOU

Descarregueu-vos una interessant entrevista que m'ha realitzat una persona, a qui conec personalment i amb qui he compartit moltes reflexions. Desconec (malgrat tenir-ne una idea) si la premsa comarcal la publicarà en aquests mateixos termes i extensió:

El misteri de les 18 claus

(O com fer aparèixer 18 pisos del no res)

El passat dissabte vaig assistir a la inauguració de la plaça en memòria d’en Martí i Pol. Un acte entranyable que també va ser aprofitat per al lliurament de les claus dels 18 pisos per a joves llogaters de Can Jordana. Claus que dies abans s’havien sortejat en un altre acte i pisos que ja s’havien mostrat als joves també en un altre acte anterior… (Aquesta vegada escenificació a tres actes, com en els clàssics)

Un fet com aquest, a la gent de convergència i unió del Masnou ens omple de satisfacció. Doble satisfacció. En primer lloc perquè vàrem ser qui des del nostre grup municipal, mitjançant una moció, els qui vàrem proposar el digne reconeixement del poble del Masnou al poeta del poble.

I doble, perquè els 18 habitatges de lloguer per a joves, iniciats i liderats per CiU en el mandat anterior, eren finalment una realitat. Una realitat que malgrat els problemes d’execució i acabats en les obres, vàrem iniciar quan encara no era obligatori la dotació d’habitatge social en les promocions urbanístiques privades. Cosa que, reconeixeran, té el seu mèrit.

En els parlaments l’actual alcalde va evidenciar, una vegada més, l’actual espiral electoralista, agosarada i desacomplexada, en que l'actual govern municipal s’ha instal·lat en aquests darrers mesos. (I espera... perquè es palpa en l’actual majoria de govern municipal una mena de nerviosisme i d'atacs de pànic que traspua per tot arreu).

Electoralisme perquè segons l'alcalde fa tres anys i vuit mesos que han començat a treballar en la direcció. Quina direcció? La de l’actual obligatorietat de proveir sistemes de dotació d’habitatge social ?

Es vol donar a entendre a la gent, que els 18 habitatges han sorgit com un bolet després de la pluja fina de l’actual govern. Que com un llampec i solament amb 3 anys i vuit mesos (el de l’actual govern municipal) s’ha aprovat i desenvolupat urbanísticament el Pla Parcial de Can Jordana, s’ha aconseguit el solar, s’ha fet el conveni amb INCASÒL, s’ha fet la cessió, s’ha redactat els projecte, s’ha dut a concurs i adjudicat la obra, s’ha executat... i cada vegada la gent és més tipa d'aquest tipus d'actuacions de autobombo i plateret.

I per enllestir-ho, si l’alcalde Sr. Gisbert, que ja té per pràctica apropiar-se dels èxits d'altres, com en el cas del nou ambulatori, ens diu que és ara, amb l'actual govern que s’ha començat a treballar en aquesta direcció..., em pregunto quan ell governava en coalició amb la gent de CiU, en el mandat 95-99, a què carai es dedicava ?

Parc Vallmora: massa preguntes sense contestar…

Una carta en un butlletí d’una entitat del Masnou, signada per una persona a qui conec personalment, es preguntava, o més aviat no entenia la abstenció del grup de CiU en el projecte d’urbanització del parc Vallmora. Futur parc Vallmora, perquè en la sessió del ple, solament es van mostrar dibuixos d’un projecte de llarga tramitació urbanística. Si més no, dibuixos que varen captivar l’atenció d’alguns dels assistents al ple i que, en la recta final de l’actual govern municipal, no tenen més valor que això: dibuixos i paraules.

El grup municipal de convergència i unió és més impermeable a la manera de fer, o de vendre fum dels socialistes, i per tant en aquest aspecte, vàrem trobar a faltar “altres dibuixos” com per exemple quin és el cost de manteniment d’un projecte d’aquesta envergadura. Si hem de fer cas dels tècnics, que quantifiquen que la dotació de manteniment d’una inversió no pot situar-se per sota del 10 o 15% del cost inicial de la inversió, estaríem parlant a l'entorn 400.000 i 600.000 € anuals. El govern no va presentar cap dibuix en aquest sentit, i som nosaltres els que hem de platejar-nos si el poble del Masnou ho pot assumir en aquests termes...

Si tal i com es preveu en el dibuix del parc i “pulmó verd” -tal i com el govern l’anomena- (com si Masnou fos Manhattan) podrà acollir esdeveniments lúdics i festius a l’aire lliure amb més de 1500 persones, tampoc vàrem veure cap dibuix de previsió d’aparcaments o de instal·lació de serveis, ni d’impacte en la mobilitat.

També desconeixem quants treballadors entre policia municipal i vigilants cívics seran necessaris per tenir cura dels 50.000 m2. Perquè si amb l’actual plantilla (amb increments anuals de més del 10%) és evident que el Masnou s'ha anat endarrerint en qualitat i aspecte dels nostres carrers i platges (ja no tenim la bandera blava). Tampoc en aquest sentit va existir cap dibuix.

Ens imaginem que tal i com van les coses per aquest poble, el futur parc serà aviat una realitat ocupada un "kamping" amb "k"...

En definitiva tot un conjunt de dubtes més que raonables que, juntament amb la constatació de la manca d’interès del govern de fer partícips al conjunt dels grups polítics del consistori d’un projecte, que per la seva envergadura, necessita del consens polític i sobretot necessita reconciliar-se amb la realitat. El parc Vallmora reneix mancat de liderat i a les acaballes del mandat municipal, no és de rebut solament dibuixos.

La gent de convergència i unió ens vàrem abstenir, això sí els dibuixos molt macos...

Transversalitat

Si en Josep Pla deia allò que el què més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. També per analogia podria haver dit (utilitzant la mateixa terminologia) que allò que més s’assembla a un català de dretes és un català d’esquerres.

Hi ha gent a Catalunya que han decidit fer-se transversals i ho han interpretat d’aquesta altra manera:

“Allò que més s’assembla a una català d’esquerres és un espanyol d’esquerres...”

Subordinació lingüística

Les denúncies de la gent de CiU s’han complert i finalment el Govern tripartit ha decidit incrementar les hores de castellà a la primària tal i com volia el Govern espanyol. Amén. D’aquesta manera, l’executiu de Montilla ha decidit fer saltar pels aires el model d’immersió lingüística i obre les portes a un model educatiu bilingüe, cosa que suposa recular a principis dels anys 80.

Cal recordar que el Govern espanyol va aprovar el desembre passat un Reial Decret sobre els ensenyaments mínims a primària, el qual, a més de representar una clara invasió de les competències que recull el nou Estatut en matèria d’educació, obligava a impartir una hora més de castellà a la setmana.

Ara, el departament d’en Tete Maragall ha dit que el Govern presentarà un recurs d’inconstitucionalitat contra el Reial Decret, però alhora anuncia que a partir del curs vinent s’haurà d’impartir la tercera hora de castellà, tal i com deia la norma espanyola.

No és nou que un govern espanyol intenti qüestionar el model d’immersió lingüística, de fet, tots els governs que hi ha hagut ho han pretès, els del PSOE i els del PP. El que és nou és que un Govern de la Generalitat sigui el braç executor d’aquesta voluntat, un fet que no té precedents.

L’Ajuntament del Masnou (governat pel Tripartit), el passat 21 de desembre va rebutjar una moció presentada i defensada per Convergència i Unió que en la part dispositiva intentava possicionar-se d’aquesta manera:

1er. Denunciar des de l’Ajuntament del Masnou el contingut d’aquest Reial decret, el qual suposa un trencament de la immersió lingüística del nostre sistema educatiu.

2on. Instar el Govern de la Generalitat que requereixi al Govern de l’Estat per tal que derogui els preceptes del Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims en educació primària, que són contraris a les competències en matèria d’educació de la Generalitat, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya vigent.

3er. En cas de no ser atès el requeriment, s’insta, així mateix, el Govern de la Generalitat que plantegi el corresponent conflicte de competència positiu contra la normativa estatal esmentada davant del Tribunal Constitucional, per tal que declari la titularitat de la competència controvertida a favor de la Generalitat i anul·li els preceptes que rebaixen l’autogovern de Catalunya.

Curiosament (podeu repassar les actes) es van abstenir els grups d’ERC i del PP. Segur que per motius diferents, però el que passarà a la història no són els matisos, son els vots dels regidors. I la gent de CiU ens vàrem quedar sols defensant allò que pels catalans és vital: el nostre model educatiu. (El PSC i IC varen votar en contra).

El meu avi no va anar a Cuba, va anar a Amèrica...

Un masnoví, d’aquests de soca-rel, m’ha facilitat aquesta fotografia del meu avi “quela”, el seu germà Joan i el pare d’ambdós, el besavi Ragarço. Els de casa, són els que duen barret. Del meu besavi, es la primera vegada que tinc constància gràfica. També hi figura el pare d’aquest conegut meu. Es tracta de la Florida, concretament a Pensacola, a l’entorn de l’any 1920. No ho sabem concretament. Al darrera la casa de fusta que construïren tots plegats amb les seves mans. El meu avi va retornar a catalunya (reclamat per la família) sobre el 1925-1927.

I us preguntareu perquè ho explico, oi? Dons perquè ho desconeixia o millor dit, no fins aquest punt. He redescobert una història apassionant al darrera d’aquesta imatge. D’aquelles que escruixeixen, digne d’escriure-la, de fer-la palès i a l’alçada de qualsevol relat d’aventures. Quins homenots !

Un era pròfug de la guerra del Marroc i l’altre l’ajudà a travessar d’amagat mitja Europa per a embarcar-se (també d’amagat) en un vaixell de càrrega de carbó i fer la travessa de l’atlàntic. Hi ha més, molt més. No eren temps per fer el turista.

A Pensacola encara hi ha Rosés. La fonètica és la mateixa que la de “Guns & Roses” o la del “Four Roses”. Un d’ells és en Vincent William Roses (no hi ha accent) i té, en l’actualitat, 84 anys.

Gràcies Joan.

Vols dir que això comença bé?

Malgrat segurament algú ens dirà que els convergents encara no ho hem paït

1. La primera conclusió que cal destacar de la constitució és el TRIPARTIT RETURNS, ja que vuit dels 14 consellers repeteixen, i tres més ja ocupaven càrrecs d’alta responsabilitat en el primer tripartit. D’aquesta manera, José Montilla pretén seguir una fórmula de Govern que s’ha demostrat ser un fracàs de forma palpable. A més a més, el responsable del fracàs de l’enfonsament del Carmel, Joaquim Nadal, i la responsable de la primera vaga de metges a la sanitat pública en 25 anys, Marina Geli, repeteixen en el càrrec.

2. José Montilla incompleix una de les seves promeses electorals: la paritat del nou Govern. Dels 14 consellers, només 4 són dones. El President de la Generalitat ha demostrat ser incapaç de fer complir a ERC i ICV la igualtat home/dona en el Govern. Així, cal destacar que de les 5 conselleries ocupades per ERC, només una estarà dirigida per una dona. El cas més flagrant és el d’Iniciativa: igual que va passar en el primer tripartit, els dos consellers d’aquest partit són homes. Així doncs, el mite de la defensa de la paritat s’esmicola en mans dels partits d’esquerres.

3. El nou tripartit neix també amb un incompliment formal. Montilla ha decidit crear una vicepresidència a mida de Carod-Rovira, una figura institucional il·legal, no contemplada en el nou Estatut. CiU considera que la vicepresidència que ara es crea és una espanyolització de la política catalana. L’Estatut contempla la figura del conseller primer, però no la vicepresidència, pròpia dels governs espanyols o dels governs autonòmics. És evident que ERC va imposar a Montilla que Carod-Rovira tingués un tractament diferent a la resta de consellers, però alhora el President de la Generalitat es va negar de manera taxativa a convertir-lo de nou en conseller primer, cosa que li hagués permès coordinar l’acció del Govern.

4. Així mateix, el nou tripartit comet ja d’entrada un altre incompliment programàtic: la no recuperació del departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. CiU considera que l’existència d’aquest departament és neuràlgic per a una societat que aspira a guanyar-se un en el món. Cal tenir present que la totalitat de rectors de les universitats públiques catalanes han reclamat aquestes últimes setmanes la creació d’aquesta conselleria.

5. CiU lamenta que un pilar bàsic de la societat com és la política educativa hagi estat utilitzat per José Montilla com a moneda de canvi per compensar els sacrificis polítics de la nissaga Maragall, amb el nomenament d’Ernest Maragall com a conseller d’Educació.

6. Un altre dels errors del nou tripartit és el nomenament de Montserrat Tura al capdavant de la conselleria de Justícia, trencant així la tradició de col·locar al front d’aquest departament un jurista. Cal tenir present que la conselleria de Justícia és molt singular i estratègica, i on el coneixement del món jurídic és essencial.

7. CiU denuncia que ERC ha incomplert per segona vegada la promesa de crear un departament d’Afers Exteriors. A més a més, la política exterior del Govern estarà partida entre diferents departaments, cosa que demostra que no hi ha una veritable aposta nacional per aquest tema. Presidència: Delegació de la Generalitat a Brussel·les i Delegació de la Generalitat a Madrid. Vicepresidència: Patronat Català pro Europa, Oficina del Govern de la Generalitat a París, la Casa de Perpinyà i l’Institut Ramon Llull.
Governació: Institut Europeu de la Mediterrània

8. Cal fer evident també que José Montilla ha decidit separar del departament d’Indústria les competències d’energia, i per tant, impedir que quedessin en mans d’ERC. D’aquesta manera, el President de la Generalitat tindrà més facilitats per tirar endavant la interconnexió elèctrica amb la Catalunya nord, cosa que hauria estat impossible si Esquerra s’hagués ocupat d’aquesta qüestió.

9. Una altra competència que el President de la Generalitat ha decidit retirar a ERC és el consum –passarà a ser competència d’Economia-, ja que d’aquesta manera la decisió sobre les sancions a comerços que no compleixin amb retolació en català dependrà del PSC-PSOE.

10. CiU denuncia que el traspàs de la competència sobre la coordinació i gestió de la xarxa d’equipaments cívics i socials des del departament de Benestar al departament de Governació suposa el primer pas per traspassar-los posteriorment als municipis. D’aquesta manera, el Govern incompliria la resolució del Parlament que recull que aquests equipaments han de continuar en mans de la Generalitat (votada per CiU i per ERC).

11. CiU considera una mala notícia que el departament d’Interior passi a mans de Joan Saura. El líder ja va anunciar fa uns dies que faria una política de seguretat a favor dels dèbils i l’aplicaria d’una forma diferent. Així mateix, cal recordar, sense anar més lluny, que Saura s’ha posicionat diverses vegades a favor dels okupes i fins i tot l’any 1998 va proposar al Congrés una llei per despenalitzar l’ocupació.

12. Resulta també preocupant que Joan Boada es perfili com a secretari general d’Interior. Una persona que ha demostrat ser incapaç de guardar un secret de la Sindicatura de Comptes (informació confidencial sobre els plans de pensions de FGC) està clar que no és la més indicada per ser el número dos del departament d’Interior.

13. Cal destacar també que polítiques que per la seva importància fins ara eren transversals per incidir en tota acció de Govern (Institut Català de les Dones i Secretaria General de Joventut), i per tant, depenien de Presidència, ara passaran ser només polítiques sectorials (depenent de Benestar).

14. CiU denuncia que l’acumulació i diversitat de temes que tindrà el departament d’Innovació, Universitats i Empresa (comerç, turisme, indústria, innovació, internacionalització, universitats i recerca) provocarà un evident descontrol en aquestes matèries, cosa que és una mala notícia tenint en compte la seva importància estratègica.

15. Així mateix, cal destacar l’oblit, un cop més, del sector pesquer i del sector ramader, que fins i tot ara desapareixen del nom del Departament (ara, Agricultura, Alimentació i Acció Rural).

16. Un altre dels errors del nou tripartit és el desequilibri territorial en l’origen dels seus consellers. Així, dels 14 consellers, només n’hi ha un de les comarques de Tarragona i un de l’Alt Pirineu, i no n’hi ha cap ni de les Terres de l’Ebre ni de les comarques de Lleida.

17. El nou tripartit té un perfil baix, pla, per evitar el soroll i donar l’aparença que hi ha unitatinterna. Aquesta manera de fer, però, implicarà un alentiment en el desenvolupament de les polítiques cabdals com són les infraestructures o l’acció cultural. Les prioritats del nou Govern no van en la direcció de les necessitats del país, sinó dels equilibris interns entre els socis de govern i del propi PSC-PSOE. En definitiva, el gran objectiu nacional del tripartit II és no barallar-se.

18. CiU considera que ahir es va iniciar una etapa d’hivernació en la construcció nacional de Catalunya, tenint en compte les prioritats que va anunciar José Montilla al Parlament la setmana passada i la subordinació del President de la Generalitat a la disciplina del PSOE, tot plegat amb l’aprovació entusiasta d’ERC. Una de les qüestions que pot patir més l’espanyolització de la Generalitat és el desplegament del nou Estatut, que es farà a un ritme lent i una intensitat baixa.

El pla de nova ciutadania (i II)

El pla local de nova ciutadania que l’ajuntament va aprovar el passat 21 de setembre, es pot dividir en dues parts ben diferenciades, una part analítica de la realitat al Masnou i que ocupa més de la meitat de la seixantena de planes de que consta i l’altre part més descriptiva de les accions a emprendre en el futur.

No podem dir que sigui un bon pla basant-nos en l’experiència de com han fracassat altres plans elaborats en aquest mandat: com el de joventut, el de la dona o el de mobilitat, ja que el resultat dels mateixos, avui per avui, ens ha demostrat que son fum i paper mullat. Si que és en canvi, un tast d’intencions, però a un govern no solament els hi hem d’exigir intencions. També val la pena valorar-lo com un bon instrument per conèixer la realitat al Masnou, com per exemple que la taxa de població d’origen estranger i censada al municipi és del 7,7% en relació al total de la població, quan ara fa sis anys, era solament del 3,2%. Aquesta és una dada prou clarificadora de perquè s’ha fet ara un pla.

Jo crec que l’anomenat pla es mereix una oportunitat i no podem dir NO.

Per cert, les paraules “dret/drets” surten vint i cinc vegades i les “deure/deures” vuit.

Immigració i pla local de nova ciutadania (I)

Unes reflexions.

Els immigrants no van a països on no hi ha futur. Per tant si avui ens trobem davant d’aquest fenomen és perquè es compleixen (o s’han complert fins ara) les condicions que son necessàries. Per exemple, si els països del centre d’Europa, a mitjans del segle passat, com el cas d’Alemanya, Suïssa, França... no haguessin estat societats potents, avançades i amb capacitat de generar riquesa –i expectatives- i no s’haguessin desenvolupat mecanismes d’integració, no s’haguessin produït els fenòmens migratoris que van afectar a molts ciutadans d’aquest país.

La immigració d’avui és un fet global i una realitat local.

La política del govern socialista és o ha estat un gran error, una irresponsabilitat brutal. El procés de regularització, l’efecte crida com a conseqüència de l'anterior -sense fer cas a les recomanacions de la UE-, els globus sonda d’estiu amb el dret a vot dels nouvinguts, etc... evidencien la superficialitat dels plantejaments. Han passat en menys de tres anys de demanar “papers per a tothom” a dir allò de què “estem al límit de la capacitat integració” quan han tingut responsabilitats de govern. Es d’una gran hipocresia i cinisme el de la intel·lectualitat autoanomenada “progressista” dir allò que és políticament correcte en públic i reconèixer en privat tot el contrari. En aquesta qüestió fer-se el progre també és molt fàcil.

El fenomen es produeix en un moment que es comencen a estendre i solidificar, sobre bases ben fonamentades, les polítiques de benestar de les administracions, amb el desplegament d’un sistema que en poc temps ha quedat saturat. Aquest fet, alimenta la sensació de molts ciutadans de que ara son ells els que estan a la cua, els nouvinguts els hi han passat al davant. Aquesta realitat és incerta -en part-, però la percepció de la gent no.

Les polítiques segurament passen per establir el contingent i la participació de Catalunya en la determinació d’aquest, de la contractació en origen (con ja s’havia fet abans en les oficines exteriors de la Generalitat), en el reforç dels recursos que els poders locals disposen sobre el territori, en la transversalitat i cooperació entre les diferents administracions, en la rigurossitat i l'ampliació en l’aplicació dels mecanismes de control de la contractació irregular, en l’increment del control fronterer... Però passa, sobretot, en bastir el discurs del deures al mateix nivell del dels drets i el de la igualtat.

Son positius els esforços per conèixer i aproximar-nos a la realitat, cadascuna de les realitats, dels nouvinguts. Però també hem de fer esforços per a donar a conèixer la nostra identitat. Jo mateix he anat a actes amb motiu de “la setmana de la solidaritat” o similars, però mai he vist a ningú d’aquests col·lectius a algun dels actes més emblemàtics de la festa major del Masnou o a la commemoració oficial de la diada nacional, per citar-ne alguns exemples. Una sola vegada he vist a algú, en nom d'una comunitat, en un ple de l’ajuntament, però per demanar la paraula i tot seguit sol·licitar un local.

Com deia al principi, si hem estat capaços de generar riquesa primer i mecanismes de redistribució després, de generar expectatives i de fer tantes coses, malgrat les que ens queden per fer, ara toca, urgentment, generar mecanismes d’integració però des de l’assumpció de deures, des del reforç del sentit de pertinença i de la vinculació amb una comunitat nacional. També des de la responsabilitat de la classe política. Hem d’evitar el mar de fons que es comença a instal·lar en una part de la nostra societat. Però tot això sense necessitat de fer el discurs fàcil, perquè per més polítiques de cooperació internacional que puguem establir, per més que lluitem per la desigualtat al mon, les pateres seguiran arribant en molt de temps i seguirem tenint una realitat al carrer.

La lògica del tripartit

Premissa 1: L’Alcalde (PSC) cessa l’interventor per manca de confiança.
Premissa 2: El Regidor d’Hisenda (ICV) (delegat per l’Alcalde) manifesta que no li ha perdut la confiança a l'interventor cessat

Conclusió: L’Alcalde cessa al Regidor d’Hisenda.

Això es la lògica normal.

Lògica del Tripartit del Masnou: No passa res...

Memorino Complex® per l'alcalde

En l’escrit tramès per l’Ajuntament a finals del passat mes d’agost a la població del Masnou, per a convidar als masnovins i masnovines a l’acte de col·locació de la primera pedra del nou ambulatori d’Ocata, signat pel Sr. Alcalde del Masnou, s’hi pot llegir que “el treball i els esforços fets durant el nostre mandat es faran realitat amb la col·locació de la primera pedra ...”, donant a entendre que si el nou ambulatori serà aviat una realitat, és gràcies als treballs (solament) de l’actual govern municipal.

Cal tenir present que és en el mandat 1995-1999, quan s’estableixen les primeres negociacions amb el Servei Català de la Salut pel desdoblament de l’antiga ABS del Masnou, Alella i Teià. En la revisió efectuada del Pla General d’Ordenació Urbana, en el següent mandat (1999-2003), es continuen les gestions amb la Generalitat per a la definició, ubicació, idoneïtat i cessió d’una parcel·la a Can Barrera i és finalment a l’any 2002 quan el Diari Oficial en publica el desdoblament de l'àrea bàsica de salut en: el Masnou-Alella i Ocata-Teià. No cal comentar quina força política ha governat i liderat el poble i el país al llarg d’aquests anys.

Aquest no és solament el nostre criteri, perquè cal reconèixer que l’actual Sr. Alcalde s’ha disculpat, per escrit, amb el grup de Convergència i Unió, malgrat tot, les disculpes han arribat tard i quan l’esmentada carta ja era tramesa a tots els ciutadans del Masnou amb les mitges veritats escrites.

Companys, tinc la impressió que ja ha començat la encara llunyana campanya electoral de les municipals, i que malauradament, assistirem a altres apropiacions indegudes. O potser es tracta d'una pèrdua de memòria.

La llagrimeta d'Iniciativa

La gestió i ampliació de les zones blaves ha provocat un ambient enrarit no solament al carrer sinó també dintre el propi TPT del Masnou. Es respira tensió i mala baba a l’Ajuntament. A la vista de tothom està el darrer butlletí del grup municipal d’Iniciativa (ICV-EA), núm. 23 de juliol, a on es manifesten clara i públicament en contra de la decisió de l’ampliació de les zones blaves, que estic convençut ha estat arbitraria i mancada de transparència.

Anem a les perles i cito textualment l’anomenat butlletí d’ICV: “quan vàrem descobrir aquest fet els regidors vàrem manifestar la nostra sorpresa”, “el nostre rebuig a aquesta decisió” i segons el butlletí, perquè “incompleix un acord de govern”.

Ostres, quina sorpresaaaa més graaan, - m’imagino que deuen haver dit -, perquè uns regidors, amb responsabilitats de govern, no poden manifestar simplement la seva estranyesa públicament i quedar-se tan panxos de braços creuats, esbombar-ho i mentre l’ambient segueix enrarint-se per moments i les ampliacions segueixen endavant.

Jo crec que els rebuigs a decisions es manifesten d’altre manera quan es tenen, insisteixo, responsabilitats de govern. En les actes de la Junta de Govern Local, (que són els acords de govern d’un Ajuntament normal) fins al 21 de juliol no hi ha cap acord en el sentit que cita el butlletí. Segurament es deuen referir, potser estic equivocat, a un “altre tipus" d’acord de govern, i en aquest cas, crec que es pura rebequeria fer esment a uns acords que ni son del govern , ni son públics, ni per tant, es poden demostrar. De la mateixa manera que mai ha vist la llum pública l'anomenat acord de "progrés municipal", tal i com es va coprometre en la sessió d'investidura a l’inici de l’actual mandat. Tampoc mai s'ha vist el pla de mandat, si és que n'hi ha.

Passem de la transparència que tant han fet bandera a la opacitat...

Què ens està dient el grup municipal d’ ICV-EA, cal preguntar-se. Potser ens diu que no tenen capacitat d’influència ? Haig de pensar que el grup que controla la clau i el duro (Hisenda i Urbanisme) de l’Ajuntament del Masnou solament te capacitat per encaixar sorpreses i no pot fer aturar (ara que han vist que l’han vessada) l’ampliació de les zones blaves ? Ens diuen que el PSC ha actuat de forma autoritària ?

- Clar, d'això s'en diu la "cultura de coalició", no hi he atinat...

També caldría preguntar-se que opina ERC de tot plegat.

Senyors del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya, no ens prenguin als ciutadans per alló que no som...

Creu i cara, molta cara...

El passat divendres 28 de juliol, mentre el Delegat del Govern a Catalunya, Sr. Joan Rangel, visitava el Masnou, en una “gira” organitzada pel TPT municipal, per la inauguració d’un nou semàfor a la N-II. A la mateixa hora en l’aeroport del Prat, passava el que passava...

Qui es pregunti a on eren les autoritats amb competència (amb responsabilitats), el divendres al matí, la resposta ja la sabeu...

Companys, sobren les paraules...

En blau

En les darreres setmanes anteriors a la Festa Major, hi ha hagut una autèntica cridòria en contra de la instal·lació i ampliació de noves zones blaves d’aparcament en el poble.

Apart de l’afany i presses del TPT municipal, el què si no hi ha hagut és informació als veïns. Quan s’ha tractat de projectes, (que per ara solament són projectes) han fet tot el desplegament publicitari i logístic que ha calgut per a informar a la gent d’allò que els hi afectarà de més aprop. “Mireu que n’és de maco això que farem aquí o allò que farem allà...”, però en aquest cas no hi ha hagut el bombo i plateret que acostumen a fer... no hi ha hagut la suficient informació. Les places d’aparcament, tal i com s’evidencia a l’enquesta de la Diputació de Barcelona, és un dels problemes que més preocupen als ciutadans del Masnou, no pas crear més zones blaves.

Més blau: Per primera vegada en uns quants anys les platges del Masnou han perdut la bandera blava. El Masnou ha estat l’únic municipi del Maresme que ha vist la retirada i la davallada del reconeixement de la qualitat ambiental de les platges. Sembla que això ha passat també desapercebut entre els mitjans d’informació municipals, no pas quan es va revalidar com podeu veure.

Salut,